Iñaki Uriarte és un tipus de Sant Sebastià que va néixer a Nova York que viu a Bilbao, que ha exercit de crític literari i de columnista al diari El Correo, que està enamorat de Benidorm i la seua platja (a la que considera una de les millors platges urbanes d’arreu del món) que defensa el dret a no matar-se treballant i per a qui ‘badallar és un luxe només a l’abast de la gent feliç’

Un dia, després de patir un problema delicat de salut, va decidir escriure ‘trenta pàgines’ sobre el que se li ocorreguera i -pel que es veu- li va agafar gust perquè aquelles ‘trenta pàgines’ es van convertir amb el pas del temps en un diari – publicat en tres volums- lúcid, agut, subtilment divertit i mínim. Com ell mateix cita en paraules de Voltaire ‘El secret d’avorrir es contar-ho tot’.

Aquest recull d’idees, anècdotes, apunts biogràfics, critica literària, opinions, reflexions, pensaments agafats al vol perfectes, curts, sobtats com trets o pedrades conta el vidre, independents, contundents i rabiosament sincers tenen la capacitat de comprendre i sorprendre, de divertir i ensenyar de barrejar la erudició i el sentit comú i de transmetre la essència d’una filosofia (epicúria) on el plaer és el bé suprem i la meta més important una vida tranquil·la.

Perquè us feu una idea d’aquest admirador de pla que escriu ‘com qui escriu una carta a la família, però amb una mica més de cura’ ací van cinc centims. Una mena d’autobiografia que Uriarte publica en el primer volum dels Diaris, editats per cert, per la impagable editorial [pepitas de calabaza] que te la gràcia i l’audàcia d’anunciar-se com ‘Una editorial con menos proyección que un cineexín’

‘He estado en la cárcel, he hecho una huelga de hambre, he sufrido un divorcio, he asistido a un moribundo. Una vez fabriqué una bomba. Negocié con drogas. Me dejó una mujer, dejé a otra. Un día se incendió mi casa, me han robado, he padecido una inundación y una sequía, me he estrellado en un coche. Fui amigo de alguien que murió asesinado y fue enterrado por los asesinos en su propio jardín. También conocí a un hombre que mató a otro hombre, y a uno que se ahorcó. Sólo es cuestión de edad. Todo esto me ha sucedido en una vida en general muy tranquila, pacífica, sin grandes sobresaltos’.