Destacados
Llegint s´entén la gent
La última viuda de la Confederación lo cuenta todo
Quatre pensaments solts sobre 'La última viuda de la Confederación lo cuenta todo' de Allan Gurganus. Editorial: Anagrama
Llibrot de 950 pàgines que com apunta el títol explica la vida de la vídua de l’últim soldat confederat viu. Al seus noranta nou anys quan ja ha mort l’espòs confederat i els nous fills que va parir; la vídua en qüestió aprofita per fer-li un set a la guerra de secessió nord-americana, als herois, […]
Llegint s´entén la gent
La señal
Ressenya apocalíptica sobre el best-seller 'La Señal' de Maxime Chatamm. Editorial: Alfaguara
Llibre més roin que les pistoles malgrat haver venut milions d’exemplars i haver estat traduït a una pila d’idiomes. Argumentalment és una espècie de gaspatxo andalús entre ‘Poltergeist’, ‘Stranger Things’, ‘La matanza del dia de San Valentin’ i ‘Fantasma’. I pel que fa a la forma està mal contat i mal escrit: és repetitiu, avorridor, […]
Llegint s´entén la gent
Lectura fácil
Ressenya sobre el llibre 'Lectura Fácil' de Cristina Morales. Editorial: Anagrama
Llibre directe, savi, descarnat, sexualment actiu i, per damunt de tot, molt divertit que va de quatre dones amb diversos graus de discapacitat intel·lectual que conviuen en un pis tutelat, ballen, okupen, autogestionen i assisteixen a assemblees interminables en Ateneus Llibertaris. Hi ha qui diu que és com el reverso tenebroso de ‘Campeones’. No sé […]
Llegint s´entén la gent
Tres assaigs
Llegint s´entén la gent
La frontera
Llegint s´entén la gent
Cel d’horabaixa
Llegint s´entén la gent
El desert dels tàrtars
'El Desert dels Tàrtars’ està considerat un clàssic contemporani

El Desert dels Tàrtars’ és una novel·la del escriptor italià Dino Buzzati i està considerada una de les novel·les més importants del segle XX. Tracta d’una historia que a més d’una faula antimilitarista (publicada a la Itàlia de Mussolini durant la època més bel·licista) és una reflexió sobre el futur, el deure, la soledat, la llibertat, la frustració, la mort i, sobretot, de les expectatives que posem en la existència.

De fet la història del jove tinent Giovanni Drogo, destinat a una fortalesa antiga i mig abandonada sobre la qual penja una amenaça imprecisa però intensa d’un atac imminent, tot i que sembla un equivalent al ‘Castell’ de Kafka (del que tot i que es pot sortir mai no es pot abandonar) o una bestreta del ‘No future’ punk, o d’aquella altra ‘el pasado ya paso el futuro es incierto’ o, si es vol, un al·legat contra els exercits que, amb l’excusa d’uns ideals elevadíssims, fan trontollar tots els països, és sobretot un reflexió sobre la vida de les persones, la fugacitat del pas del temps i la trista realitat de que arribem sempre tard a intuir, de què anava tot açò. Quan la vida ja se’ns escapa com sorra entre els dits.

És per tot això que ‘El Desert dels Tàrtars’ està considerat un clàssic contemporani i l’obra mestra d’aquest escriptor i periodista que va estar enviat especial del Corriere della Sera a Addis Abeba el 1939, just un any abans de que es publicara la novel·la i on potser es va inspirar per a les acurades descripcions de paissatges d’aquest magnífic llibre amb el qual va aconseguir fama internacional. I que l’any 1958 el va fer guanyador del Premi Strega, el màxim guardó literari Itàlia.

Per a tots aquells que prefereixen esperar a la pel·lícula vos recordem que no cal. L’any 1976, l’italià Valerio Zurlini va dirigir una coproducció paneuropea, que inicialment havia estat un projecte de Luis Buñuel, on van actuar, entre d’altres, Vittorio Gassman, Francisco Rabal, Fernando Rey, Jean-Louis Trintignant i Max von Sydow; i que va rebre els Premis David di Donatello d’eixe any a la millor pel·lícula i millor director.

tartaros

 

 

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario