Destacados
Llegint s´entén la gent
El comerç valencià amb l’Amèrica del segle XIX
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘La taverna del Negre’ de Jesús Moncho. Ed. Bromera. Col•lecció L’Eclèctica. Guanyadora del XXXVI Premi Isabel de Villena. Premis Ciutat de València.
Abans que les colònies d’ultramar aconseguiren la independència d’Espanya i Portugal, nombrosos pobles de la Península Ibèrica mantingueren un comerç actiu amb les terres de l’altre costat de l’Atlàntic. Aquest fet ha servit d’inspiració per a l’autor que ens ocupa, Jesús Moncho i Pascual (Gata de Gorgos, 1948), professor de filosofia amb una trajectòria literària […]
Llegint s´entén la gent
Un amor
Un amor. Bonic i desanquetant llibre que va d’una dona que se’n va al camp (a un camp que a mi m’ha recordat el poble on vivia la família de Pascual Duarte) després d’haver fet una cosa lletja i que es troba amb un grup de gent més rara que un gos verd i amb […]
Llegint s´entén la gent
Quan la guerra és explicada pels vençuts
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Al-Azraq el Blau. Crònica de la conquesta de La Muntanya.' de Just I. Sellés. Ed. Círculo Rojo
Coneixent l’autor, és fàcil endevinar que aquesta novel·la respon al repte personal de desmitificar la figura de Jaume I, un rei despòtic, tirà, amant de les batalles, de les dones i poc complidor dels pactes que feia amb l’enemic. Res a veure amb la figura embolcallada de sentiment, comprensió i generositat que ens han mostrat […]
Llegint s´entén la gent
La novel•la pòstuma d’un gran mestre
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘La placeta de les Xiques’ de Josep-Lluís Peiró i Pérez. Edicions del Sud

Ha estat publicada l’any 2020, unes setmanes després del traspàs del seu autor, Josep Lluís Peiró i Pérez, professor i activista de la llengua. Aquesta obra pot ésser considerada com el darrer acte de l’estima profunda que li professà al valencià i que l’acompanyà al llarg de tota la seua trajectòria laboral, social i humana.

Nascut a Muro (El Comtat), l’any 1947, Josep-Lluís dedicà tota la seua vida a la docència en Educació Primària, la qual compaginà amb la labor d’assessor pedagògic al Centre del Professorat d’Alcoi i una tasca divulgativa sobre la història del cinema a la nostra ciutat i l’elaboració de sengles unitats didàctiques sobre les figures de Joan Fuster i Joan Valls, així com també cal destacar la seua col·laboració en obres divulgatives de diversos aspectes de la cultura, amb la qual se sentia fortament compromés.

La placeta de les xiques narra les desventures d’una jove argentina amb ascendència valenciana, Carmesina, qui de ben jove queda marcada en patir abusos per part del progenitor, la qual cosa turmenta la seua ànima, tot abocant-la a un intent de suïcidi. Els pares la ingressaran en un Centre Psiquiàtric de bona fama i nivell, amb teràpia psicològica inclosa. Durant la seua reclusió coneix un jove francés amb qui finalment se n’anirà a París i deixarà enrere la teràpia, la família i la relació amb Manuel, la persona a qui li unia una relació sentimental.

A París s’instal·larà en un pis amb François i els amics d’aquest. I enmig d’un ambient de drogues i promiscuïtat sexual, coneix Jordi, que la convencerà per abandonar aquell lloc i anar a un altre pis amb altra gent.

Posteriorment, Jordi tornarà a convèncer Carmesina perquè abandonen França i s’instal·len a Catalunya. A Barcelona, Conxa, la tia de Jordi, iniciarà Carmesina en la sòrdida vida dels bordells fins que acabarà exercint  plenament la prostitució.

Amb un llenguatge senzill però no mancat de qualitat literària, Peiró ens situa prop de la vida de la protagonista perquè contemplem el seu viatge irremissible cap al món de les prostitutes i xiques d’altern en els barris de Barcelona i com el destí l’arrossega cap aquesta sortida, víctima dels infortunis a què es veu sotmesa, fruit de les desafortunades relacions amb la gent que va trobant al llarg del seu periple.

El final sorprén per la seua lleugeresa. Potser l’autor, que patia una malaltia greu, va voler deixar conclosa aquesta novel·la i finalitzar el seu darrer homenatge, l’enèsima activitat per posar en valor la llengua que tant va estimar i va dedicar-li els seus esforços i la seua competència professional, la qual està fora de qualsevol dubte. Que la terra siga lleu a aquest gran professional de l’educació, un dels constructors de la nostra Escola Valenciana, que va contribuir a donar aires de modernitat i de futur a l’entorn educatiu que va trobar, vell i caduc, que pudia a feixisme pels quatre costats.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario