Destacados
Llegint s´entén la gent
La frontera
Ressenya sobre el llibre 'La Frontera' de Don Winslow. Editorial: HARPERCOLLINS
Tercera part de la trilogia (de moment) basada en l’apassionant món del narcotràfic, escrita per Don Winslow, que va començar amb ‘El Poder del perro’ y que va continuar amb ‘El Cartel’. Si la primera part explicava l’origen del tràfic de drogues a Mèxic després de que els respectius clans hagueren treballat molt anys de […]
Llegint s´entén la gent
Cel d’horabaixa
Resum de la presentació de Silvestre Vilaplana per al poemari ‘Cel d’horabaixa’ de Fracesc Pou. Editorial: Neopàtria
Cel d’horabaixa és un extens poemari dividit en dues parts anomenades “Espai de recança” i “Evocacions”. És un llibre que transita per moltes veredes i que es detura en molts aspectes d’aquest viatge poètic.  Les obres són de format divers però mantenen com a element en comú la cadència, la recerca del joc de la […]
Llegint s´entén la gent
Antoni Miró: La mirada rebel
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Antoni Miró: La mirada rebel’ de Jordi Tormo i Santonja Editorial: Càtedra d’Antoni Miró de la Universitat d’Alacant
Darrerament han estat molts els escrits al voltant d’aquest artista plàstic alcoià, amb vocació universal.  La virtut de l’autor d’aquesta obra és fer compatible tot allò estudiat sobre una de les figures claus del moviment artístic del tardo-franquisme i de la transició que s’ha estés fins el nostres dies, amb una vitalitat creativa que uneix […]
Llegint s´entén la gent
Knockemstiff
Llegint s´entén la gent
Carvalho. Problemas de identidad
Llegint s´entén la gent
El desert dels tàrtars
'El Desert dels Tàrtars’ està considerat un clàssic contemporani

El Desert dels Tàrtars’ és una novel·la del escriptor italià Dino Buzzati i està considerada una de les novel·les més importants del segle XX. Tracta d’una historia que a més d’una faula antimilitarista (publicada a la Itàlia de Mussolini durant la època més bel·licista) és una reflexió sobre el futur, el deure, la soledat, la llibertat, la frustració, la mort i, sobretot, de les expectatives que posem en la existència.

De fet la història del jove tinent Giovanni Drogo, destinat a una fortalesa antiga i mig abandonada sobre la qual penja una amenaça imprecisa però intensa d’un atac imminent, tot i que sembla un equivalent al ‘Castell’ de Kafka (del que tot i que es pot sortir mai no es pot abandonar) o una bestreta del ‘No future’ punk, o d’aquella altra ‘el pasado ya paso el futuro es incierto’ o, si es vol, un al·legat contra els exercits que, amb l’excusa d’uns ideals elevadíssims, fan trontollar tots els països, és sobretot un reflexió sobre la vida de les persones, la fugacitat del pas del temps i la trista realitat de que arribem sempre tard a intuir, de què anava tot açò. Quan la vida ja se’ns escapa com sorra entre els dits.

És per tot això que ‘El Desert dels Tàrtars’ està considerat un clàssic contemporani i l’obra mestra d’aquest escriptor i periodista que va estar enviat especial del Corriere della Sera a Addis Abeba el 1939, just un any abans de que es publicara la novel·la i on potser es va inspirar per a les acurades descripcions de paissatges d’aquest magnífic llibre amb el qual va aconseguir fama internacional. I que l’any 1958 el va fer guanyador del Premi Strega, el màxim guardó literari Itàlia.

Per a tots aquells que prefereixen esperar a la pel·lícula vos recordem que no cal. L’any 1976, l’italià Valerio Zurlini va dirigir una coproducció paneuropea, que inicialment havia estat un projecte de Luis Buñuel, on van actuar, entre d’altres, Vittorio Gassman, Francisco Rabal, Fernando Rey, Jean-Louis Trintignant i Max von Sydow; i que va rebre els Premis David di Donatello d’eixe any a la millor pel·lícula i millor director.

tartaros

 

 

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario