Destacados
Llegint s´entén la gent
Misteri i intriga a la novel·lística alcoiana (II)
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Tot o res’ de Francesc Gisbert. Ed. Andana Editorial. Col•lecció Trencadís
Es tracta d’una novel·la adreçada al públic juvenil, tot i que pot ser perfectament digerible pel públic adult. L’autor no necessita presentació doncs ve avalat per una gran quantitat de premis i reconeixements que guarneixen la seua trajectòria literària. Un relat d’acció, misteri i intriga constant amb un ritme embogit al llarg de tota la […]
Llegint s´entén la gent
Un llibre de butxaca i d’humor
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Moros y cristianos (Manual de uso)' amb textos de Pep Jordà i Javier Llopis i il•lustracions de Manolo Antolí. Ed. Tipografía La Moderna
Ho han tornat a fer. Heus ací tres entremaliats autors (dues plomes i un pinzell) que tornen a l’aventura. Javier Llopis i Pep Jordà, amb els dibuixos de Manuel Antolí, s’atreveixen a estripar el moll de l’os que sustenta l’esquelet de l’alcoiania: les Festes de Moros i Cristians. El fenomen sociològic que defineix per antonomàsia […]
Llegint s´entén la gent
El misteri i la intriga a la novel·lística alcoiana
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Una ombra fosca com un núvol de tempesta' de Isabel-Clara Simó Edicions Contemporànies
Publicada a l’any 1991, representa una encertada incursió d’Isabel- Clara Simó en el món de la novel·la de misteri i intriga, la protagonista de la qual defuig de la imatge d’heroïna o detectivesca de les novel·les característiques del gènere. El detectiu, masculí, s’hi haurà de conformar a ser un personatge secundari, tot i que no […]
Llegint s´entén la gent
La rubia de ojos negros
Benjamin Black/John Banville va rebre l'any 2014 el Premi Príncep Astúries de les Lletres

‘La rubia de ojos negros’ és una història molt singular escrita per Benjamin Black, alter ego pels assumptes de novel·la negra, del gran escriptor John Banville  (Wexford, Irlanda 1945). Es singular no només perquè siga una obra amena, interessant i molt ben escrita, com tot el que escriu John Banville, amb el segell de la casa: una prosa tan fina i transparent que de vegades sembla que no existeix.

Es singular sobretot perquè la novel·la és un encàrrec dels hereus de Raymond Chandler, per tal de treure-li la pols al detectiu Philip Marlowe (el segon detectiu més famós de la història) en retir forçós des del seu darrer cas ‘El largo adiós’. Novel·la escrita l’any 1953 que Robert Altman va portar al cine vint anys després amb un Elliot Gould molt encertant fent el paper protagonista.

Benjamin Black, John Banville, malgrat la complicació que en principi tenia l’encàrrec i els riscos que comportava va acceptar el repte i va eixir airós. Reprenent la història en el punt que Chandler la va deixar i escrivint una continuació/conclusió perfecta que recrea minuciosament l’atmosfera de les obres originals, que manté l’estil (i moltes vegades el millora) pujant un punt la nota d’humor i oferint una altra vessant menys dura, més cansada i més tendra del detectiu.

Això sí, com en qualsevol novel·la negra que es preï les dones continuen sent deesses inassolibles, riques, guapes, intel·ligents (i força dolentes) els policies més ximples que un llapis, incapaços de resoldre res però en el fons, molt en el fons, bona gent, les nits s’il·luminen amb els neons de Sunset Boulevard, per tot arreu hi ha cadàvers estripats i sempre és un bon moment per beure’s un bourbon o un gimlet.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario