Ester Vizcarra i Fortuny va nàixer a Mollet del Vallés el 1956. Viu a Alcoi des de l’any 1977. És llicenciada en Ciències de la Informació, Màster Universitari en Societat de la Informació i el Coneixement, Màster de Formació del Professorat de Secundària, entre altres estudis. Ha treballat per a diversos mitjans, com el Mundo Diario o el periòdic Ciudad de Alcoy, on va arribar a ser redactora en cap. També coordinà el suplement cultural La Casa del Pavo i va dirigir la revista Ciudad Semanal. Va compatibilitzar aquestes tasques amb la de corresponsal per a Canal 9, per al diari El País i la col·laboració en revistes com la Hoja del Lunes de l’Associació de la Premsa d’Alacant. També va dirigir i conduir el programa de ràdio El Galliner durant la curta vida de l’emissora de Ràdio Z a Alcoi.
L’any 1992 va rebre el Premi CPPEV de Periodisme d’Escola Valenciana. En narrativa ha publicat Enterreu-me en batí i sabatilles. Biografia novel·lada del poeta Joan Valls (Ed. Lletra Impresa, 2017) i ha participat en llibres d’investigació i de temes alcoians amb altres autors. També ha elaborat quaderns didàctics sobre Ovidi Montllor i el poeta Joan Valls.
Amaga’t dels drons, guanyadora del 40è Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor en l’any 2020, és un relat futurista i distòpic que posa de relleu l’estima cap als animals per part del jovent, una tradició que es perllonga per tostemps, independentment dels avanços tecnològics que puguen dur aparellats una deshumanització o divorci entre la ciència tecnològica i la natura.
La protagonista, una xiqueta de nom Aura, mai no s’havia plantejat l’existència d’un món diferent. Tanmateix, un experiment de les autoritats per tal de tornar a introduir els animals de companyia, foragitats fa temps de totes les llars, farà despertar en aquesta xiqueta un sentiment d’estima i comprensió vers els animals salvatges, davant l’actuació de les autoritats que els condemnaven a romandre als zoològics en el millor dels casos.
D’aquesta manera, una femella de tigre esdevindrà la fidel companya de la protagonista d’aquesta història, la qual decideix desafiar les lleis imperants, per la qual cosa rebutjarà haver d’abandonar-la al seu destí, una vegada li ha estat retirada l’ajuda perquè l’animal havia assolit una grandària no permesa per les autoritats. Aura tractarà de salvar-la i comptarà amb l’ajuda de diferents persones amb les quals va ensopegant al llarg del seu periple, tot fugint del control de les organitzacions governamentals. El seu camí serà menat per un ordinador amb atribucions robòtiques, la intel·ligència del qual el farà present en totes les situacions on la xiqueta i la tigressa s’hi veuen abocades.
Durant tot el procés de fugida, Aura anirà descobrint les característiques d’un món despersonalitzat on sembla que la robòtica, en les seues formes d’hologrames, ordinadors intel·ligents, drons, etc., han conduït la humanitat per uns camins allunyats del seu entorn més natural, d’unes formes de vida que ja han quedat obsoletes i tan sols resten com un record de la memòria llunyana, recollida per aquests aparells.
L’autora, segons les seues paraules, no pretén dotar el relat d’un protagonisme exclusivament femení, però sí que posa l’accent en presentar les persones d’aquest gènere lluny de qualsevol estereotip de feblesa. Hi ha una petita reivindicació del caràcter decidit, valent i fins i tot aventurer per part del personatge principal, atribucions aquestes que no són exclusives del sexe masculí.
L’estil literari d’Ester Vizcarra barreja elements de la variant del català oriental que coneix per naixement i l’occidental amb modismes de les comarques de L’Alcoià i El Comtat, que domina igualment, mercè al llarg període de residència en aquesta zona. El resultat és un lèxic variat de formes dialectals que enriqueix i dinamitza molt la forma del relat. Açò no es fa palés tan sols en les formes verbals o determinats adverbis, sinó també en l’ús d’expressions i modismes típiques dels dos llocs i que l’escriptora fa servir amb una destresa incontestable.
Per l’extensió, l’argument i la dinàmica narrativa és totalment recomanable per als lectors infantils i juvenils, doncs hi trobaran una història que els enxamparà des del primer moment, els farà desenvolupar una empatia creixent amb la protagonista i la seua passió per la tigressa Rona, alhora que els seduirà la imaginació, amb la seua descripció d’un món fantàstic (i també distòpic) on els avanços de la tecnologia milloren la vida de les persones, però en detriment de certs valors com ara l’estima als éssers vius i el planeta verd, viu i sa que han rebut en herència dels avantpassats.
Bona i distreta lectura per al públic jove que s’aventure a llegir en la nostra llengua.
