Destacados
Llegint s´entén la gent
Contes per llegir i imaginar, vora el mar o no
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Relats a vora mar' Editorial: Neopàtria - Col·lecció Manuzio Narrativa
Vet aquí el segon projecte de la jove i dinàmica editorial alzirenya Neopàtria, tot engrescant els autors de la seua “escuderia”, tal i com els agrada de dir, per bastir un conjunt de trenta-sis relats, cadascun d’ells d’un autor diferent, per configurar, tal com la mateixa editorial diu al dors del llibre, una aventura dialèctica […]
Llegint s´entén la gent
L’expressió gràfica del drama més atroç
Una ressenya de Francesc Pou sobre la novel·la gràfica ‘Esperaré siempre tu regreso' de Jordi Peidro. Editorial: Desfiladero Ediciones
Tal com es diu al dors del llibre, l’autor alcoià Jordi Peidro i Torres, fent servir una tècnica de dibuix basada en el gravat de la primera part del segle XX i molt apropiada per a l’època que descriu la novel·la, aconsegueix descriure, amb una concepció moderna i innovadora del relat gràfic i amb tota […]
Llegint s´entén la gent
Passions humanes en la guerra de Cuba
Una ressenya de Francesc Pou sobre ‘En el mar de les Antilles' de Manel Alonso i Català. Editorial: Brosquil Edicions
En aquesta novel·la publicada per la desapareguda Editorial Brosquil el 2005, l’autor de Puçol ens transporta per l’oceà del temps i la memòria fins  les darreres possessions d’ultramar de l’agònic imperi espanyol de finals del segle XIX. Josep Amigó, conegut al seu poble amb el malnom de Pep el de Tos, és destinat a l’Havana […]
Llegint s´entén la gent
La última viuda de la Confederación lo cuenta todo
Quatre pensaments solts sobre 'La última viuda de la Confederación lo cuenta todo' de Allan Gurganus. Editorial: Anagrama

Llibrot de 950 pàgines que com apunta el títol explica la vida de la vídua de l’últim soldat confederat viu. Al seus noranta nou anys quan ja ha mort l’espòs confederat i els nous fills que va parir; la vídua en qüestió aprofita per fer-li un set a la guerra de secessió nord-americana, als herois, a aquells que perpetuen la memòria més del que es menester, a l’esclavisme, al masclisme i a tot el que se li creua per davant d’una manera clara, senzilla, divertida i molt contundent. A mi m’ha recordat – d’alguna manera – a ‘Cien años de soledad’. Una passada de llibre del qual he gaudit molt aquest estiu. Molt recomanable.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario