Destacados
Llegint s´entén la gent
El dret de reescriure literàriament la història
Una ressenya de Francesc Pou sobre 'Jo soc aquell que va matar Franco' de Joan-Lluís Lluís. Edicions 62. La butxaca. Premi Sant Jordi 2017
Aquesta història, novel·lada en primera persona, ens narra el llarg periple de supervivència d’Agustí Vilamat, un jove que perdé un ull quan era un infant i mercè a un exemplar de la Gramàtica de Pompeu Fabra que li regala el seu professor, pren gust per la llengua i, en deixar l’escola, mamprén la feina de […]
Llegint s´entén la gent
L’estany de foc
Una ressenya de Francesc Pou sobre 'L’estany de foc' de Silvestre Vilaplana. Editorial: Bromera
Una vegada més el talent narratiu de l’escriptor alcoià Silvestre Vilaplana i Barnés es posa de relleu en una nova novel·la històrica (gènere que, val a dir-ho, domina a la perfecció) situada en una de les etapes més negres del segle XV valencià, amb la persecució dels jueus no conversos, i d’aquells que s’havien convertit, […]
Llegint s´entén la gent
Canto jo i la muntanya balla
Un pensament solt sobre 'Canto jo i la muntanya balla' de Irene Solà. Editorial: Anagrama
Probablement el llibre més bonic, tendre, encisador, inspirat, poètic, delicat i imaginatiu que he llegit darrerament. És un recull de contes relacionats entre sí que parlen de les persones, animals, plantes, esperits, llegendes i coses en general que habiten la muntanya entre Camprodon i Prats de Molló. Que una volta que et poses tant se […]
Llegint s´entén la gent
La señal
Llegint s´entén la gent
Lectura fácil
Llegint s´entén la gent
El problema dels Tres Cossos
Una mirada perspicaç sobre el present i el futur

Tot i que sembla el títol d’un capítol de sèrie policíaca de forenses o d’una d’aquelles pelis ‘amables’ que es veien codificades al Canal + en realitat es tracta d’una saberuda historia de ciència ficció de Cixin Liu (autor guardonat 8 voltes amb el Galaxy Award, equivalent xinés als premis Hugo, i amb el Nebula) que ha estat guanyadora del Hugo 2015, que en Xina ha venut un milió d’exemplars i que ha despertat l’admiració de Barack Obama i Mark Zuckerberg (el de Facebook). Açò últim no sé si és bo o és dolent.

Es tracta d’una història molt enganxosa a cavall del passat, del present i, sobretot, del futur que sembla una barreja de ‘El Juego de Ender’, ‘Starship Troopers’ i ‘El món de Sofia’, o ‘El viaje de Teo’; només que en lloc de fer un recorregut per la filosofia o la religió, com el cas d’aquest dos títols, ho fa pel paper que, la ciència en particular i la física teòrica en particular, ha desempenyorat en les societats passades, en la present i, probablement, en les futures. Si es que mai arriben a existir. Tot açò barrejat amb una interessant trama  de novel·la d’investigació policial, amb l’al·licient d’un joc virtual que dona títol  al llibre que, com en ‘El joc de Ender’, és el nucli principal de la història i amb un ritme que t’impedeix parar de llegir.

Una novel·la amb més dubtes i interrogants que certeses, que planteja un munt de reflexions al voltant de la civilització, les ideologies, el poder, el medi ambient, el progrés tecnològic, el futur, l’herència adquirida, el llegat que lliurarem, la vida a la Terra, la vida a l’univers i que manté la mateixa tesi que el vei d’Amanece que no es poco ‘se tiene miedo de lo que viene de fuera, por lo que le pueda ocurrir a las mujeres, usted ya me entiende.’

Una història senzilla i complexa com una partícula microscòpica que al final queda lligada i ben lligada. O potser no tant. Perquè – se m’havia oblidat comentar-ho – aquest es el primer llibre d’una trilogia que es completa amb ‘El bosque oscuro’ i ‘El final de la muerte’, que segons l’editorial Nova, les dues novel·les eixiran a la venda l’any que ve traduïdes per Javier Altayó.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario