Destacados
Llegint s´entén la gent
Misteri i intriga a la novel·lística alcoiana (II)
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Tot o res’ de Francesc Gisbert. Ed. Andana Editorial. Col•lecció Trencadís
Es tracta d’una novel·la adreçada al públic juvenil, tot i que pot ser perfectament digerible pel públic adult. L’autor no necessita presentació doncs ve avalat per una gran quantitat de premis i reconeixements que guarneixen la seua trajectòria literària. Un relat d’acció, misteri i intriga constant amb un ritme embogit al llarg de tota la […]
Llegint s´entén la gent
Un llibre de butxaca i d’humor
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Moros y cristianos (Manual de uso)' amb textos de Pep Jordà i Javier Llopis i il•lustracions de Manolo Antolí. Ed. Tipografía La Moderna
Ho han tornat a fer. Heus ací tres entremaliats autors (dues plomes i un pinzell) que tornen a l’aventura. Javier Llopis i Pep Jordà, amb els dibuixos de Manuel Antolí, s’atreveixen a estripar el moll de l’os que sustenta l’esquelet de l’alcoiania: les Festes de Moros i Cristians. El fenomen sociològic que defineix per antonomàsia […]
Llegint s´entén la gent
El misteri i la intriga a la novel·lística alcoiana
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Una ombra fosca com un núvol de tempesta' de Isabel-Clara Simó Edicions Contemporànies
Publicada a l’any 1991, representa una encertada incursió d’Isabel- Clara Simó en el món de la novel·la de misteri i intriga, la protagonista de la qual defuig de la imatge d’heroïna o detectivesca de les novel·les característiques del gènere. El detectiu, masculí, s’hi haurà de conformar a ser un personatge secundari, tot i que no […]
Llegint s´entén la gent
Fem por o fugim?
Llegint s´entén la gent
El llegat històric de la família valenciana més influent
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘La sang del príncep' de Silvestre Vilaplana. Editorial Bromera

De bell nou l’autor alcoià Silvestre Vilaplana ens apropa, pels camins convergents de la història i la literatura, al coneixements dels fets i les figures que han escrit el nostre passat. A ningú no se li escapa el gran poder i influència que exercí la família Borja en la Itàlia renaixentista, dividida en una sèrie d’estats on les nissagues de famílies poderoses en tenien el control polític i social. Al llibre hom fa esment dels Sforza, Colonna, Orsini, etc. Totes aquestes famílies rivalitzaran pel control dels estats fragmentats d’una Itàlia inexistent, però tots ells amb un poder econòmic que permetrà un desenvolupament cultural basat en el mecenatge d’aquesta noblesa sobre uns artistes, els noms dels quals quedaran inscrits a les planes més glorioses de la història de les arts i de la cultura. Citarem els noms de Leonardo da Vinci i Nicolau Maquiavel per la seua influència i admiració que despertaren en la figura del protagonista de la novel·la, Cèsar Borja,  fill del Papa Alexandre VI i germà de Joan, Jofré i Lucrècia, duc de la Romanya i capità dels exercits pontificis, entre d’altres títols que ostentà un dels polítics i militars més brillants de l’Europa de finals del segle XV.

Aquest personatge, clau en les lluites polítiques dels estats pontificis amb altres poderosos com ara les repúbliques de Gènova, Venècia, Florència i sobretot Nàpols, és el protagonista d’un relat en primera persona en el qual, tot pressentint la proximitat de la seua mort, fa un repàs a les gestes que han emplenat els seus trenta anys escadussers de vida, on ha exercit de pontífex, noble, militar i diplomàtic en una curta però apassionant trajectòria.  Sembla que serví d’inspiració per al tractat polític de Maquiavel, “El príncep”, de clara influència en els governants de segles posteriors.

Una vegada més, la gran habilitat narrativa de Vilaplana situa al lector imaginàriament al costat del príncep Borja, amb el qual va vivint en primera línia totes les aventures que li són explicades en aquesta mena de dietari de la seua vida i alhora compartint tots els seus sentiments, els seus triomfs en el camp de batalla, l’amor pur i noble que sentirà per la seua esposa, Carlota d’Albret, l’altre amor passional i desenfrenat amb Dorotea o la seua cunyada Sança d’Aragó, etc.

D’aquesta manera, hom viu intensament cadascun dels episodis de la història d’aquest influent polític amb la intensitat que l’autor alcoià sap donar al fil narratiu d’aquests. Completa l’obra un apèndix històric fet per Vicente Ferrer que potser fóra aconsellable ser llegit abans de la novel·la, per tal situar-nos amb exactitud en el context sòcio-polític i cultural en el qual es desenvoluparan els fets i que òbviament, en faciliten la comprensió i llur inserció en aquest context.

Encara que recomanable per a tots els públics, es fa especialment indicada al jovent per a un coneixement d’un dels guerrers i mandataris claus per analitzar una època en l’Europa del segle XV i XVI, on les transformacions socials havien deixat enrere el feudalisme de l’Edat Mitjana, permetent un corrent humanista que tindrà el seu reflex en el món de les arts i la cultura i que donarà lloc al Renaixement, amb un gran impuls dels pensadors i de la ciència.

Cal agrair, una vegada més, l’esforç d’un dels autors amb més projecció literària dins el nostre territori per oferir-nos el coneixement d’aquest segle d’or dels valencians, amb un innegable poder dins del context descrit de l’Europa en aquella època, el reflex del qual fou, com ja hem dit, una fruïda representació en el camp  de les lletres, amb obres i autors que coronen la millor època de la nostra literatura.  Raimon deia, tot cantant, allò de qui perd els orígens, perd la identitat.  Silvestre Vilaplana ens ha rescabalat els orígens mitjançant el coneixement d’aquesta època daurada. Ens toca a nosaltres llegir les seues obres i conservar la nostra identitat.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario