‘El lobo-hombre’ és un recull de contes escrit per Boris Vian també conegut com Vernon Sullivan (pseudònim amb el que es va convertir en escriptor súper-vendes amb la novel·la negra ‘Escupiré sobre vuestra tumba’ ). Un autor que malgrat haver mort als 39 anys va tenir temps d’escriure obres de teatre, cançons, contes, deu novel·les i convertir-se en un trompetista de jazz molt admirat.

Aquest llibre, recomanat per Quim Monzó, la qual cosa és un detall a tindre en consideració, és un recull d’històries originals, divertides, sorprenents, absurdes, destrellatades en ocasions, que no perden l’oportunitat d’agafar la tradició i pegar-li la volt transgredint-la i jugant amb ella tal i com proposava l’Escola Patafísica, corrent post-surrealista dels anys 40 a la que Boris Vian pertanyia.

Un bon exemple d’això és el relat sobre licantropia que dona títol al llibre i en el que Denis, llop gens ferotge i vegetarià, es transforma en home les nits de lluna plena. Conte que va inspirar la coneguda cançó ‘Lobo-hombre en Paris’ de la banda new wave La Unión en 1984. Número 1 en les llistes de vendes durant 9 setmanes consecutives i guanyadora d’un disc d’or.

També el relat ‘L’amor es cec’ que va sobre una densa boira integrada per partícules amoroses que amaga la ciutat i obliga els habitants a despullar-se i estimar-se sense que pugen veure’s. Conte que, en aquesta ocasió, va servir d’inspiració als Arthur Caravan en la cançó (preciosa cançó) del mateix nom que va formar part del seu primer disc ‘Arthur Caravan’. Molt interessant tanta coincidència.