Destacados
La memoria
Clásico, el torero alcoià: retrat d’una època
Un interessant recorregut per la vida i gestes d'aquest famós torero alcoià, nascut a Ibi, a qui cada any ret homenatge el Tirisiti
Estem en els primers anys de la dictadura de Primo de Rivera, una època gris i desconeguda que malauradament no ha captat l’atenció del gran públic. El colp d’Estat del general Miguel Primo de Rivera no va ser una sorpresa: per una banda, este fet revelà que el sistema de la Restauració era incapaç d’evolucionar […]
La memoria
Mendiko ahotsa o l’animat cim del Puig Campana
Una aproximació a la història d’un cim amb menys activitat que el campament base de l’Everest però amb prou més que casc històric d’Alcoi
Fotos del Puig Campana: Carles Vilaplana
Què succeeix al cim del Puig Campana? Hi ha tanta activitat com diuen? O com acostuma a passar a la majoria dels cims només està ple de pedres, sargantanes i matolls? És una muntanya màgica o és una muntanya maldita? És cert que hi va haver una base d’OVNIS? Què hi ha de veritat en […]
La memoria
Adéu, senyor Paco
Paraules d’acomiadament d’Àngel Beneito i Paco Blay al funeral d'un alcoià imprescindible
Francisco Aura ―Paco Aura, com tots el coneixíem― és tot un símbol, doncs en la seua vida podem veure reflectida gran part de la història d’Europa del segle XX. Malauradament, li va tocar viure els millors anys de la seua vida, la joventut, en un món difícil i convuls. Va néixer a Alcoi el 30 […]
La memoria
Un tren anomenat Xitxarra
Tipografia La Moderna us ofereix una adaptació del guió ‘El tren Alcoi-Gandia’ pertanyent a la sèrie de ‘Trens Valencians per a la Memòria’ dirigida per Xavi Cortés, escrita per Pep Jordà i produïda per Visual Producciones per a Canal 9 – RTVV.
Redacció, 29/09/2015

Aigua, vapor i carbó

Fins el segle XIX l’aigua havia sigut l’únic mitjà d’energia eficaç per a l’activitat industrial. L’aigua era un actiu motor d’industrialització però tenia un inconvenient. En algunes zones, com Alcoi, era un bé escàs i en determinades èpoques de l’any els rius no disposaven del suficient cabal per moure les màquines.

L’aparició del vapor va suposar un alleugeriment del problema. Però sense carbó no hi havia combustió i sense combustió no hi havia una força capaç de mantindre les màquines de vapor a ple rendiment. És per això que, durant algun temps, carbó i industrialització es van convertir en sinònim de progrés. Un progrés al que aspiraven enclavaments industrials com Alcoi. La ciutat necessitava  carbó a més d’un transport ràpid que permetera l’entrada de les matèries primeres per a la indústria.

Anglaterra

No és estrany que des de mitjans del segle XIX, les autoritats i els fabricants de la ciutat realitzaren tot tipus de gestions per trobar eixe camí que a més facilitara l’eixida de productes al mercat. Després de barrejar molts projectes que no van arribar a bon fi, els consignataris alcoians van apostar per l’enllaç amb Gandia. Una ciutat que aspirava a tindre un port marítim per a convertir-se en un centre de tràfic comercial.

Sinibaldo Gutiérrez, diputat a Corts per Gandia, va ser la persona encarregada de buscar una empresa que volguera invertir en aquest costós projecte. En 1887 quan es va atorgar la concessió, va encaminar les seues passes cap a Londres.

Anglaterra era, aleshores, un dels països més avançats en matèria de ferrocarrils. Les seues companyies construïen línies per tota Europa. A més, el carbó que consumien les indústries alcoianes era de procedència anglesa. No era gens desgavellat pensar que alguna empresa britànica poguera estar interessada en sumar als beneficis de la venda del carbó els del transport per tren des de Gandia fins a les fàbriques d’Alcoi.

El Tren Alcoi Gandia 04

La Compañía del Ferrocarril

El 13 de juliol de 1889 es va constituir a Londres la Compañía del Ferrocarril de Alcoy a Gandia y Puerto, i uns mesos després arribava a la zona l’enginyer i director del projecte disposat a començar les obres del traçat. Un traçat que prèviament havia dibuixat el curs del Serpis a través de la barrera muntanyosa del Barranc de l’Infern

Les obres no van estar exemptes de tragèdies. Com l’ocorreguda al túnel nº 3. Un túnel que mai no va entrar en funcionament ja que, durant la construcció, una sulsida va provocar la mort dels operaris que treballaven a l’interior. A pesar d’aquests dramàtics incidents, la construcció del traçat va avançar a bon ritme i en el termini de dos anys es van bastir els viaductes, es van salvar els desnivells i es van perforar els túnels necessaris per a superar les dificultats que presentava el trajecte.

Mentrestant a Gandia havia finalitzat la construcció del moll del Grau. I la platja, que fins aquell moment només permetia desembarcar productes en barcasses menudes, es va transformar en un port capaç d’acollir vaixells de gran tonatge, com El Palma, el primer vapor que va atracar amb materials destinats a la construcció de la línia fèrria.

 

Tan lluny però tan a prop

El 17 de juny de 1892 dos locomotores amb quatre cotxes de viatgers van arribar a l’estació d’Alcoi despertant l’entusiasme de la multitud. Per celebrar la inauguració es van compondre varies peces musicals com l’himne Alcoi-Gandia del músic Camilo Pérez Laporta i el galop per a piano del mestre Josep Jordà.

El tren no va defraudar les expectatives. En poc de temps es van amortitzar els elevats costos de construcció i va començar a donar beneficis. D’esta creixent activitat també es va beneficiar el port de Gandia. Els vaixells correu, com el procedent de Barcelona, atracaven amb major freqüència a les drassanes, emportant-se taronges i portant diversos productes, que es dedicaven, quasi en exclusiva, a l’activitat fabril d’Alcoi.

El Tren Alcoi Gandia 18

Les Fabriques de la Llum

L’aigua jugava un paper primordial en altres instal·lacions nascudes al recer del ferrocarril i, que en poc de temps, li suposarien una greu amenaça. Estes edificacions conegudes com fàbriques de la llum, retenien l’aigua del riu i la canalitzaven per a aprofitar la seua força produint una energia més poderosa que el carbó: l’electricitat.

Una energia que es va fer especialment necessària a partir de 1912. Quan les vagues del sector miner britànic i el bloqueig marítim imposat per la Primera Guerra Mundial van deixar les màquines sense carbó la qual cosa va impulsar l’electrificació de les fàbriques alcoianes. Amb la indústria en mans de l’electricitat el carbó va perdre  protagonisme i, des d’eixe moment, el seu transport es va convertir en una anècdota.

 

Nous camins

Sense el transport del carbó s’endevinava un difícil futur per a la línia. Però l’oli de l’Orxa, la farina de Beniarrés i els fruïts de les hortes del Serpis van substituir-lo amb èxit. Amb ells el tren coneixeria una nova efervescència que el portaria a assolir en els anys 20 les màximes xifres de la seua història en el transport de mercaderies.

A més, el tren buscava noves rutes que ampliaren l’oferta de  destinacions. Si durant un temps l’estació de Gandia havia sigut suficient per a satisfer la demanda dels usuaris, ara era necessari aconseguir nous enllaços amb altres camins ferroviaris. Muro era la clau. Una via d’eixida que permetia als passatgers emprendre el viatge cap a l’interior peninsular utilitzant els carrils de la xarxa de ferrocarrils de via estreta.

El Tren Alcoi Gandia 16

L’estraperlo

Les combinacions amb els trens de la línea Villena-Alacant-Yecla van resultar molt avantatjoses per als passatgers, que en iniciar-se el declivi de les mercaderies es van convertir en els únics clients del ferrocarril. Especialment després de la Guerra civil, quan la falta d’altres transports i combustibles va obligar la població a utilitzar el tren.

El racionament obligava molts ciutadans a desplaçar-se a poblacions veïnes per aconseguir menjar i l’arròs, la farina i altres productes bàsics eren introduïts a Alcoi a través del tren. Això sempre que es poguera burlar la vigilància de la Guàrdia Civil a l’estació. Per aconseguir-ho l’habitual era, poc abans que el tren arribara a la destinació, llençar les coixineres a la via on les arreplegaven els familiars.

 

Un dia de platja

Encara que el transport de passatgers no havia sigut el motiu d’obertura de la via fèrria, fins els anys cinquanta va ser la principal font d’ingressos. Especialment en els calorosos dies d’estiu, quan viatjar a la platja era tota una novetat per als habitants de l’interior. Una novetat que, gràcies al tren, prompte es va convertir en un costum.

Allò més típic era alçar-se un diumenge molt de matí, agafar el primer comboi que eixia cap a Gandia, passar el diumenge a la platja i tornar a casa amb l’últim tren de la nit. Aquesta excursió va afavorir la construcció dels primers hotels i apartaments a la zona i durant algunes dècades va mantenir viu el Xitxarra. Un mot que s’havia guanyat pel soroll de les bieles i el seu aspecte de insecte negre i metàl·lic.

 

El Seat 600 o el principi de la fi

Als anys seixanta la popularització de l’utilitari va provocar un progressiu descens en el nombre de passatgers del ferrocarril, fins arribar al punt més baix en l’última època, quan la mitjana d’usuaris per viatge era de set persones.

En 1965 va desaparèixer la companyia anglesa propietària i el tren ferit de mort es va integrar en la xarxa estatal de ferrocarrils de via estreta. Anys després el govern anunciava el desmantellament de la línia i el 15 d’abril de 1969 deu persones van realitzar l’últim viatge.

 

El Tren Alcoi Gandia 26

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario