Aquesta novel·la tanca (tanca perquè l’autor va morir fa cosa de dos mesos) la trilogia del casos de Samuel Esparta. Un investigador singular. Llibreter de dia, detectiu/escriptor en busca d’arguments per a les seus novel·les de nit que s’inspira en els mítics Sam Spade i Philip Marlowe, tot i que a diferencia d’ells el seu univers es situa en Getxo en un temps imprecís d’eixa llarga postguerra que va dels anys quaranta fins als nostres dies.

Tot i que les novel·les policíaques no són ni de lluny el millor de Ramiro Pinilla (Bilbao, 1923 – Barakaldo, 2014) ‘Cadáveres en la playa’ és una aventura amena que es llegeix fàcilment i que ens permet retrobar-nos amb els escenaris (i en algun cas amb els personatges) d’eixe magnífic univers entreverat de realitat i fantasia inèdit al panorama literari espanyol, que a la manera del  comptat de Yoknapatawpha de William Faulkner, Ramiro Pinilla va inventar per a la seua genial trilogia del ferro anomenada ‘Verdes valles colinas rojas’. Probablement la millor història literària que s’ha fet mai sobre el País Basc i de rebot també, de l’estat que l’aturmenta i rodeja. Una trilogia que, sens dubte, es troba a l’alçada de les millors sagues de la literatura universal.

Ramiro Pinilla que fins la publicació d’aquesta trilogia, l’any 2004 va mantenir-se al marge dels circuits comercials, va guanyar l’any 1960 el premi Nadal amb ‘Las ciegas hormigas’ i va quedar finalista del Planeta l’any 1972 amb ‘Seno’.