Destacados
Llegint s´entén la gent
L’expressió gràfica del drama més atroç
Una ressenya de Francesc Pou sobre la novel·la gràfica ‘Esperaré siempre tu regreso' de Jordi Peidro. Editorial: Desfiladero Ediciones
Tal com es diu al dors del llibre, l’autor alcoià Jordi Peidro i Torres, fent servir una tècnica de dibuix basada en el gravat de la primera part del segle XX i molt apropiada per a l’època que descriu la novel·la, aconsegueix descriure, amb una concepció moderna i innovadora del relat gràfic i amb tota […]
Llegint s´entén la gent
Passions humanes en la guerra de Cuba
Una ressenya de Francesc Pou sobre ‘En el mar de les Antilles' de Manel Alonso i Català. Editorial: Brosquil Edicions
En aquesta novel·la publicada per la desapareguda Editorial Brosquil el 2005, l’autor de Puçol ens transporta per l’oceà del temps i la memòria fins  les darreres possessions d’ultramar de l’agònic imperi espanyol de finals del segle XIX. Josep Amigó, conegut al seu poble amb el malnom de Pep el de Tos, és destinat a l’Havana […]
Llegint s´entén la gent
Un viatge al bell fons dels records de l’ànima
Una ressenya de Francesc Pou sobre ‘Quadern de Ca Perla' de Manel Alonso i Català. Editorial: Neopàtria
No és el primer dietari que escriu Manel Alonso. A banda de la seua producció poètica i narrativa (recomanable en tots els casos), compta amb una llarga tradició en la publicació de dietaris o sèrie d’articles on els seus pensaments segueixen la línia del temps al llarg d’un període definit all llarg de l’any . […]
Llegint s´entén la gent
El desamor al llarg de la història
Llegint s´entén la gent
Una novel·la carregada d’humanitat
Llegint s´entén la gent
La Tierra errante
Llegint s´entén la gent
Dinero
Mou a la riallada però difícilment el somriure. Pur humor desesperat

‘Dinero’ no només és una de les millors novel·les de Martin Amis sinó que si mai és fa una llista (si no s’ha fet ja) de les ‘100 millors novel·les del segle XX que has de llegir abans de morir-te’ estarà inclosa necessària i forçosament per aquestes tres poderoses raons, entre moltes altres que ara no em venen al cap:

1. El seu protagonista John Self (una espècie de Juan Palomo yo me lo guiso yo me lo como) és un personatge antològic a l’alçada d’Ignatius Reilly. Un personatge brut, barroer, mesquí, politoxicòman (addicte a la beguda, al tabac, al menjar fastigós, a la pornografia, a les substancies estupefaents i, sobretot, als diners) que mitjançant les múltiples addiccions és capaç d’oferir-nos una lúcida i precisa radiografia de la societat a les darreries del problemàtic segle XX

2. Està escrita en forma de monòleg accelerat, en ocasions destrellatat, però sempre enganxós, que no permet que decaiga ni un moment el retrat feroç i salvatge d’una societat on l’èxit i el fracàs, el que és moral i immoral, el que és bo o dolent, depenen exclusivament del volum del compte corrent.

3. La novel·la inclou part de l’experiència hollywoodenca (dolenta experiència) de Martin Amis com a guionista de la pel·lícula ‘Saturno3’, algunes instantànies dels seus tres protagonistes principals (Kirk Douglas, Farrah Fawcett i Harvey Keitel) i algunes sucoses anècdotes basades en fets reals.

Una pel·lícula, per cert, estèticament poderosa però que gracies a un argument desbarrat i maldestre i una sèrie de situacions que no te les creus ni fart de vi (per exemple el fet que un ancià Kirk Douglas es passe el temps al llit cruspint-se una guapíssima i joveníssima Farrah Fawcett), un guió dolent  i una realització poc afortunada del gran Stanley Donen va resultar, al seu moment un gran fracàs i no només de taquilla. Ara amb el pas del temps si te la mires amb bons ulls fa una mica de gràcia (poca) perquè podria considerar-se la ‘precuela’ de Terminator. O casi.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario