Destacados
Llegint s´entén la gent
El dret de reescriure literàriament la història
Una ressenya de Francesc Pou sobre 'Jo soc aquell que va matar Franco' de Joan-Lluís Lluís. Edicions 62. La butxaca. Premi Sant Jordi 2017
Aquesta història, novel·lada en primera persona, ens narra el llarg periple de supervivència d’Agustí Vilamat, un jove que perdé un ull quan era un infant i mercè a un exemplar de la Gramàtica de Pompeu Fabra que li regala el seu professor, pren gust per la llengua i, en deixar l’escola, mamprén la feina de […]
Llegint s´entén la gent
L’estany de foc
Una ressenya de Francesc Pou sobre 'L’estany de foc' de Silvestre Vilaplana. Editorial: Bromera
Una vegada més el talent narratiu de l’escriptor alcoià Silvestre Vilaplana i Barnés es posa de relleu en una nova novel·la històrica (gènere que, val a dir-ho, domina a la perfecció) situada en una de les etapes més negres del segle XV valencià, amb la persecució dels jueus no conversos, i d’aquells que s’havien convertit, […]
Llegint s´entén la gent
Canto jo i la muntanya balla
Un pensament solt sobre 'Canto jo i la muntanya balla' de Irene Solà. Editorial: Anagrama
Probablement el llibre més bonic, tendre, encisador, inspirat, poètic, delicat i imaginatiu que he llegit darrerament. És un recull de contes relacionats entre sí que parlen de les persones, animals, plantes, esperits, llegendes i coses en general que habiten la muntanya entre Camprodon i Prats de Molló. Que una volta que et poses tant se […]
Llegint s´entén la gent
La señal
Llegint s´entén la gent
Lectura fácil
Llegint s´entén la gent
La bíblia andorrana
Premi Prudenci Bertrana 2015

Probablement Andreu Boix siga el policia més conegut del Principat d’Andorra i se’ns dubte un dels més agosarats del Pirineu. Un agent de l’ordre que, donat les dimensions del país amic, igual ha de fer d’investigador (‘Blau de Prússia’)  d’agent del servei secret donant escorta al Sarkozy i la Bruni (‘L’Escala del dolor’) que d’espia sorgit del fred, o potser no tant, en la darrera història (‘La bíblia andorrana’)

Ara l’Andreu Boix, convertit en pare tardà i amb la mossa Alícia Povedilla a milers de kilòmetres de distància, haurà d’assumir el paper d’Alec Leamas de mitja capeta i viatjar a l’aldea manxega per desembolicar, d’una manera molt més prosaica i pragmàtica que l’espia anglès, un munt d’embolics relacionats amb el Principat, el Regne veí, el seu monarca (que vol se copríncep en lloc del copríncep), els estalvis dels Pujol i d’altres famílies benestants reals i reials de l’estat.

Amb tota aquesta sèrie de conjures imaginades que tenen tota la pinta de ser vertaderes l’Albert Villaró i Boix construeix un llibre (com gairebé tots els que ha escrit) lúcid, àgil i divertit a meitat camí entre la novel·la negra, la d’espies, la literatura costumista i la de ciència ficció (modalitat ucronia). De fet, en ocasions, no  saps si Albert Villaró té molta imaginació o accés a informació reservada.

L’únic xerec al seu darrer llibre és que tanca el final d’una trilogia que va encetar en ‘Blau de Prussia’  i que tot acaba lligat i ben lligat. De fet massa lligat, la qual cosa en principi no es cap problema a no ser que amb això l’Albert Villaró estiga enviant-nos un missatge subliminal als lectors. ¿Potser se li ha passat pel cap posar fi a les aventures del vidu Andreu Boix? Pel nostre bé, espere que no.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario