‘La rubia de ojos negros’ és una història molt singular escrita per Benjamin Black, alter ego pels assumptes de novel·la negra, del gran escriptor John Banville  (Wexford, Irlanda 1945). Es singular no només perquè siga una obra amena, interessant i molt ben escrita, com tot el que escriu John Banville, amb el segell de la casa: una prosa tan fina i transparent que de vegades sembla que no existeix.

Es singular sobretot perquè la novel·la és un encàrrec dels hereus de Raymond Chandler, per tal de treure-li la pols al detectiu Philip Marlowe (el segon detectiu més famós de la història) en retir forçós des del seu darrer cas ‘El largo adiós’. Novel·la escrita l’any 1953 que Robert Altman va portar al cine vint anys després amb un Elliot Gould molt encertant fent el paper protagonista.

Benjamin Black, John Banville, malgrat la complicació que en principi tenia l’encàrrec i els riscos que comportava va acceptar el repte i va eixir airós. Reprenent la història en el punt que Chandler la va deixar i escrivint una continuació/conclusió perfecta que recrea minuciosament l’atmosfera de les obres originals, que manté l’estil (i moltes vegades el millora) pujant un punt la nota d’humor i oferint una altra vessant menys dura, més cansada i més tendra del detectiu.

Això sí, com en qualsevol novel·la negra que es preï les dones continuen sent deesses inassolibles, riques, guapes, intel·ligents (i força dolentes) els policies més ximples que un llapis, incapaços de resoldre res però en el fons, molt en el fons, bona gent, les nits s’il·luminen amb els neons de Sunset Boulevard, per tot arreu hi ha cadàvers estripats i sempre és un bon moment per beure’s un bourbon o un gimlet.