Destacados
Llegint s´entén la gent
El comerç valencià amb l’Amèrica del segle XIX
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘La taverna del Negre’ de Jesús Moncho. Ed. Bromera. Col•lecció L’Eclèctica. Guanyadora del XXXVI Premi Isabel de Villena. Premis Ciutat de València.
Abans que les colònies d’ultramar aconseguiren la independència d’Espanya i Portugal, nombrosos pobles de la Península Ibèrica mantingueren un comerç actiu amb les terres de l’altre costat de l’Atlàntic. Aquest fet ha servit d’inspiració per a l’autor que ens ocupa, Jesús Moncho i Pascual (Gata de Gorgos, 1948), professor de filosofia amb una trajectòria literària […]
Llegint s´entén la gent
Un amor
Un amor. Bonic i desanquetant llibre que va d’una dona que se’n va al camp (a un camp que a mi m’ha recordat el poble on vivia la família de Pascual Duarte) després d’haver fet una cosa lletja i que es troba amb un grup de gent més rara que un gos verd i amb […]
Llegint s´entén la gent
Quan la guerra és explicada pels vençuts
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Al-Azraq el Blau. Crònica de la conquesta de La Muntanya.' de Just I. Sellés. Ed. Círculo Rojo
Coneixent l’autor, és fàcil endevinar que aquesta novel·la respon al repte personal de desmitificar la figura de Jaume I, un rei despòtic, tirà, amant de les batalles, de les dones i poc complidor dels pactes que feia amb l’enemic. Res a veure amb la figura embolcallada de sentiment, comprensió i generositat que ens han mostrat […]
Llegint s´entén la gent
Diarios
Un autor poc conegut, amb una obra sorprenent publicat en una editorial que te menys projecció que cinexín

Iñaki Uriarte és un tipus de Sant Sebastià que va néixer a Nova York que viu a Bilbao, que ha exercit de crític literari i de columnista al diari El Correo, que està enamorat de Benidorm i la seua platja (a la que considera una de les millors platges urbanes d’arreu del món) que defensa el dret a no matar-se treballant i per a qui ‘badallar és un luxe només a l’abast de la gent feliç’

Un dia, després de patir un problema delicat de salut, va decidir escriure ‘trenta pàgines’ sobre el que se li ocorreguera i -pel que es veu- li va agafar gust perquè aquelles ‘trenta pàgines’ es van convertir amb el pas del temps en un diari – publicat en tres volums- lúcid, agut, subtilment divertit i mínim. Com ell mateix cita en paraules de Voltaire ‘El secret d’avorrir es contar-ho tot’.

Aquest recull d’idees, anècdotes, apunts biogràfics, critica literària, opinions, reflexions, pensaments agafats al vol perfectes, curts, sobtats com trets o pedrades conta el vidre, independents, contundents i rabiosament sincers tenen la capacitat de comprendre i sorprendre, de divertir i ensenyar de barrejar la erudició i el sentit comú i de transmetre la essència d’una filosofia (epicúria) on el plaer és el bé suprem i la meta més important una vida tranquil·la.

Perquè us feu una idea d’aquest admirador de pla que escriu ‘com qui escriu una carta a la família, però amb una mica més de cura’ ací van cinc centims. Una mena d’autobiografia que Uriarte publica en el primer volum dels Diaris, editats per cert, per la impagable editorial [pepitas de calabaza] que te la gràcia i l’audàcia d’anunciar-se com ‘Una editorial con menos proyección que un cineexín

‘He estado en la cárcel, he hecho una huelga de hambre, he sufrido un divorcio, he asistido a un moribundo. Una vez fabriqué una bomba. Negocié con drogas. Me dejó una mujer, dejé a otra. Un día se incendió mi casa, me han robado, he padecido una inundación y una sequía, me he estrellado en un coche. Fui amigo de alguien que murió asesinado y fue enterrado por los asesinos en su propio jardín. También conocí a un hombre que mató a otro hombre, y a uno que se ahorcó. Sólo es cuestión de edad. Todo esto me ha sucedido en una vida en general muy tranquila, pacífica, sin grandes sobresaltos’.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario