Francesc Pou és un autor alcoià amb una trajectòria literària diversa que abraça diferents gèneres —teatre, narrativa i poesia— i que ha destacat per la seua creativitat i la seua vinculació amb el món educatiu. Aquesta relació amb l’ensenyament no és circumstancial: durant anys ha exercit com a professor d’Audició i Llenguatge a gairebé tots els col·legis públics d’Alcoi, una experiència vital que impregna bona part de la seua obra. El poemari Calendari escolar, publicat per l’editorial Neopàtria i reconegut en els Premis Bosch i Jover de Balenyà, constitueix una síntesi poètica d’aquesta trajectòria personal i professional.
L’obra es configura com un homenatge al món de l’educació i a l’ofici de mestre. A través dels poemes, Pou reflexiona sobre el significat profund de l’ensenyament, un ofici complex i exigent que implica treballar amb persones, sovint en moments especialment fràgils de la seua vida. El llibre ofereix una mirada alhora íntima i universal sobre la tasca docent: una experiència marcada per la dedicació, l’esforç quotidià i la convicció que l’educació és una llavor que pot fructificar en el futur de l’alumnat.
El poemari s’inicia amb un text que actua com a proemi i que estableix el to de la resta del llibre. A partir d’aquest punt, cada poema focalitza algun aspecte concret de l’univers escolar: les rutines diàries, les emocions compartides, els espais de l’aula o els rituals que es repeteixen al llarg del curs. El record, la memòria i l’enyor esdevenen elements centrals del discurs poètic, ja que el jo líric re-visita l’experiència docent amb una mirada retrospectiva que transforma les vivències quotidianes en matèria literària.
Un dels eixos estructurals de l’obra és el pas del temps. Una part del llibre s’organitza al voltant dels mesos del calendari, de manera que el ritme de l’any escolar marca també el desenvolupament emocional del poemari. Cada etapa del curs s’associa a determinades sensacions i experiències: l’inici il·lusionant, les rutines de l’hivern, les celebracions tradicionals o l’alegria —barrejada amb fatiga— del final de curs. Aquesta estructura permet al poeta mostrar com la vida escolar té un temps propi, repetitiu i alhora ple de matisos.
Pou converteix detalls aparentment insignificants en autèntics motius poètics. El camí dels infants cap a l’escola, una excursió, l’obertura de l’aula o el silenci de les classes buides es transformen en espais de reflexió sobre l’educació i sobre el sentit de l’experiència compartida entre mestres i alumnes. Així, la quotidianitat esdevé categoria literària i adquireix una dimensió simbòlica que connecta amb les vivències del lector.
El llenguatge del poemari combina dos camps lèxics clarament diferenciats. D’una banda, apareixen termes vinculats al món de les emocions i de la subjectivitat —esperança, somni, melangia, joia— que reflecteixen la mirada interior del poeta. De l’altra, hi trobem paraules que pertanyen a la realitat concreta de l’escola —guix, llibreta, paper, tinta— i que arrelen el discurs en l’experiència quotidiana. La interacció entre aquests dos registres crea un contrast expressiu que reforça el caràcter autobiogràfic i vivencial de l’obra.
També és destacable l’ús de recursos literaris com la fal·làcia patètica, mitjançant la qual el poeta relaciona el temps atmosfèric amb l’estat d’ànim. Així, la tardor suggereix la melangia i la reflexió, mentre que l’estiu evoca vitalitat i celebració. Aquesta correspondència contribueix a reforçar el paral·lelisme entre el cicle natural de l’any i el cicle emocional del curs escolar.
Des del punt de vista formal, Calendari escolar presenta una notable varietat de formes i ritmes. Alguns poemes s’acosten a la musicalitat de la cançó popular, un element especialment significatiu en un context educatiu on el joc i el cant formen part de l’aprenentatge. Aquesta dimensió rítmica facilita la complicitat amb el lector i reforça el caràcter evocador del poemari.
En el rerefons de l’obra hi ha també una reflexió sobre la memòria. El poeta sembla debatre’s entre la voluntat de compartir la seua visió del món educatiu i la necessitat de preservar unes vivències que el temps tendeix a esborrar. El llibre es converteix així en un espai de retrobament amb aquestes experiències i en una manera de fixar-les en la paraula poètica.
El poemari culmina amb el poema «Dir adeu», una composició extensa que funciona com a tancament simbòlic d’una etapa vital. En aquest text final apareixen alhora l’orgull per la feina feta i l’enyorança inevitable que acompanya el comiat. El mestre veu com els alumnes emprenen el seu propi camí, però confia que l’educació rebuda els ajude a afrontar el futur amb confiança.
En conjunt, Calendari escolar és un llibre que conjuga experiència personal, reflexió pedagògica i sensibilitat poètica. Francesc Pou transforma la vida quotidiana de l’escola en un espai de memòria i emoció, i ofereix al lector un testimoni literari que reivindica l’educació com a eina essencial per a la formació de persones lliures, solidàries i capaces de construir el seu propi futur.
SOBRE L’AUTOR
Francesc Pou (Alcoi, 1963). Naix i viu a Alcoi on ha exercit de professor d’Audició i Llenguatge. Actualment és jubilat. La seua producció escrita abasteix tres gèneres literaris: teatre, narrativa i poesia.
En teatre, va guanyar el XIV Concurs de Teatre convocat per l’Associació de Sant Jordi d’Alcoi, l’any 2002 amb l’obra Uns festers amb pedigrí. L’obra El darrer viatge del trenet dels anglesos fou seleccionada i representada en el II Laboratori d’Escriptura Teatral (SGAE-PV 2024).
Al camp de la narrativa, ha publicat el conte infantil I Tirisiti se n’anà amb el globus de Milà (Neopàtria, 2015) i la novel·la Tots els colors del guix (Neopàtria, 2022). Amb el relat Fugida guanyà el IV Premi de relats breus de la Font d’en Carròs el 2019.
En poesia, ha publicat De fil de veu (Ed. Misèria i Companyia, 2009, juntament amb Alexandre Ros), Camí de Benassait (Germania, 2014) i Cel d’horabaixa (Neopàtria, 2019). Ha participat les antologies Pont de paraules, 62 poemes per l’Ovidi, El tast de la terra. Poesia entre valls, Entre mots i versos, 99 poemes per Nadal (Neopàtria). Amb Escrits per a l’absència guanyà el XXXVII Concurs de poesia Poeta Pastor Aicart de Beneixama el 2022. Amb Espai de recança quedà finalista del Premi Nit de Poesia al Carrer, de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), el 2018. Amb el poemari Calendari Escolar ha obtingut el 2n premi en el XXXII Premi Literari Bosch i Jover, organitzat per l’Ajuntament de Balenyà (Osona) el 2025. En aquest any, igualment ha obtingut el 3r premi del I Concurs Exprés de Poesia de la Biblioteca Pública Municipal de Massamagrell (l’Horta) i el 1r Premi (Flor Natural i Premi de Cortesia) als Jocs Florals de la Tardor (Barcelona).
Poemes seus han servit per a bastir composicions musicals, com ara: Esclops de misteri (Doble concert per a clarinet-fagot i grup de cambra. Eduard Terol i Botella. EMEC, 2001) i El cau del silenci (Sextet de cambra. Eduard Terol. Encàrrec del Festival Internacional de Música GRAME de Lyon, França, 2024.
