Destacados
La memoria
Aquel terrible verano del 94
El gran incendio de Mariola, del que se cumplen 25 años, fue una patética demostración de incompetencia y de falta de previsión en la que nada funcionó cómo debía de funcionar
Una monumental fotografía de Juani Ruz, tomada en Alfafara, resume perfectamente aquellos días de fuego
En este mundo hay pocos espectáculos más tristes y siniestros que el de mirar al horizonte y ver una inmensa columna de humo negro saliendo de una sierra. Aquel terrible verano de 1994 los habitantes de estas comarcas vivimos durante días acogotados por este paisaje de fuego y de destrucción. El gran incendio de Mariola […]
La memoria
Kansas, Alcoi o quan a Santa Rosa hi havia ianquis
Una aproximació a l’estada del primers habitants de la Colònia d’Aviació a Alcoi
Fins a meitat dels any seixanta del segle passat, els alcoians podien gaudir d’un espectacle únic a la ciutat: veure ianquis passejant pel barri de Santa Rosa. Al costat dels aborígens, baixets i ennegrits, aquells tipus, alts i rossos, oferien una particular nota d’exotisme que subratllava la diferència entre els amos de món i els […]
La memoria
Bicentenario del descubrimiento del fonendoscopio
Comentarios a la Exposición del descubrimiento hace 200 años del estetoscopio por René Théophile Hyacinthe LAËNNEC (1781-1826) (1)
Laënnec falleció a los 45 años por una tuberculosis que había contraído mientras realizaba una autopsia a un enfermo y al explorar una vértebra del mismo, se produjo un corte en el dedo índice de la mano izquierda infectándose, lo que le llevo a la muerte. (2)
La memoria
Un tren anomenat Xitxarra
Amb motiu del 50 aniversari de la desaparició del tren Alcoi - Gandia, Tipografia La Moderna us ofereix aquest article publicat per primera vegada l'any 2015
Pep Jordà, 8/07/2019

Aigua, vapor i carbó
Fins el segle XIX l’aigua havia sigut l’únic mitjà d’energia eficaç per a l’activitat industrial. L’aigua era un actiu motor d’industrialització però tenia un inconvenient. En algunes zones, com Alcoi, era un bé escàs i en determinades èpoques de l’any els rius no disposaven del suficient cabal per moure les màquines.

L’aparició del vapor va suposar un alleugeriment del problema. Però sense carbó no hi havia combustió i sense combustió no hi havia una força capaç de mantindre les màquines de vapor a ple rendiment. És per això que, durant algun temps, carbó i industrialització es van convertir en sinònim de progrés. Un progrés al que aspiraven enclavaments industrials com Alcoi. La ciutat necessitava  carbó a més d’un transport ràpid que permetera l’entrada de les matèries primeres per a la indústria.

Anglaterra
No és estrany que des de mitjans del segle XIX, les autoritats i els fabricants de la ciutat realitzaren tot tipus de gestions per trobar eixe camí que a més facilitara l’eixida de productes al mercat. Després de barrejar molts projectes que no van arribar a bon fi, els consignataris alcoians van apostar per l’enllaç amb Gandia. Una ciutat que aspirava a tindre un port marítim per a convertir-se en un centre de tràfic comercial.

Sinibaldo Gutiérrez, diputat a Corts per Gandia, va ser la persona encarregada de buscar una empresa que volguera invertir en aquest costós projecte. En 1887 quan es va atorgar la concessió, va encaminar les seues passes cap a Londres.

Anglaterra era, aleshores, un dels països més avançats en matèria de ferrocarrils. Les seues companyies construïen línies per tota Europa. A més, el carbó que consumien les indústries alcoianes era de procedència anglesa. No era gens desgavellat pensar que alguna empresa britànica poguera estar interessada en sumar als beneficis de la venda del carbó els del transport per tren des de Gandia fins a les fàbriques d’Alcoi.

El Tren Alcoi Gandia 04

La Compañía del Ferrocarril
El 13 de juliol de 1889 es va constituir a Londres la Compañía del Ferrocarril de Alcoy a Gandia y Puerto, i uns mesos després arribava a la zona l’enginyer i director del projecte disposat a començar les obres del traçat. Un traçat que prèviament havia dibuixat el curs del Serpis a través de la barrera muntanyosa del Barranc de l’Infern

Les obres no van estar exemptes de tragèdies. Com l’ocorreguda al túnel nº 3. Un túnel que mai no va entrar en funcionament ja que, durant la construcció, una sulsida va provocar la mort dels operaris que treballaven a l’interior. A pesar d’aquests dramàtics incidents, la construcció del traçat va avançar a bon ritme i en el termini de dos anys es van bastir els viaductes, es van salvar els desnivells i es van perforar els túnels necessaris per a superar les dificultats que presentava el trajecte.

Mentrestant a Gandia havia finalitzat la construcció del moll del Grau. I la platja, que fins aquell moment només permetia desembarcar productes en barcasses menudes, es va transformar en un port capaç d’acollir vaixells de gran tonatge, com El Palma, el primer vapor que va atracar amb materials destinats a la construcció de la línia fèrria.

 

Tan lluny però tan a prop
El 17 de juny de 1892 dos locomotores amb quatre cotxes de viatgers van arribar a l’estació d’Alcoi despertant l’entusiasme de la multitud. Per celebrar la inauguració es van compondre varies peces musicals com l’himne Alcoi-Gandia del músic Camilo Pérez Laporta i el galop per a piano del mestre Josep Jordà.

El tren no va defraudar les expectatives. En poc de temps es van amortitzar els elevats costos de construcció i va començar a donar beneficis. D’esta creixent activitat també es va beneficiar el port de Gandia. Els vaixells correu, com el procedent de Barcelona, atracaven amb major freqüència a les drassanes, emportant-se taronges i portant diversos productes, que es dedicaven, quasi en exclusiva, a l’activitat fabril d’Alcoi.

El Tren Alcoi Gandia 18

Les Fabriques de la Llum
L’aigua jugava un paper primordial en altres instal·lacions nascudes al recer del ferrocarril i, que en poc de temps, li suposarien una greu amenaça. Estes edificacions conegudes com fàbriques de la llum, retenien l’aigua del riu i la canalitzaven per a aprofitar la seua força produint una energia més poderosa que el carbó: l’electricitat.

Una energia que es va fer especialment necessària a partir de 1912. Quan les vagues del sector miner britànic i el bloqueig marítim imposat per la Primera Guerra Mundial van deixar les màquines sense carbó la qual cosa va impulsar l’electrificació de les fàbriques alcoianes. Amb la indústria en mans de l’electricitat el carbó va perdre  protagonisme i, des d’eixe moment, el seu transport es va convertir en una anècdota.

 

Nous camins
Sense el transport del carbó s’endevinava un difícil futur per a la línia. Però l’oli de l’Orxa, la farina de Beniarrés i els fruïts de les hortes del Serpis van substituir-lo amb èxit. Amb ells el tren coneixeria una nova efervescència que el portaria a assolir en els anys 20 les màximes xifres de la seua història en el transport de mercaderies.

A més, el tren buscava noves rutes que ampliaren l’oferta de  destinacions. Si durant un temps l’estació de Gandia havia sigut suficient per a satisfer la demanda dels usuaris, ara era necessari aconseguir nous enllaços amb altres camins ferroviaris. Muro era la clau. Una via d’eixida que permetia als passatgers emprendre el viatge cap a l’interior peninsular utilitzant els carrils de la xarxa de ferrocarrils de via estreta.

El Tren Alcoi Gandia 16

L’estraperlo
Les combinacions amb els trens de la línea Villena-Alacant-Yecla van resultar molt avantatjoses per als passatgers, que en iniciar-se el declivi de les mercaderies es van convertir en els únics clients del ferrocarril. Especialment després de la Guerra civil, quan la falta d’altres transports i combustibles va obligar la població a utilitzar el tren.

El racionament obligava molts ciutadans a desplaçar-se a poblacions veïnes per aconseguir menjar i l’arròs, la farina i altres productes bàsics eren introduïts a Alcoi a través del tren. Això sempre que es poguera burlar la vigilància de la Guàrdia Civil a l’estació. Per aconseguir-ho l’habitual era, poc abans que el tren arribara a la destinació, llençar les coixineres a la via on les arreplegaven els familiars.

 

Un dia de platja
Encara que el transport de passatgers no havia sigut el motiu d’obertura de la via fèrria, fins els anys cinquanta va ser la principal font d’ingressos. Especialment en els calorosos dies d’estiu, quan viatjar a la platja era tota una novetat per als habitants de l’interior. Una novetat que, gràcies al tren, prompte es va convertir en un costum.

Allò més típic era alçar-se un diumenge molt de matí, agafar el primer comboi que eixia cap a Gandia, passar el diumenge a la platja i tornar a casa amb l’últim tren de la nit. Aquesta excursió va afavorir la construcció dels primers hotels i apartaments a la zona i durant algunes dècades va mantenir viu el Xitxarra. Un mot que s’havia guanyat pel soroll de les bieles i el seu aspecte de insecte negre i metàl·lic.

 

El Seat 600 o el principi de la fi
Als anys seixanta la popularització de l’utilitari va provocar un progressiu descens en el nombre de passatgers del ferrocarril, fins arribar al punt més baix en l’última època, quan la mitjana d’usuaris per viatge era de set persones.

En 1965 va desaparèixer la companyia anglesa propietària i el tren ferit de mort es va integrar en la xarxa estatal de ferrocarrils de via estreta. Anys després el govern anunciava el desmantellament de la línia i el 15 d’abril de 1969 deu persones van realitzar l’últim viatge.

 

El Tren Alcoi Gandia 26

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. José Cascant Castelló says:

    Este tren nunca se llamó xixarra era denominado el tren de los ingleses (Alcoy- Gandia ) El tren xixarra era el que venia desde Cieza a Muro que mucho despues llegó desde Muro a Alcoy

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario