Ha estat publicada l’any 2020, unes setmanes després del traspàs del seu autor, Josep Lluís Peiró i Pérez, professor i activista de la llengua. Aquesta obra pot ésser considerada com el darrer acte de l’estima profunda que li professà al valencià i que l’acompanyà al llarg de tota la seua trajectòria laboral, social i humana.

Nascut a Muro (El Comtat), l’any 1947, Josep-Lluís dedicà tota la seua vida a la docència en Educació Primària, la qual compaginà amb la labor d’assessor pedagògic al Centre del Professorat d’Alcoi i una tasca divulgativa sobre la història del cinema a la nostra ciutat i l’elaboració de sengles unitats didàctiques sobre les figures de Joan Fuster i Joan Valls, així com també cal destacar la seua col·laboració en obres divulgatives de diversos aspectes de la cultura, amb la qual se sentia fortament compromés.

La placeta de les xiques narra les desventures d’una jove argentina amb ascendència valenciana, Carmesina, qui de ben jove queda marcada en patir abusos per part del progenitor, la qual cosa turmenta la seua ànima, tot abocant-la a un intent de suïcidi. Els pares la ingressaran en un Centre Psiquiàtric de bona fama i nivell, amb teràpia psicològica inclosa. Durant la seua reclusió coneix un jove francés amb qui finalment se n’anirà a París i deixarà enrere la teràpia, la família i la relació amb Manuel, la persona a qui li unia una relació sentimental.

A París s’instal·larà en un pis amb François i els amics d’aquest. I enmig d’un ambient de drogues i promiscuïtat sexual, coneix Jordi, que la convencerà per abandonar aquell lloc i anar a un altre pis amb altra gent.

Posteriorment, Jordi tornarà a convèncer Carmesina perquè abandonen França i s’instal·len a Catalunya. A Barcelona, Conxa, la tia de Jordi, iniciarà Carmesina en la sòrdida vida dels bordells fins que acabarà exercint  plenament la prostitució.

Amb un llenguatge senzill però no mancat de qualitat literària, Peiró ens situa prop de la vida de la protagonista perquè contemplem el seu viatge irremissible cap al món de les prostitutes i xiques d’altern en els barris de Barcelona i com el destí l’arrossega cap aquesta sortida, víctima dels infortunis a què es veu sotmesa, fruit de les desafortunades relacions amb la gent que va trobant al llarg del seu periple.

El final sorprén per la seua lleugeresa. Potser l’autor, que patia una malaltia greu, va voler deixar conclosa aquesta novel·la i finalitzar el seu darrer homenatge, l’enèsima activitat per posar en valor la llengua que tant va estimar i va dedicar-li els seus esforços i la seua competència professional, la qual està fora de qualsevol dubte. Que la terra siga lleu a aquest gran professional de l’educació, un dels constructors de la nostra Escola Valenciana, que va contribuir a donar aires de modernitat i de futur a l’entorn educatiu que va trobar, vell i caduc, que pudia a feixisme pels quatre costats.