Destacados
Llegint s´entén la gent
Un amor
Un amor. Bonic i desanquetant llibre que va d’una dona que se’n va al camp (a un camp que a mi m’ha recordat el poble on vivia la família de Pascual Duarte) després d’haver fet una cosa lletja i que es troba amb un grup de gent més rara que un gos verd i amb […]
Llegint s´entén la gent
Quan la guerra és explicada pels vençuts
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Al-Azraq el Blau. Crònica de la conquesta de La Muntanya.' de Just I. Sellés. Ed. Círculo Rojo
Coneixent l’autor, és fàcil endevinar que aquesta novel·la respon al repte personal de desmitificar la figura de Jaume I, un rei despòtic, tirà, amant de les batalles, de les dones i poc complidor dels pactes que feia amb l’enemic. Res a veure amb la figura embolcallada de sentiment, comprensió i generositat que ens han mostrat […]
Llegint s´entén la gent
El lament i l’esperança en degoteig continu
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Gotes perdudes' de Àlex Agulló. Bors Editor. 2020 
Alexandre Agulló i Guerra no és un autor novell. Professor jubilat, sempre ha estat un admirador de la parla popular i més concretament, aquella referida al món rural, la qual constitueix un tresor amenaçat d’extinció, per la qual cosa ha dedicat bona part de la seua producció escrita a la seua recuperació i conservació. Poden […]
Llegint s´entén la gent
El desert dels tàrtars
'El Desert dels Tàrtars’ està considerat un clàssic contemporani

El Desert dels Tàrtars’ és una novel·la del escriptor italià Dino Buzzati i està considerada una de les novel·les més importants del segle XX. Tracta d’una historia que a més d’una faula antimilitarista (publicada a la Itàlia de Mussolini durant la època més bel·licista) és una reflexió sobre el futur, el deure, la soledat, la llibertat, la frustració, la mort i, sobretot, de les expectatives que posem en la existència.

De fet la història del jove tinent Giovanni Drogo, destinat a una fortalesa antiga i mig abandonada sobre la qual penja una amenaça imprecisa però intensa d’un atac imminent, tot i que sembla un equivalent al ‘Castell’ de Kafka (del que tot i que es pot sortir mai no es pot abandonar) o una bestreta del ‘No future’ punk, o d’aquella altra ‘el pasado ya paso el futuro es incierto’ o, si es vol, un al·legat contra els exercits que, amb l’excusa d’uns ideals elevadíssims, fan trontollar tots els països, és sobretot un reflexió sobre la vida de les persones, la fugacitat del pas del temps i la trista realitat de que arribem sempre tard a intuir, de què anava tot açò. Quan la vida ja se’ns escapa com sorra entre els dits.

És per tot això que ‘El Desert dels Tàrtars’ està considerat un clàssic contemporani i l’obra mestra d’aquest escriptor i periodista que va estar enviat especial del Corriere della Sera a Addis Abeba el 1939, just un any abans de que es publicara la novel·la i on potser es va inspirar per a les acurades descripcions de paissatges d’aquest magnífic llibre amb el qual va aconseguir fama internacional. I que l’any 1958 el va fer guanyador del Premi Strega, el màxim guardó literari Itàlia.

Per a tots aquells que prefereixen esperar a la pel·lícula vos recordem que no cal. L’any 1976, l’italià Valerio Zurlini va dirigir una coproducció paneuropea, que inicialment havia estat un projecte de Luis Buñuel, on van actuar, entre d’altres, Vittorio Gassman, Francisco Rabal, Fernando Rey, Jean-Louis Trintignant i Max von Sydow; i que va rebre els Premis David di Donatello d’eixe any a la millor pel·lícula i millor director.

tartaros

 

 

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario