Pau Alabajos (Torrent, 1982) fa una incursió reeixida en el món de la literatura després d’una carrera musical a la qual es dedica de continu, amb una activitat igualment fruïda. Com a músic ha posat en solfa versos de Vicent Andrés Estellés, Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu i Maria-Mercè Marçal, entre d’altres autors de renom. Aquesta faceta de compositor i intèrpret l’ha compaginada amb la pedagogia musical. Ha impartit tallers didàctics en instituts i universitats sobre poesia de postguerra i la Nova Cançó. La seua música, igualment, ha servit per bastir nombrosos espectacles teatrals.
Hotel Fontana, guanyadora del XLV Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi, l’any 2019, constitueix un intent de recuperar la memòria d’un dels períodes més denigrants de la història europea contemporània: la guerra de l’antiga Iugoslàvia, la qual encunyà el vergonyós concepte de neteja ètnica per justificar la matança i el genocidi més cruel que ha patit el vell continent d’ençà que va concloure la Segona Guerra Mundial. El juliol de 1995 més de vuit mil musulmans de Bòsnia foren executats a sang freda per les tropes del general serbi Ratko Mladić, davant la passivitat i la inacció dels cascos blaus de l’ONU.
Aquest projecte de teatre documental s’inspira en els testimonis de supervivents del genocidi de Srebrenica i en les declaracions de culpabilitat que els botxins confessos van pronunciar al judici que van ser sotmesos per part del Tribunal Internacional de Justícia. L’obra comença amb el diàleg entre el general Ratko Mladić i Thomas Karremans, de la UNPROFOR, unes negociacions tendents a decidir el destí de vora cinc mil refugiats a la fàbrica de bateries de Potočari. Les negociacions foren vergonyoses i el resultat s’hi veuria poc després amb la matança massiva de musulmans. L’escena següent l’omple el testimoni de Lejla Damon, supervivent d’aquesta massacre quan era tan sols una xiqueta. La tercera escena recull la declaració de culpabilitat de Drazen Erdemović, un soldat serbo-bosnià penedit que hi va participar a les execucions de centenars de musulmans bosnians desarmats a la Cooperativa Agrícola de Pilica, localitat pròxima a Srebrenica.
L’escena 4 ens fa retornar als nostres dies i recull el diàleg entre Neus Ferrer i un company de redacció. Aquesta periodista raona sobre l’intent frustrat d’entrevistar el coronel Thom Karremans fa trenta-cinc anys. L’escena següent desenvolupa el testimoniatge de Fatima Dautbasic-Klempi, una de les cinc metges que treballaven a Srebrenica durant el setge i que va sobreviure a la massacre. L’escena sis descriu la declaració de culpabilitat de Dragan Obrenović en l’execució de milers de bosnians musulmans d’entre setze i seixanta anys. A l’escena següent, una testimoni d’origen musulmà respondrà a les preguntes de la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia de La Haia i, posteriorment, l’autor porta al text teatral la declaració de culpabilitat de Momir Nikolić, també implicat en l’execució sumària de milers de musulmans bosnians.
Tal com diu al pròleg l’ex-periodista de Canal 9, Lola Bañón, “Hotel Fontana i els seus protagonistes ens recorden que el genocidi no és cosa del passat, el dol està vigent i molts dels criminals caminen pels estius de la vida, després d’haver deixat soterrades en les foses persones i somnis. Pau Alabajos ens porta, amb Hotel Fontana, al territori de les qüestions pendents en este genocidi. Srebrenica continua sent un sagnant episodi de la nostra història recent”.
Aquesta obra és de difícil representació per l’excessiva llargària dels diàlegs. No obstant això, caldria fer les adaptacions tècniques escaients per tal que pogués ser representada en la seua integritat, doncs constitueix un testimoni de primera mà d’una història recent que no podem, de cap manera, oblidar.
