Destacados
Llegint s´entén la gent
Un llibre de butxaca i d’humor
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Moros y cristianos (Manual de uso)' amb textos de Pep Jordà i Javier Llopis i il•lustracions de Manolo Antolí. Ed. Tipografía La Moderna
Ho han tornat a fer. Heus ací tres entremaliats autors (dues plomes i un pinzell) que tornen a l’aventura. Javier Llopis i Pep Jordà, amb els dibuixos de Manuel Antolí, s’atreveixen a estripar el moll de l’os que sustenta l’esquelet de l’alcoiania: les Festes de Moros i Cristians. El fenomen sociològic que defineix per antonomàsia […]
Llegint s´entén la gent
Fem por o fugim?
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Por o Fugirem?’ de Francesc Gisbert i Muñoz, Victor Labrado i Joan Borja, amb ilustracions d’Aitana Carrasco Inglés. Ed.Andana Premi de la Generalitat Valenciana al millor llibre juvenil
Tres autors avesats en l’art de la narrativa ens presenten un recull de contes o històries de por arrelades a la més pura tradició valenciana. Tot i que no necessiten presentació cal parlar-ne una mica d’ells. Francesc Gisbert, actual president de la Coordinadora L’Alcoià-El Comtat pel valencià, es presenta avalat per una sèrie abundosa de […]
Llegint s´entén la gent
El llegat històric de la família valenciana més influent
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘La sang del príncep' de Silvestre Vilaplana. Editorial Bromera
De bell nou l’autor alcoià Silvestre Vilaplana ens apropa, pels camins convergents de la història i la literatura, al coneixements dels fets i les figures que han escrit el nostre passat. A ningú no se li escapa el gran poder i influència que exercí la família Borja en la Itàlia renaixentista, dividida en una sèrie […]
Llegint s´entén la gent
El misteri i la intriga a la novel·lística alcoiana
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Una ombra fosca com un núvol de tempesta' de Isabel-Clara Simó Edicions Contemporànies

Publicada a l’any 1991, representa una encertada incursió d’Isabel- Clara Simó en el món de la novel·la de misteri i intriga, la protagonista de la qual defuig de la imatge d’heroïna o detectivesca de les novel·les característiques del gènere. El detectiu, masculí, s’hi haurà de conformar a ser un personatge secundari, tot i que no es pot negar com és d’important la presència d’aquest en la trama de la novel·la.

La protagonista és, doncs, una ama de casa decebuda i avorrida després de molts anys de matrimoni  i nul·la atenció per part del marit.La mort d’aquest, produïda per assassinat, deixa al descobert una immensa fortuna que havia acumulat en secret i que Sara, l’abnegada esposa, res no en sabia després de tots els anys de convivència. L’origen d’aquest cabal de diners és molt fosc, tot i que les investigacions de l’inspector Carles Domènec deixen a les clares que no hi haviacap il·legalitatals negocis de l’Òscar, el seu espòs, tot i tractar-se d’una modesta companyia d’assegurances que actuava de tapadora d’altres operacions financeres més suculentes, relacionades amb la venda i el tràfec d’armes amb els països subdesenvolupats.

Convençuda de l’origen immoral d’aquesta immensa fortuna, Sara decideix investigar pel seu compte tot assumint el risc de la gola de llop on s’hi podia ficar i malgrat les temences de l’antiga secretària del seu marit i dels inspectors de policia, decideix endinsar-se en l’escomesa.

La mesura en la dosificació del misteri per part de Simó permet mantenir l’alçada de l’expectació ben alta al llarg de tot el relat, fins a la fi d’aquest.

El feminisme de l’autora és ben present al llarg de la novel·la com una mena de filosofia que es desprèn a l’hora d’analitzar mínimament el caràcter dels personatges de la narració. Una dona relegada a les tasques domèstiques, menystinguda pel seu marit i les amistats d’aquests, esdevé una protagonista amb la suficient valentia i coratge com per arribar a estirar de tots els fils de la trama que envoltava l’afer de l’enriquiment més que sospitós de la persona que havia compartit amb ella llar i matrimoni, però no pas l’estima.  El seu valor se situarà finalment per sobre del mateix inspector Domènec, molt pagat de si mateix, qui se’n sabia per damunt de tot i de tots, fins i tot de qualsevol dona i que es mirava la Sara i la seua amiga la Vera, amb un gest fraternal no exempt de certa dosi de masclisme innat. La Sara, com ha hem dit, no és l’arquetipus d’heroïna, però si que palesa un sentiment de la justícia moral que la farà vèncer qualsevol temor, vinga d’on vinga i encarar les situacions que trobarà en la recerca de l’origen de la fortuna de l’Òscar.

De lectura amena i distreta, no cal recórrer a Agatha Christie per assaborir una novel·la policial d’intriga. L’intent reeixit que en fa Isabel-Clara Simó ens permet el mateix gaudi, en un context més proper com ara Barcelona, tot i que l’autora ens farà viatjar a  la ciutat de París en determinats passatges de la novel·la. Bona i apassionant lectura us espera si decidiu ficar-vos-en de ple en el misteri.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario