Destacados
Llegint s´entén la gent
El comerç valencià amb l’Amèrica del segle XIX
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘La taverna del Negre’ de Jesús Moncho. Ed. Bromera. Col•lecció L’Eclèctica. Guanyadora del XXXVI Premi Isabel de Villena. Premis Ciutat de València.
Abans que les colònies d’ultramar aconseguiren la independència d’Espanya i Portugal, nombrosos pobles de la Península Ibèrica mantingueren un comerç actiu amb les terres de l’altre costat de l’Atlàntic. Aquest fet ha servit d’inspiració per a l’autor que ens ocupa, Jesús Moncho i Pascual (Gata de Gorgos, 1948), professor de filosofia amb una trajectòria literària […]
Llegint s´entén la gent
Un amor
Un amor. Bonic i desanquetant llibre que va d’una dona que se’n va al camp (a un camp que a mi m’ha recordat el poble on vivia la família de Pascual Duarte) després d’haver fet una cosa lletja i que es troba amb un grup de gent més rara que un gos verd i amb […]
Llegint s´entén la gent
Quan la guerra és explicada pels vençuts
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Al-Azraq el Blau. Crònica de la conquesta de La Muntanya.' de Just I. Sellés. Ed. Círculo Rojo
Coneixent l’autor, és fàcil endevinar que aquesta novel·la respon al repte personal de desmitificar la figura de Jaume I, un rei despòtic, tirà, amant de les batalles, de les dones i poc complidor dels pactes que feia amb l’enemic. Res a veure amb la figura embolcallada de sentiment, comprensió i generositat que ens han mostrat […]
Llegint s´entén la gent
El antropólogo inocente
Nigel Barley va baixar d’una bescollada l’antropologia de la posició docta i acadèmica que ocupava, la va vestir amb roba de carrer i la va obligar a mesclar-se amb la gent normal i corrent

‘El antropólogo inocente’ és un llibre escrit per Nigel Barley (Kingston upon Thames, Inglaterra, 1947) que va estar considerat el llibre més divertit l’any de la seua publicació, 1989. I es que Nigel Barley, a banda d’oferir una visió propera de l’antropologia, va fer el mateix que Gerald Durrell amb la zoologia: baixar-la d’una bescollada de la posició docta i acadèmica que mantenia , vestir-la amb roba de carrer i obligar-la a mesclar-se amb la gent normal i corrent.

El resultat d’aquesta operació és un enginyós, informatiu, entretingut, interessant i, molt sovint, hilarant text sobre el desconegut poble Dowayo del Camerun. Un relat que  trenca alguns mites sobre ‘el bon salvatge’, la saviesa dels pobles indígenes i l’intima connexió d’ells amb la natura’ amb frases d’aquest estil:  ‘Lo cierto era que los dowayos sabían menos de los animales de la estepa africana que yo. Como rastreadores distinguían las huellas de motocicleta de las humanas, pero ésa era la cima de su conocimiento

I no només això, sinó que aquest primer treball de camp que va realitzar l’autor  també li aprofita per fer una ullada crítica – amb fina ironia i força mala llet – a tot el que l’envolta: el viatge al Camerun, la insuportable burocràcia del país africà, les flatoses bones intencions d’alguns blancs a l’Àfrica, la tornada a Londres a través de la insegura –insegura per als turistes- Itàlia, el sentit dels treballs de camp antropològics i, fins i tot, de la pròpia antropologia.

Després d’aquesta primera experiència antropològica en viu i en directe l’autor es va incorporar al Museu Britànic. El departament de publicacions va editar el seu text sobre els dowayos com una curiositat. L’excitació que va causar entre els primers lectors va motivar que es publiqués després en la col·lecció de butxaca de Penguin amb un èxit extraordinari. Nigel Barley ha seguit parlant sobre Àfrica i Indonèsia i de temes tan diversos com els viatges, l’art, les biografies històriques i la ficció en llibres com ‘Una plaga de orugas’, ‘Bailando sobre la tumba’ o ‘No es un deporte de riesgo’

L’any 2002 va guanyar el premio de la Foreign Press Association.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario