Destacados
Llegint s´entén la gent
El dret de reescriure literàriament la història
Una ressenya de Francesc Pou sobre 'Jo soc aquell que va matar Franco' de Joan-Lluís Lluís. Edicions 62. La butxaca. Premi Sant Jordi 2017
Aquesta història, novel·lada en primera persona, ens narra el llarg periple de supervivència d’Agustí Vilamat, un jove que perdé un ull quan era un infant i mercè a un exemplar de la Gramàtica de Pompeu Fabra que li regala el seu professor, pren gust per la llengua i, en deixar l’escola, mamprén la feina de […]
Llegint s´entén la gent
L’estany de foc
Una ressenya de Francesc Pou sobre 'L’estany de foc' de Silvestre Vilaplana. Editorial: Bromera
Una vegada més el talent narratiu de l’escriptor alcoià Silvestre Vilaplana i Barnés es posa de relleu en una nova novel·la històrica (gènere que, val a dir-ho, domina a la perfecció) situada en una de les etapes més negres del segle XV valencià, amb la persecució dels jueus no conversos, i d’aquells que s’havien convertit, […]
Llegint s´entén la gent
Canto jo i la muntanya balla
Un pensament solt sobre 'Canto jo i la muntanya balla' de Irene Solà. Editorial: Anagrama
Probablement el llibre més bonic, tendre, encisador, inspirat, poètic, delicat i imaginatiu que he llegit darrerament. És un recull de contes relacionats entre sí que parlen de les persones, animals, plantes, esperits, llegendes i coses en general que habiten la muntanya entre Camprodon i Prats de Molló. Que una volta que et poses tant se […]
Llegint s´entén la gent
La señal
Llegint s´entén la gent
Lectura fácil
Llegint s´entén la gent
Dinero
Mou a la riallada però difícilment el somriure. Pur humor desesperat

‘Dinero’ no només és una de les millors novel·les de Martin Amis sinó que si mai és fa una llista (si no s’ha fet ja) de les ‘100 millors novel·les del segle XX que has de llegir abans de morir-te’ estarà inclosa necessària i forçosament per aquestes tres poderoses raons, entre moltes altres que ara no em venen al cap:

1. El seu protagonista John Self (una espècie de Juan Palomo yo me lo guiso yo me lo como) és un personatge antològic a l’alçada d’Ignatius Reilly. Un personatge brut, barroer, mesquí, politoxicòman (addicte a la beguda, al tabac, al menjar fastigós, a la pornografia, a les substancies estupefaents i, sobretot, als diners) que mitjançant les múltiples addiccions és capaç d’oferir-nos una lúcida i precisa radiografia de la societat a les darreries del problemàtic segle XX

2. Està escrita en forma de monòleg accelerat, en ocasions destrellatat, però sempre enganxós, que no permet que decaiga ni un moment el retrat feroç i salvatge d’una societat on l’èxit i el fracàs, el que és moral i immoral, el que és bo o dolent, depenen exclusivament del volum del compte corrent.

3. La novel·la inclou part de l’experiència hollywoodenca (dolenta experiència) de Martin Amis com a guionista de la pel·lícula ‘Saturno3’, algunes instantànies dels seus tres protagonistes principals (Kirk Douglas, Farrah Fawcett i Harvey Keitel) i algunes sucoses anècdotes basades en fets reals.

Una pel·lícula, per cert, estèticament poderosa però que gracies a un argument desbarrat i maldestre i una sèrie de situacions que no te les creus ni fart de vi (per exemple el fet que un ancià Kirk Douglas es passe el temps al llit cruspint-se una guapíssima i joveníssima Farrah Fawcett), un guió dolent  i una realització poc afortunada del gran Stanley Donen va resultar, al seu moment un gran fracàs i no només de taquilla. Ara amb el pas del temps si te la mires amb bons ulls fa una mica de gràcia (poca) perquè podria considerar-se la ‘precuela’ de Terminator. O casi.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario