Samanta Schweblin és una escriptora nascuda a Buenos Aires amb llibres de relats i varies novel·les al calaix que ha guanyat els premis Tigre Juan i Ojo Crítico; que ha estat nominada al Man Booker Prize 2017 i traduïda  a mes de 25 idiomes. Kentukis es la seua darrera novel·la.

La  novel·la originalíssima, ocurrent, brillant, lúcida i acollonidora va d’un invent (que és una barreja de web cam i tamagochi) i explica com la seua adquisició i popularització afecta a les persones que l’adquireixen (els amos) i als que li donen vida (els que son) la qual cosa aprofita l’autora per reflexionar sobre les relacions,  les experiències, les addiccions, les frustracions i en definitiva sobre tot el bo i el dolent del món virtual i les xarxes socials.

El millor de tot es que aquest punt – digues-li de ciència ficció, digues-li de anticipació científica, digues-li de ja estan ací – s’explica a través de històries curtes algunes de les quals tenen continuïtat, i altres no, divertides, emotives, colpidores, protagonitzades per persones de carn i os  que deixen al rebost quantitat de matisos, de personatges i situacions que no s’expliquen però que s’endevinen perquè la meitat de la novel·la, com l’amor, està en el aire.

En definitiva, Kentukis es una novel·la intel·ligent entretinguda, profunda, escrita d’una manera enganxosa i senzilla; construïda amb intel·ligència; adobada amb mala llet i molta sensibilitat. Una perfecta combinació de realisme brut i ciència ficció que ben bé podria ser el resultat si Cixin Liu i Raymond Carver s’hagueren posat a escriure una història a quatre mans.