Destacados
Llegint s´entén la gent
El llegat històric de la família valenciana més influent
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘La sang del príncep' de Silvestre Vilaplana. Editorial Bromera
De bell nou l’autor alcoià Silvestre Vilaplana ens apropa, pels camins convergents de la història i la literatura, al coneixements dels fets i les figures que han escrit el nostre passat. A ningú no se li escapa el gran poder i influència que exercí la família Borja en la Itàlia renaixentista, dividida en una sèrie […]
Llegint s´entén la gent
Contes per llegir i imaginar, vora el mar o no
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Relats a vora mar' Editorial: Neopàtria - Col·lecció Manuzio Narrativa
Vet aquí el segon projecte de la jove i dinàmica editorial alzirenya Neopàtria, tot engrescant els autors de la seua “escuderia”, tal i com els agrada de dir, per bastir un conjunt de trenta-sis relats, cadascun d’ells d’un autor diferent, per configurar, tal com la mateixa editorial diu al dors del llibre, una aventura dialèctica […]
Llegint s´entén la gent
L’expressió gràfica del drama més atroç
Una ressenya de Francesc Pou sobre la novel·la gràfica ‘Esperaré siempre tu regreso' de Jordi Peidro. Editorial: Desfiladero Ediciones
Tal com es diu al dors del llibre, l’autor alcoià Jordi Peidro i Torres, fent servir una tècnica de dibuix basada en el gravat de la primera part del segle XX i molt apropiada per a l’època que descriu la novel·la, aconsegueix descriure, amb una concepció moderna i innovadora del relat gràfic i amb tota […]
Llegint s´entén la gent
Canada
'Canada' és el darrer llibre del que segons alguns ha estat qualificat com el Clint Eastwood de la narrativa americana

‘Canada’ és el darrer llibre de Richard Ford, el que segons alguns ha estat qualificat com el Clint Eastwood de la narrativa americana i segons altres, entre ells Raymond Carver, com el millor autor nord-americà viu. Autor de la trilogia protagonitzada de l’antiheroi Frank Bascombe, que s’inicia amb El periodista esportiu, publicat el 1986, segueix amb El dia de la independència (Premi Pulitzer, 1995) i es completa amb Acció de gràcies (editat el 2006).

Amb aquesta nova obra que s’inicia d’aquesta manera tan contundent com ‘“Primer, parlaré del robatori que van cometre els nostres pares. Després, dels assassinats que van tenir lloc més tard” Richard Ford torna a oferir un llibre escrit amb el seu característic estil directe i aparentment senzill, però a la volta tan ben construït que es gairebé impossible descobrir les cordes que sustenten la bastida.

Un llibre molt agradable de llegir, que va d’ocasions perdudes i d’oportunitats i de com augmenten les oportunitats de superar les ocasions perdudes si aconsegueixes no convertir-te en un cínic, aprens a mantindre les proporcions i intentes buscar el millor de les coses.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario