Destacados
Llegint s´entén la gent
El dret de reescriure literàriament la història
Una ressenya de Francesc Pou sobre 'Jo soc aquell que va matar Franco' de Joan-Lluís Lluís. Edicions 62. La butxaca. Premi Sant Jordi 2017
Aquesta història, novel·lada en primera persona, ens narra el llarg periple de supervivència d’Agustí Vilamat, un jove que perdé un ull quan era un infant i mercè a un exemplar de la Gramàtica de Pompeu Fabra que li regala el seu professor, pren gust per la llengua i, en deixar l’escola, mamprén la feina de […]
Llegint s´entén la gent
L’estany de foc
Una ressenya de Francesc Pou sobre 'L’estany de foc' de Silvestre Vilaplana. Editorial: Bromera
Una vegada més el talent narratiu de l’escriptor alcoià Silvestre Vilaplana i Barnés es posa de relleu en una nova novel·la històrica (gènere que, val a dir-ho, domina a la perfecció) situada en una de les etapes més negres del segle XV valencià, amb la persecució dels jueus no conversos, i d’aquells que s’havien convertit, […]
Llegint s´entén la gent
Canto jo i la muntanya balla
Un pensament solt sobre 'Canto jo i la muntanya balla' de Irene Solà. Editorial: Anagrama
Probablement el llibre més bonic, tendre, encisador, inspirat, poètic, delicat i imaginatiu que he llegit darrerament. És un recull de contes relacionats entre sí que parlen de les persones, animals, plantes, esperits, llegendes i coses en general que habiten la muntanya entre Camprodon i Prats de Molló. Que una volta que et poses tant se […]
Llegint s´entén la gent
La señal
Llegint s´entén la gent
Lectura fácil
Llegint s´entén la gent
Hipotermia
És l'autor més conegut de les lletres islandeses, traduït a 37 idiomes i amb més de 7 milions d'exemplars venuts a tot el món

Des de que Stieg Larsson a començaments de segle XXI destapara el pot de les essències han sigut molts els autors vinguts del fred que ens han recordat no només que hi ha vida literària (negra) al, cada vegada menys, blanc àrtic, sinó també que en qüestions de suïcidis, atracs,  bombes, bogeries (i més senyora) a tot arreu passa gairebé el mateix. Fins i tots als paradisos nord enllà on diuen que la gent és culta, rica, lliure, desvetllada i feliç.

Un d’aquestos autors és Arnaldur Indridason (Reikiavick, 1961) l’escriptor islandès més conegut i premiat  (La llave de cristal, Martin Beck Award,  Golden Dagger,  Premi de la Crítica Frances,  Premi RBA de Novela Negra). I culpa d’açò la te sens dubte l’inspector de policia  Erlendur Sveinsson protagonista de 10 de les seues novel·les de les quals ‘Hipotèrmia’, malgrat haver estat escrita l’any 2007, és la darrera traduïda al castellà i català. Encara hi ha cinc més a la cua esperant l’oportunitat editorial.

Tot i que aquestes novel·les no tenen l’acció, ni els crims sofisticats i ben planificats, ni els dolents tant malvats, ni la sanguinària violència ni, en general, el ritme trepidant de les novel·les negres d’altres nacionalitats (supose que el més trepidant que hi ha al país es la trencadissa de la capa de gel quan el volcà Eyjafjallajökull entra en erupció, conste que és un compliment) és un plaer seguir l’inspector Erlendur Sveinsson en el curs de les seues investigacions  on sovint no hi ha culpables, o almenys culpables als qui se’ls puga inculpar.

Es tota una experiència minimalista, recórrer els carrers de Reikiavick amb aquest home estàtic, solitari i silenciós (amb una un filla ex drogoaddicta i un fill ex alcohòlic) i assistir a les quasi inexistents deduccions en veu alta rodejat de tristesa, brutícia, desencís i d’un paisatge inhòspit i espectacular en un nord fred i en permanent obscuritat on malgrat tot de tant en tant brilla el sol aconseguint transmetre, aleshores, una d’afable sensació de placidesa.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario