El Desert dels Tàrtars’ és una novel·la del escriptor italià Dino Buzzati i està considerada una de les novel·les més importants del segle XX. Tracta d’una historia que a més d’una faula antimilitarista (publicada a la Itàlia de Mussolini durant la època més bel·licista) és una reflexió sobre el futur, el deure, la soledat, la llibertat, la frustració, la mort i, sobretot, de les expectatives que posem en la existència.
De fet la història del jove tinent Giovanni Drogo, destinat a una fortalesa antiga i mig abandonada sobre la qual penja una amenaça imprecisa però intensa d’un atac imminent, tot i que sembla un equivalent al ‘Castell’ de Kafka (del que tot i que es pot sortir mai no es pot abandonar) o una bestreta del ‘No future’ punk, o d’aquella altra ‘el pasado ya paso el futuro es incierto’ o, si es vol, un al·legat contra els exercits que, amb l’excusa d’uns ideals elevadíssims, fan trontollar tots els països, és sobretot un reflexió sobre la vida de les persones, la fugacitat del pas del temps i la trista realitat de que arribem sempre tard a intuir, de què anava tot açò. Quan la vida ja se’ns escapa com sorra entre els dits.
És per tot això que ‘El Desert dels Tàrtars’ està considerat un clàssic contemporani i l’obra mestra d’aquest escriptor i periodista que va estar enviat especial del Corriere della Sera a Addis Abeba el 1939, just un any abans de que es publicara la novel·la i on potser es va inspirar per a les acurades descripcions de paissatges d’aquest magnífic llibre amb el qual va aconseguir fama internacional. I que l’any 1958 el va fer guanyador del Premi Strega, el màxim guardó literari Itàlia.
Per a tots aquells que prefereixen esperar a la pel·lícula vos recordem que no cal. L’any 1976, l’italià Valerio Zurlini va dirigir una coproducció paneuropea, que inicialment havia estat un projecte de Luis Buñuel, on van actuar, entre d’altres, Vittorio Gassman, Francisco Rabal, Fernando Rey, Jean-Louis Trintignant i Max von Sydow; i que va rebre els Premis David di Donatello d’eixe any a la millor pel·lícula i millor director.
