Destacados
Llegint s´entén la gent
La novel•la pòstuma d’un gran mestre
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘La placeta de les Xiques’ de Josep-Lluís Peiró i Pérez. Edicions del Sud
Ha estat publicada l’any 2020, unes setmanes després del traspàs del seu autor, Josep Lluís Peiró i Pérez, professor i activista de la llengua. Aquesta obra pot ésser considerada com el darrer acte de l’estima profunda que li professà al valencià i que l’acompanyà al llarg de tota la seua trajectòria laboral, social i humana. […]
Llegint s´entén la gent
Un amor
Un amor. Bonic i desanquetant llibre que va d’una dona que se’n va al camp (a un camp que a mi m’ha recordat el poble on vivia la família de Pascual Duarte) després d’haver fet una cosa lletja i que es troba amb un grup de gent més rara que un gos verd i amb […]
Llegint s´entén la gent
Quan la guerra és explicada pels vençuts
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Al-Azraq el Blau. Crònica de la conquesta de La Muntanya.' de Just I. Sellés. Ed. Círculo Rojo
Coneixent l’autor, és fàcil endevinar que aquesta novel·la respon al repte personal de desmitificar la figura de Jaume I, un rei despòtic, tirà, amant de les batalles, de les dones i poc complidor dels pactes que feia amb l’enemic. Res a veure amb la figura embolcallada de sentiment, comprensió i generositat que ens han mostrat […]
Llegint s´entén la gent
El comerç valencià amb l’Amèrica del segle XIX
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘La taverna del Negre’ de Jesús Moncho. Ed. Bromera. Col•lecció L’Eclèctica. Guanyadora del XXXVI Premi Isabel de Villena. Premis Ciutat de València.

Abans que les colònies d’ultramar aconseguiren la independència d’Espanya i Portugal, nombrosos pobles de la Península Ibèrica mantingueren un comerç actiu amb les terres de l’altre costat de l’Atlàntic. Aquest fet ha servit d’inspiració per a l’autor que ens ocupa, Jesús Moncho i Pascual (Gata de Gorgos, 1948), professor de filosofia amb una trajectòria literària guardonada amb premis com ara el Ciutat de València, el Vila de Benissa i el Vila de Teulada i que ha conreat també altres gèneres literaris com l’assaig i la narrativa curta.

La taverna del Negre fou guanyadora del Premi de Narrativa Isabel de Villena l’any 2019. La novel·la se situa en la Vila Joiosa en el segle XIX, en el context ja assenyalat dels intercanvis comercials amb el continent americà, que en foren l’origen de la fabricació de la xocolata a la capital de La Marina Baixa.

Aquest comerç, que duia a terres americanes els productes tèxtils de la ciutat d’Alcoi a canvi del cacau i el sucre procedent d’ultramar, entrà en crisi. El propietari d’una de les cases de major tràfec comercial amb el nou continent, Gaspar Galiana de Serafina, decideix implicar-se en el tràfic il·legal d’esclaus negres procedents de l’Àfrica i amb direcció a les terres del nou món.

La goleta que transportava els productes tèxtils, la Santa Marta, propietat de Galiana, serà l’encarregada de l’embarcament del passatge dels negres venuts com a esclaus. En aquest vaixell, al comandament del qual hi havia el capità Nicolau Lloret, és enviat Andreu Faraig, jove viler que treballava al servei del patró de la goleta i que serà obligat a separar-se de la seua mare i germana, així com també de la jove de la qual està enamorat. Aquesta jove, Elionor Galiana, filla de l’armador, passarà a formar part, una vegada Andreu no hi és, dels plans dels pares en la unió comercial amb una altra casa, els Vilaplana, el fill de la qual també pretén l’amor d’Elionor.

Lluny de la seua promesa i de la seua família, Andreu descobrirà, a bord de la nau solcant la mar, el veritable motiu del comerç de la casa del pare de la seua estimada amb l’illa de Cuba, destinació final del viatge de la Santa Marta. S’hi oposarà obertament al tractament esclavitzant d’aquells éssers humans, tot intentat guanyant adeptes per a la seua causa entre el personal de la tripulació del vaixell. El final del relat esdevindrà sorprenent per al lector.

L’habilitat narrativa i el discurs àgil i entretingut situa de ben prompte el lector en la configuració dels fets així com també dins l’ambient d’aquesta població costanera del sud del País Valencià, ben descrit amb un vocabulari ampli i precís que ajuda a veure amb claredat el marc històric on es desenvolupa la trama. Moncho fa servir gran varietat de recursos expressius en la descripció de llocs i personatges, destacant el seu coneixement de l’argot mariner així com també de l’activitat econòmica d’aquesta població al llarg del segle XIX, quan els seus comerciants feien el recorregut del “camí del peix” per a la compra de les teles i teixits a Alcoi, els quals després eren transportats a Amèrica.

Igualment, cal destacar l’alternança dels dos plànols en la narració: la dels avatars de la tripulació de la Santa Marta en el seu periple cap a Amèrica i la vida en la població de La Vila. Aquesta alternança proporciona un inusitat ritme a la lectura sense trencar en cap moment la concepció unitària del fil argumental.

Som davant d’una novel·la carregada d’humanitat, on les passions i els sentiments hi juguen un paper important, capbussant-se dins la història del segle XIX, per recordar-nos una de les xacres més doloroses de la història de la humanitat i fer-nos veure que no era un mal que ens queia lluny. I tots els pobles, en major o menor mesura, foren responsables d’un tractament degradant i vexatori envers uns éssers humans de color de pell diferent, les conseqüències de les quals encara perduren als nostres dies.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario