Nascut a la comarca de la Vall d’Albaida, en terres de Diània, l’any 1968, Enric Abad i Lluch té una trajectòria guarnida amb diferents premis, com ara el VI Concurs de narrativa curta Elsa Garcia del Papiol (Baix Llobregat), VIII premi literari del poble de Suera (Plana Baixa), el XV premi literari Guida Alzina d’Alella (El Maresme), segon premi del XXIV certamen literari de prosa en català Sant Jordi de Mollet del Vallés. Tot açò pel que fa als contes. En el camp de la poesia va obtenir el 2017 el premi de poesia Joan Perucho Vila d’Ascó (Ribera d’Ebre) amb el poemari Gojos del cor i la carn.
En el camp de la divulgació científica, és autor del llibre Arbres singulars, històrics i centenaris d’Ontinyent. No hem d’oblidar la seua titulació de tècnic superior en gestió dels recursos naturals i paisatgístics, ni el seu treball al Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament del seu poble. Gran amant de la serra i dels seus recursos naturals, ha practicat el muntanyisme dins les activitats del Centre Excursionista d’Ontinyent, del qual és membre actiu.
Les seues passions giren al voltant de la defensa del medi ambient, de la nostra llengua amb els particularismes de la seua zona i d’altres causes, que tot i considerar-se perdudes, l’esperonen d’allò més en la lluita i la reivindicació permanent.
Llavor de carabassa és un recull de catorze contes, entre el quals n’hi ha tres premiats a alguns dels certàmens descrits. La temàtica n’és molt variada. Tal com hom diu al dors del llibre, una carabassera en flor, un cul preciós, una fita maleïda, un esportí desvirgat, un bidó de bullir tomata o una postal de Sophia Loren, són alguns dels elements que conformen aquesta sèrie de relats “divertits, plaents i sorprenents”.
Els protagonistes d’aquests contes, són personatges que podrien ser reals, carregats d’humanitat com són, amb llurs anhels i frustracions, alegries i penes, defectes i virtuts, que els fan fàcilment identificables amb qualsevol espècimen que habite els contorns del lector. Aquesta mena de personatges “il·lusos, sensuals, enyoradissos, autoritaris, delirants, contradictoris, abnegats o desenganyats” palesen tothora la seua condició dintre d’un món que encara té salvació, malgrat tots els condicionants negatius que interaccionen el quefer diari, dels quals tota aquesta gent en són responsables i alhora víctimes.
Resulta sorprenent l’estil d’Enric Abad. Amb un equilibri magistral en l’ús dels recursos estilístics fa servir un llenguatge correcte i literari en la forma, però tremendament proper en l’expressió. L’autor, perfecte coneixedor dels modismes característics del llenguatge col·loquial, sap incloure’ls en el context adequat i amb allò no sols aconsegueix la complicitat del lector, sinó també una sensació de proximitat equivalent a aquella que hom sent en escoltar un relat semblant explicat oralment. Aquests contes presentats en el present volum, perfectament podrien constituir matèria per a la realització de contacontes per al personal adult en una gamma de contexts o situacions que poden anar des de la tradició de la vora del foc, passant per la quietud enmig del camp o del bosc o la relaxació a la taverna o bar amb una beguda o un café pel mig. Cal deixar lliure la facultat de tria del lector perquè n’imagine la situació que crega més adient.
I tot aquell que opte per la lectura en casa, còmodament assegut, trobarà una sèrie de relats o històries, que tot i ser properes i versemblants, de ben segur que no el deixaran indiferents. Bona lectura.