Destacados
Llegint s´entén la gent
El dret de reescriure literàriament la història
Una ressenya de Francesc Pou sobre 'Jo soc aquell que va matar Franco' de Joan-Lluís Lluís. Edicions 62. La butxaca. Premi Sant Jordi 2017
Aquesta història, novel·lada en primera persona, ens narra el llarg periple de supervivència d’Agustí Vilamat, un jove que perdé un ull quan era un infant i mercè a un exemplar de la Gramàtica de Pompeu Fabra que li regala el seu professor, pren gust per la llengua i, en deixar l’escola, mamprén la feina de […]
Llegint s´entén la gent
L’estany de foc
Una ressenya de Francesc Pou sobre 'L’estany de foc' de Silvestre Vilaplana. Editorial: Bromera
Una vegada més el talent narratiu de l’escriptor alcoià Silvestre Vilaplana i Barnés es posa de relleu en una nova novel·la històrica (gènere que, val a dir-ho, domina a la perfecció) situada en una de les etapes més negres del segle XV valencià, amb la persecució dels jueus no conversos, i d’aquells que s’havien convertit, […]
Llegint s´entén la gent
Canto jo i la muntanya balla
Un pensament solt sobre 'Canto jo i la muntanya balla' de Irene Solà. Editorial: Anagrama
Probablement el llibre més bonic, tendre, encisador, inspirat, poètic, delicat i imaginatiu que he llegit darrerament. És un recull de contes relacionats entre sí que parlen de les persones, animals, plantes, esperits, llegendes i coses en general que habiten la muntanya entre Camprodon i Prats de Molló. Que una volta que et poses tant se […]
Llegint s´entén la gent
La señal
Llegint s´entén la gent
Lectura fácil
Llegint s´entén la gent
El antropólogo inocente
Nigel Barley va baixar d’una bescollada l’antropologia de la posició docta i acadèmica que ocupava, la va vestir amb roba de carrer i la va obligar a mesclar-se amb la gent normal i corrent

‘El antropólogo inocente’ és un llibre escrit per Nigel Barley (Kingston upon Thames, Inglaterra, 1947) que va estar considerat el llibre més divertit l’any de la seua publicació, 1989. I es que Nigel Barley, a banda d’oferir una visió propera de l’antropologia, va fer el mateix que Gerald Durrell amb la zoologia: baixar-la d’una bescollada de la posició docta i acadèmica que mantenia , vestir-la amb roba de carrer i obligar-la a mesclar-se amb la gent normal i corrent.

El resultat d’aquesta operació és un enginyós, informatiu, entretingut, interessant i, molt sovint, hilarant text sobre el desconegut poble Dowayo del Camerun. Un relat que  trenca alguns mites sobre ‘el bon salvatge’, la saviesa dels pobles indígenes i l’intima connexió d’ells amb la natura’ amb frases d’aquest estil:  ‘Lo cierto era que los dowayos sabían menos de los animales de la estepa africana que yo. Como rastreadores distinguían las huellas de motocicleta de las humanas, pero ésa era la cima de su conocimiento

I no només això, sinó que aquest primer treball de camp que va realitzar l’autor  també li aprofita per fer una ullada crítica – amb fina ironia i força mala llet – a tot el que l’envolta: el viatge al Camerun, la insuportable burocràcia del país africà, les flatoses bones intencions d’alguns blancs a l’Àfrica, la tornada a Londres a través de la insegura –insegura per als turistes- Itàlia, el sentit dels treballs de camp antropològics i, fins i tot, de la pròpia antropologia.

Després d’aquesta primera experiència antropològica en viu i en directe l’autor es va incorporar al Museu Britànic. El departament de publicacions va editar el seu text sobre els dowayos com una curiositat. L’excitació que va causar entre els primers lectors va motivar que es publiqués després en la col·lecció de butxaca de Penguin amb un èxit extraordinari. Nigel Barley ha seguit parlant sobre Àfrica i Indonèsia i de temes tan diversos com els viatges, l’art, les biografies històriques i la ficció en llibres com ‘Una plaga de orugas’, ‘Bailando sobre la tumba’ o ‘No es un deporte de riesgo’

L’any 2002 va guanyar el premio de la Foreign Press Association.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario