Destacados
Llegint s´entén la gent
Antoni Miró: La mirada rebel
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Antoni Miró: La mirada rebel’ de Jordi Tormo i Santonja Editorial: Càtedra d’Antoni Miró de la Universitat d’Alacant
Darrerament han estat molts els escrits al voltant d’aquest artista plàstic alcoià, amb vocació universal.  La virtut de l’autor d’aquesta obra és fer compatible tot allò estudiat sobre una de les figures claus del moviment artístic del tardo-franquisme i de la transició que s’ha estés fins el nostres dies, amb una vitalitat creativa que uneix […]
Llegint s´entén la gent
Knockemstiff
Ressenya sobre el llibre ‘Knockemstiff’ de Donald Ray Pollock. Editorial: Random House
Donald Ray Pollock (Knockemstiff, Ohio, 1954) és un escriptor nord-americà que va néixer i va viure a la localitat de Knockemstiff. Que va abandonar aviat els estudis per treballar en una planta càrnica i, posteriorment, en una fàbrica de paper, on va romandre més de tres dècades i que quan comptava amb 55 anys, any […]
Llegint s´entén la gent
Carvalho. Problemas de identidad
Ressenya de Pep Jordà sobre el llibre ‘Carvalho. Problemas de identidad’. Editorial: Planeta
Era complicat treure a Carvalho d’aquella presó de Bangkok on el va deixar aparcat Manuel Vázquez Montalbán abans de quedar-se ell mateix atrapat per sempre en un aeroport de la mateixa ciutat. Era complicat trobar una justificació per tornar-lo a Barcelona, recuperar-li el to lúcid, cínic (que ara ja no es defecte sinó virtut) i […]
Llegint s´entén la gent
Kentukis
Llegint s´entén la gent
Una visió completa de l’artista
Llegint s´entén la gent
Hipotermia
És l'autor més conegut de les lletres islandeses, traduït a 37 idiomes i amb més de 7 milions d'exemplars venuts a tot el món

Des de que Stieg Larsson a començaments de segle XXI destapara el pot de les essències han sigut molts els autors vinguts del fred que ens han recordat no només que hi ha vida literària (negra) al, cada vegada menys, blanc àrtic, sinó també que en qüestions de suïcidis, atracs,  bombes, bogeries (i més senyora) a tot arreu passa gairebé el mateix. Fins i tots als paradisos nord enllà on diuen que la gent és culta, rica, lliure, desvetllada i feliç.

Un d’aquestos autors és Arnaldur Indridason (Reikiavick, 1961) l’escriptor islandès més conegut i premiat  (La llave de cristal, Martin Beck Award,  Golden Dagger,  Premi de la Crítica Frances,  Premi RBA de Novela Negra). I culpa d’açò la te sens dubte l’inspector de policia  Erlendur Sveinsson protagonista de 10 de les seues novel·les de les quals ‘Hipotèrmia’, malgrat haver estat escrita l’any 2007, és la darrera traduïda al castellà i català. Encara hi ha cinc més a la cua esperant l’oportunitat editorial.

Tot i que aquestes novel·les no tenen l’acció, ni els crims sofisticats i ben planificats, ni els dolents tant malvats, ni la sanguinària violència ni, en general, el ritme trepidant de les novel·les negres d’altres nacionalitats (supose que el més trepidant que hi ha al país es la trencadissa de la capa de gel quan el volcà Eyjafjallajökull entra en erupció, conste que és un compliment) és un plaer seguir l’inspector Erlendur Sveinsson en el curs de les seues investigacions  on sovint no hi ha culpables, o almenys culpables als qui se’ls puga inculpar.

Es tota una experiència minimalista, recórrer els carrers de Reikiavick amb aquest home estàtic, solitari i silenciós (amb una un filla ex drogoaddicta i un fill ex alcohòlic) i assistir a les quasi inexistents deduccions en veu alta rodejat de tristesa, brutícia, desencís i d’un paisatge inhòspit i espectacular en un nord fred i en permanent obscuritat on malgrat tot de tant en tant brilla el sol aconseguint transmetre, aleshores, una d’afable sensació de placidesa.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario