Destacados
Llegint s´entén la gent
El comerç valencià amb l’Amèrica del segle XIX
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘La taverna del Negre’ de Jesús Moncho. Ed. Bromera. Col•lecció L’Eclèctica. Guanyadora del XXXVI Premi Isabel de Villena. Premis Ciutat de València.
Abans que les colònies d’ultramar aconseguiren la independència d’Espanya i Portugal, nombrosos pobles de la Península Ibèrica mantingueren un comerç actiu amb les terres de l’altre costat de l’Atlàntic. Aquest fet ha servit d’inspiració per a l’autor que ens ocupa, Jesús Moncho i Pascual (Gata de Gorgos, 1948), professor de filosofia amb una trajectòria literària […]
Llegint s´entén la gent
Un amor
Un amor. Bonic i desanquetant llibre que va d’una dona que se’n va al camp (a un camp que a mi m’ha recordat el poble on vivia la família de Pascual Duarte) després d’haver fet una cosa lletja i que es troba amb un grup de gent més rara que un gos verd i amb […]
Llegint s´entén la gent
Quan la guerra és explicada pels vençuts
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Al-Azraq el Blau. Crònica de la conquesta de La Muntanya.' de Just I. Sellés. Ed. Círculo Rojo
Coneixent l’autor, és fàcil endevinar que aquesta novel·la respon al repte personal de desmitificar la figura de Jaume I, un rei despòtic, tirà, amant de les batalles, de les dones i poc complidor dels pactes que feia amb l’enemic. Res a veure amb la figura embolcallada de sentiment, comprensió i generositat que ens han mostrat […]
Llegint s´entén la gent
El problema dels Tres Cossos
Una mirada perspicaç sobre el present i el futur

Tot i que sembla el títol d’un capítol de sèrie policíaca de forenses o d’una d’aquelles pelis ‘amables’ que es veien codificades al Canal + en realitat es tracta d’una saberuda historia de ciència ficció de Cixin Liu (autor guardonat 8 voltes amb el Galaxy Award, equivalent xinés als premis Hugo, i amb el Nebula) que ha estat guanyadora del Hugo 2015, que en Xina ha venut un milió d’exemplars i que ha despertat l’admiració de Barack Obama i Mark Zuckerberg (el de Facebook). Açò últim no sé si és bo o és dolent.

Es tracta d’una història molt enganxosa a cavall del passat, del present i, sobretot, del futur que sembla una barreja de ‘El Juego de Ender’, ‘Starship Troopers’ i ‘El món de Sofia’, o ‘El viaje de Teo’; només que en lloc de fer un recorregut per la filosofia o la religió, com el cas d’aquest dos títols, ho fa pel paper que, la ciència en particular i la física teòrica en particular, ha desempenyorat en les societats passades, en la present i, probablement, en les futures. Si es que mai arriben a existir. Tot açò barrejat amb una interessant trama  de novel·la d’investigació policial, amb l’al·licient d’un joc virtual que dona títol  al llibre que, com en ‘El joc de Ender’, és el nucli principal de la història i amb un ritme que t’impedeix parar de llegir.

Una novel·la amb més dubtes i interrogants que certeses, que planteja un munt de reflexions al voltant de la civilització, les ideologies, el poder, el medi ambient, el progrés tecnològic, el futur, l’herència adquirida, el llegat que lliurarem, la vida a la Terra, la vida a l’univers i que manté la mateixa tesi que el vei d’Amanece que no es poco ‘se tiene miedo de lo que viene de fuera, por lo que le pueda ocurrir a las mujeres, usted ya me entiende.’

Una història senzilla i complexa com una partícula microscòpica que al final queda lligada i ben lligada. O potser no tant. Perquè – se m’havia oblidat comentar-ho – aquest es el primer llibre d’una trilogia que es completa amb ‘El bosque oscuro’ i ‘El final de la muerte’, que segons l’editorial Nova, les dues novel·les eixiran a la venda l’any que ve traduïdes per Javier Altayó.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario