Destacados
Llegint s´entén la gent
Canto jo i la muntanya balla
Un pensament solt sobre 'Canto jo i la muntanya balla' de Irene Solà. Editorial: Anagrama
Probablement el llibre més bonic, tendre, encisador, inspirat, poètic, delicat i imaginatiu que he llegit darrerament. És un recull de contes relacionats entre sí que parlen de les persones, animals, plantes, esperits, llegendes i coses en general que habiten la muntanya entre Camprodon i Prats de Molló. Que una volta que et poses tant se […]
Llegint s´entén la gent
La última viuda de la Confederación lo cuenta todo
Quatre pensaments solts sobre 'La última viuda de la Confederación lo cuenta todo' de Allan Gurganus. Editorial: Anagrama
Llibrot de 950 pàgines que com apunta el títol explica la vida de la vídua de l’últim soldat confederat viu. Al seus noranta nou anys quan ja ha mort l’espòs confederat i els nous fills que va parir; la vídua en qüestió aprofita per fer-li un set a la guerra de secessió nord-americana, als herois, […]
Llegint s´entén la gent
La señal
Ressenya apocalíptica sobre el best-seller 'La Señal' de Maxime Chatamm. Editorial: Alfaguara
Llibre més roin que les pistoles malgrat haver venut milions d’exemplars i haver estat traduït a una pila d’idiomes. Argumentalment és una espècie de gaspatxo andalús entre ‘Poltergeist’, ‘Stranger Things’, ‘La matanza del dia de San Valentin’ i ‘Fantasma’. I pel que fa a la forma està mal contat i mal escrit: és repetitiu, avorridor, […]
Llegint s´entén la gent
Lectura fácil
Llegint s´entén la gent
Tres assaigs
Llegint s´entén la gent
La frontera
Llegint s´entén la gent
La rubia de ojos negros
Benjamin Black/John Banville va rebre l'any 2014 el Premi Príncep Astúries de les Lletres

‘La rubia de ojos negros’ és una història molt singular escrita per Benjamin Black, alter ego pels assumptes de novel·la negra, del gran escriptor John Banville  (Wexford, Irlanda 1945). Es singular no només perquè siga una obra amena, interessant i molt ben escrita, com tot el que escriu John Banville, amb el segell de la casa: una prosa tan fina i transparent que de vegades sembla que no existeix.

Es singular sobretot perquè la novel·la és un encàrrec dels hereus de Raymond Chandler, per tal de treure-li la pols al detectiu Philip Marlowe (el segon detectiu més famós de la història) en retir forçós des del seu darrer cas ‘El largo adiós’. Novel·la escrita l’any 1953 que Robert Altman va portar al cine vint anys després amb un Elliot Gould molt encertant fent el paper protagonista.

Benjamin Black, John Banville, malgrat la complicació que en principi tenia l’encàrrec i els riscos que comportava va acceptar el repte i va eixir airós. Reprenent la història en el punt que Chandler la va deixar i escrivint una continuació/conclusió perfecta que recrea minuciosament l’atmosfera de les obres originals, que manté l’estil (i moltes vegades el millora) pujant un punt la nota d’humor i oferint una altra vessant menys dura, més cansada i més tendra del detectiu.

Això sí, com en qualsevol novel·la negra que es preï les dones continuen sent deesses inassolibles, riques, guapes, intel·ligents (i força dolentes) els policies més ximples que un llapis, incapaços de resoldre res però en el fons, molt en el fons, bona gent, les nits s’il·luminen amb els neons de Sunset Boulevard, per tot arreu hi ha cadàvers estripats i sempre és un bon moment per beure’s un bourbon o un gimlet.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario