Destacados
Llegint s´entén la gent
El comerç valencià amb l’Amèrica del segle XIX
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘La taverna del Negre’ de Jesús Moncho. Ed. Bromera. Col•lecció L’Eclèctica. Guanyadora del XXXVI Premi Isabel de Villena. Premis Ciutat de València.
Abans que les colònies d’ultramar aconseguiren la independència d’Espanya i Portugal, nombrosos pobles de la Península Ibèrica mantingueren un comerç actiu amb les terres de l’altre costat de l’Atlàntic. Aquest fet ha servit d’inspiració per a l’autor que ens ocupa, Jesús Moncho i Pascual (Gata de Gorgos, 1948), professor de filosofia amb una trajectòria literària […]
Llegint s´entén la gent
Un amor
Un amor. Bonic i desanquetant llibre que va d’una dona que se’n va al camp (a un camp que a mi m’ha recordat el poble on vivia la família de Pascual Duarte) després d’haver fet una cosa lletja i que es troba amb un grup de gent més rara que un gos verd i amb […]
Llegint s´entén la gent
Quan la guerra és explicada pels vençuts
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Al-Azraq el Blau. Crònica de la conquesta de La Muntanya.' de Just I. Sellés. Ed. Círculo Rojo
Coneixent l’autor, és fàcil endevinar que aquesta novel·la respon al repte personal de desmitificar la figura de Jaume I, un rei despòtic, tirà, amant de les batalles, de les dones i poc complidor dels pactes que feia amb l’enemic. Res a veure amb la figura embolcallada de sentiment, comprensió i generositat que ens han mostrat […]
Llegint s´entén la gent
La bíblia andorrana
Premi Prudenci Bertrana 2015

Probablement Andreu Boix siga el policia més conegut del Principat d’Andorra i se’ns dubte un dels més agosarats del Pirineu. Un agent de l’ordre que, donat les dimensions del país amic, igual ha de fer d’investigador (‘Blau de Prússia’)  d’agent del servei secret donant escorta al Sarkozy i la Bruni (‘L’Escala del dolor’) que d’espia sorgit del fred, o potser no tant, en la darrera història (‘La bíblia andorrana’)

Ara l’Andreu Boix, convertit en pare tardà i amb la mossa Alícia Povedilla a milers de kilòmetres de distància, haurà d’assumir el paper d’Alec Leamas de mitja capeta i viatjar a l’aldea manxega per desembolicar, d’una manera molt més prosaica i pragmàtica que l’espia anglès, un munt d’embolics relacionats amb el Principat, el Regne veí, el seu monarca (que vol se copríncep en lloc del copríncep), els estalvis dels Pujol i d’altres famílies benestants reals i reials de l’estat.

Amb tota aquesta sèrie de conjures imaginades que tenen tota la pinta de ser vertaderes l’Albert Villaró i Boix construeix un llibre (com gairebé tots els que ha escrit) lúcid, àgil i divertit a meitat camí entre la novel·la negra, la d’espies, la literatura costumista i la de ciència ficció (modalitat ucronia). De fet, en ocasions, no  saps si Albert Villaró té molta imaginació o accés a informació reservada.

L’únic xerec al seu darrer llibre és que tanca el final d’una trilogia que va encetar en ‘Blau de Prussia’  i que tot acaba lligat i ben lligat. De fet massa lligat, la qual cosa en principi no es cap problema a no ser que amb això l’Albert Villaró estiga enviant-nos un missatge subliminal als lectors. ¿Potser se li ha passat pel cap posar fi a les aventures del vidu Andreu Boix? Pel nostre bé, espere que no.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario