Destacados
Llegint s´entén la gent
La frontera
Ressenya sobre el llibre 'La Frontera' de Don Winslow. Editorial: HARPERCOLLINS
Tercera part de la trilogia (de moment) basada en l’apassionant món del narcotràfic, escrita per Don Winslow, que va començar amb ‘El Poder del perro’ y que va continuar amb ‘El Cartel’. Si la primera part explicava l’origen del tràfic de drogues a Mèxic després de que els respectius clans hagueren treballat molt anys de […]
Llegint s´entén la gent
Cel d’horabaixa
Resum de la presentació de Silvestre Vilaplana per al poemari ‘Cel d’horabaixa’ de Fracesc Pou. Editorial: Neopàtria
Cel d’horabaixa és un extens poemari dividit en dues parts anomenades “Espai de recança” i “Evocacions”. És un llibre que transita per moltes veredes i que es detura en molts aspectes d’aquest viatge poètic.  Les obres són de format divers però mantenen com a element en comú la cadència, la recerca del joc de la […]
Llegint s´entén la gent
Antoni Miró: La mirada rebel
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Antoni Miró: La mirada rebel’ de Jordi Tormo i Santonja Editorial: Càtedra d’Antoni Miró de la Universitat d’Alacant
Darrerament han estat molts els escrits al voltant d’aquest artista plàstic alcoià, amb vocació universal.  La virtut de l’autor d’aquesta obra és fer compatible tot allò estudiat sobre una de les figures claus del moviment artístic del tardo-franquisme i de la transició que s’ha estés fins el nostres dies, amb una vitalitat creativa que uneix […]
Llegint s´entén la gent
Knockemstiff
Llegint s´entén la gent
Carvalho. Problemas de identidad
Llegint s´entén la gent
La rubia de ojos negros
Benjamin Black/John Banville va rebre l'any 2014 el Premi Príncep Astúries de les Lletres

‘La rubia de ojos negros’ és una història molt singular escrita per Benjamin Black, alter ego pels assumptes de novel·la negra, del gran escriptor John Banville  (Wexford, Irlanda 1945). Es singular no només perquè siga una obra amena, interessant i molt ben escrita, com tot el que escriu John Banville, amb el segell de la casa: una prosa tan fina i transparent que de vegades sembla que no existeix.

Es singular sobretot perquè la novel·la és un encàrrec dels hereus de Raymond Chandler, per tal de treure-li la pols al detectiu Philip Marlowe (el segon detectiu més famós de la història) en retir forçós des del seu darrer cas ‘El largo adiós’. Novel·la escrita l’any 1953 que Robert Altman va portar al cine vint anys després amb un Elliot Gould molt encertant fent el paper protagonista.

Benjamin Black, John Banville, malgrat la complicació que en principi tenia l’encàrrec i els riscos que comportava va acceptar el repte i va eixir airós. Reprenent la història en el punt que Chandler la va deixar i escrivint una continuació/conclusió perfecta que recrea minuciosament l’atmosfera de les obres originals, que manté l’estil (i moltes vegades el millora) pujant un punt la nota d’humor i oferint una altra vessant menys dura, més cansada i més tendra del detectiu.

Això sí, com en qualsevol novel·la negra que es preï les dones continuen sent deesses inassolibles, riques, guapes, intel·ligents (i força dolentes) els policies més ximples que un llapis, incapaços de resoldre res però en el fons, molt en el fons, bona gent, les nits s’il·luminen amb els neons de Sunset Boulevard, per tot arreu hi ha cadàvers estripats i sempre és un bon moment per beure’s un bourbon o un gimlet.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario