Llibre més roin que les pistoles malgrat haver venut milions d’exemplars i haver estat traduït a una pila d’idiomes. Argumentalment és una espècie de gaspatxo andalús entre ‘Poltergeist’, ‘Stranger Things’, ‘La matanza del dia de San Valentin’ i ‘Fantasma’. I pel que fa a la forma està mal contat i mal escrit: és repetitiu, avorridor, llarg, pesat i, a més, confon la por amb la ’imagineria gore’ i la tensió amb la ‘casqueria’ (em ma vida havia sentit parlar tant de budells no estan en una carnisseria ni en un quiròfan de Medicina Interna). Tot i que algun crític ha comparat l’autor amb Lovecraft realment s’assembla més a Sky sharks (que va d’un exèrcit de taurons zombis voladors despertats accidentalment) ja que més que por fa el ridícul. Especialment amb la recomanació de l’autor en la primera pàgina, que dubtant d’acollonir a ningú amb la seua novel·la, recomana llegir-la amb una determinada música, en solitari i preferiblement de nit, o amb poca llum. I ja posats, per què no dins la fosa d’un cementiri? O en la seu central de Ciudadanos? que fa més por. Fugiu si encara esteu a temps.