Llibre més roin que les pistoles malgrat haver venut milions d’exemplars i haver estat traduït a una pila d’idiomes. Argumentalment és una espècie de gaspatxo andalús entre ‘Poltergeist’, ‘Stranger Things’, ‘La matanza del dia de San Valentin’ i ‘Fantasma’. I pel que fa a la forma està mal contat i mal escrit: és repetitiu, avorridor, llarg, pesat i, a més, confon la por amb la ’imagineria gore’ i la tensió amb la ‘casqueria’ (em ma vida havia sentit parlar tant de budells no estan en una carnisseria ni en un quiròfan de Medicina Interna). Tot i que algun crític ha comparat l’autor amb Lovecraft realment s’assembla més a Sky sharks (que va d’un exèrcit de taurons zombis voladors despertats accidentalment) ja que més que por fa el ridícul. Especialment amb la recomanació de l’autor en la primera pàgina, que dubtant d’acollonir a ningú amb la seua novel·la, recomana llegir-la amb una determinada música, en solitari i preferiblement de nit, o amb poca llum. I ja posats, per què no dins la fosa d’un cementiri? O en la seu central de Ciudadanos? que fa més por. Fugiu si encara esteu a temps.

Llibre directe, savi, descarnat, sexualment actiu i, per damunt de tot, molt divertit que va de quatre dones amb diversos graus de discapacitat intel·lectual que conviuen en un pis tutelat, ballen, okupen, autogestionen i assisteixen a assemblees interminables en Ateneus Llibertaris. Hi ha qui diu que és com el reverso tenebroso de ‘Campeones’. No sé si tant però sí que les 4 protagonistes estan més abandonades, son més autònomes, rebels i crítiques amb el sistema que els de la peli. Amb tot el sistema (incloent-hi la CUP, els llibertaris, els independentistes i, per suposat, els espanyols). Deia Jaume Cabré que si viatges veus llocs i paisatges i si llegeixes vius amb la gent que habita eixos llocs i paisatges. Després de llegir aquest llibre, a part de riure molt, m’ha fet l’efecte que m’he passat un parell de setmanes vivint a un pis tutelat de la Barceloneta amb la Nati, l’Àngels, la Patri i la Marga i que, fins i tot, m’han crescut rastes. Molt recomanable (el llibre i les rastes).

Llibre que conté tres assaigs (el títol no enganya) de Jaume Cabré, que segons diu va escriure per descansar de ‘Fra Junoy o l'agonia del sons’, ‘Les veus del Pamano’ i ‘Jo Confesso’ successivament. I que tracten de literatura, de la necessitat d’escriure, del plaer de llegir, dels autors, dels lectors, de les obres. Un llibre on es barregen anècdotes, reflexions barbudes, memòries, consells de taller de literatura creativa i diversos articles sobre la constitució del llenguatge com a pàtria. Un llibre interesantíssim i intens per tots aquells que fan de la lletra una manera de viure.

Tercera part de la trilogia (de moment) basada en l’apassionant món del narcotràfic, escrita per Don Winslow, que va començar amb ‘El Poder del perro’ y que va continuar amb ‘El Cartel’. Si la primera part explicava l’origen del tràfic de drogues a Mèxic després de que els respectius clans hagueren treballat molt anys de transportistes per als cartels colombians, i la segona la lluita entre eixos clans per fer-se amb el control dels cultius i de les rutes d’exportació cap als EE.UU; aquesta tercera aborda el salt que el capos mexicans fan cap al Nord, fins arribar al nucli del poder econòmic, polític i judicial dels Estats Units. De fet l’autor, que no té pels a la llengua, no es talla al assenyalar que el president Dennisson, que s’assembla com un ou a un altre ou, a Donald ‘Donaldson’ Trump té negocis i interessos econòmics amb narcotraficants mexicans. I també reflexions tan senzilles, sarcàstiques i contundents com aquesta:  ‘Si un billete de diez dólares cambia de manos, vas a la cárcel. Pero si cambias trescientos millones de dólares en Wall Street, vas a cenar a la Casa Blanca’ Un llibre enganxós, lúcid, informatiu, crític i, per damunt de tot addictiu, d’aquells que no pots parar de llegir, i que malgrat les 951 pàgines te’l llegeixes en un bufit. A mi em va ajudar a passar una espècie de calvari de 4 dies sense que pràcticament me n’adones. Molt recomanable.