Destacados
Llegint s´entén la gent
El llegat històric de la família valenciana més influent
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘La sang del príncep' de Silvestre Vilaplana. Editorial Bromera
De bell nou l’autor alcoià Silvestre Vilaplana ens apropa, pels camins convergents de la història i la literatura, al coneixements dels fets i les figures que han escrit el nostre passat. A ningú no se li escapa el gran poder i influència que exercí la família Borja en la Itàlia renaixentista, dividida en una sèrie […]
Llegint s´entén la gent
Contes per llegir i imaginar, vora el mar o no
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Relats a vora mar' Editorial: Neopàtria - Col·lecció Manuzio Narrativa
Vet aquí el segon projecte de la jove i dinàmica editorial alzirenya Neopàtria, tot engrescant els autors de la seua “escuderia”, tal i com els agrada de dir, per bastir un conjunt de trenta-sis relats, cadascun d’ells d’un autor diferent, per configurar, tal com la mateixa editorial diu al dors del llibre, una aventura dialèctica […]
Llegint s´entén la gent
L’expressió gràfica del drama més atroç
Una ressenya de Francesc Pou sobre la novel·la gràfica ‘Esperaré siempre tu regreso' de Jordi Peidro. Editorial: Desfiladero Ediciones
Tal com es diu al dors del llibre, l’autor alcoià Jordi Peidro i Torres, fent servir una tècnica de dibuix basada en el gravat de la primera part del segle XX i molt apropiada per a l’època que descriu la novel·la, aconsegueix descriure, amb una concepció moderna i innovadora del relat gràfic i amb tota […]
Llegint s´entén la gent
Hipotermia
És l'autor més conegut de les lletres islandeses, traduït a 37 idiomes i amb més de 7 milions d'exemplars venuts a tot el món

Des de que Stieg Larsson a començaments de segle XXI destapara el pot de les essències han sigut molts els autors vinguts del fred que ens han recordat no només que hi ha vida literària (negra) al, cada vegada menys, blanc àrtic, sinó també que en qüestions de suïcidis, atracs,  bombes, bogeries (i més senyora) a tot arreu passa gairebé el mateix. Fins i tots als paradisos nord enllà on diuen que la gent és culta, rica, lliure, desvetllada i feliç.

Un d’aquestos autors és Arnaldur Indridason (Reikiavick, 1961) l’escriptor islandès més conegut i premiat  (La llave de cristal, Martin Beck Award,  Golden Dagger,  Premi de la Crítica Frances,  Premi RBA de Novela Negra). I culpa d’açò la te sens dubte l’inspector de policia  Erlendur Sveinsson protagonista de 10 de les seues novel·les de les quals ‘Hipotèrmia’, malgrat haver estat escrita l’any 2007, és la darrera traduïda al castellà i català. Encara hi ha cinc més a la cua esperant l’oportunitat editorial.

Tot i que aquestes novel·les no tenen l’acció, ni els crims sofisticats i ben planificats, ni els dolents tant malvats, ni la sanguinària violència ni, en general, el ritme trepidant de les novel·les negres d’altres nacionalitats (supose que el més trepidant que hi ha al país es la trencadissa de la capa de gel quan el volcà Eyjafjallajökull entra en erupció, conste que és un compliment) és un plaer seguir l’inspector Erlendur Sveinsson en el curs de les seues investigacions  on sovint no hi ha culpables, o almenys culpables als qui se’ls puga inculpar.

Es tota una experiència minimalista, recórrer els carrers de Reikiavick amb aquest home estàtic, solitari i silenciós (amb una un filla ex drogoaddicta i un fill ex alcohòlic) i assistir a les quasi inexistents deduccions en veu alta rodejat de tristesa, brutícia, desencís i d’un paisatge inhòspit i espectacular en un nord fred i en permanent obscuritat on malgrat tot de tant en tant brilla el sol aconseguint transmetre, aleshores, una d’afable sensació de placidesa.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario