Llibre directe, savi, descarnat, sexualment actiu i, per damunt de tot, molt divertit que va de quatre dones amb diversos graus de discapacitat intel·lectual que conviuen en un pis tutelat, ballen, okupen, autogestionen i assisteixen a assemblees interminables en Ateneus Llibertaris. Hi ha qui diu que és com el reverso tenebroso de ‘Campeones’. No sé si tant però sí que les 4 protagonistes estan més abandonades, son més autònomes, rebels i crítiques amb el sistema que els de la peli. Amb tot el sistema (incloent-hi la CUP, els llibertaris, els independentistes i, per suposat, els espanyols). Deia Jaume Cabré que si viatges veus llocs i paisatges i si llegeixes vius amb la gent que habita eixos llocs i paisatges. Després de llegir aquest llibre, a part de riure molt, m’ha fet l’efecte que m’he passat un parell de setmanes vivint a un pis tutelat de la Barceloneta amb la Nati, l’Àngels, la Patri i la Marga i que, fins i tot, m’han crescut rastes. Molt recomanable (el llibre i les rastes).

Llibre que conté tres assaigs (el títol no enganya) de Jaume Cabré, que segons diu va escriure per descansar de ‘Fra Junoy o l'agonia del sons’, ‘Les veus del Pamano’ i ‘Jo Confesso’ successivament. I que tracten de literatura, de la necessitat d’escriure, del plaer de llegir, dels autors, dels lectors, de les obres. Un llibre on es barregen anècdotes, reflexions barbudes, memòries, consells de taller de literatura creativa i diversos articles sobre la constitució del llenguatge com a pàtria. Un llibre interesantíssim i intens per tots aquells que fan de la lletra una manera de viure.

Tercera part de la trilogia (de moment) basada en l’apassionant món del narcotràfic, escrita per Don Winslow, que va començar amb ‘El Poder del perro’ y que va continuar amb ‘El Cartel’. Si la primera part explicava l’origen del tràfic de drogues a Mèxic després de que els respectius clans hagueren treballat molt anys de transportistes per als cartels colombians, i la segona la lluita entre eixos clans per fer-se amb el control dels cultius i de les rutes d’exportació cap als EE.UU; aquesta tercera aborda el salt que el capos mexicans fan cap al Nord, fins arribar al nucli del poder econòmic, polític i judicial dels Estats Units. De fet l’autor, que no té pels a la llengua, no es talla al assenyalar que el president Dennisson, que s’assembla com un ou a un altre ou, a Donald ‘Donaldson’ Trump té negocis i interessos econòmics amb narcotraficants mexicans. I també reflexions tan senzilles, sarcàstiques i contundents com aquesta:  ‘Si un billete de diez dólares cambia de manos, vas a la cárcel. Pero si cambias trescientos millones de dólares en Wall Street, vas a cenar a la Casa Blanca’ Un llibre enganxós, lúcid, informatiu, crític i, per damunt de tot addictiu, d’aquells que no pots parar de llegir, i que malgrat les 951 pàgines te’l llegeixes en un bufit. A mi em va ajudar a passar una espècie de calvari de 4 dies sense que pràcticament me n’adones. Molt recomanable.

Cel d’horabaixa és un extens poemari dividit en dues parts anomenades “Espai de recança” i “Evocacions”. És un llibre que transita per moltes veredes i que es detura en molts aspectes d’aquest viatge poètic.  Les obres són de format divers però mantenen com a element en comú la cadència, la recerca del joc de la musicalitat amb les paraules i la intensitat de les imatges.