Destacados
Llegint s´entén la gent
Misteri i intriga a la novel·lística alcoiana (II)
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Tot o res’ de Francesc Gisbert. Ed. Andana Editorial. Col•lecció Trencadís
Es tracta d’una novel·la adreçada al públic juvenil, tot i que pot ser perfectament digerible pel públic adult. L’autor no necessita presentació doncs ve avalat per una gran quantitat de premis i reconeixements que guarneixen la seua trajectòria literària. Un relat d’acció, misteri i intriga constant amb un ritme embogit al llarg de tota la […]
Llegint s´entén la gent
Un llibre de butxaca i d’humor
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Moros y cristianos (Manual de uso)' amb textos de Pep Jordà i Javier Llopis i il•lustracions de Manolo Antolí. Ed. Tipografía La Moderna
Ho han tornat a fer. Heus ací tres entremaliats autors (dues plomes i un pinzell) que tornen a l’aventura. Javier Llopis i Pep Jordà, amb els dibuixos de Manuel Antolí, s’atreveixen a estripar el moll de l’os que sustenta l’esquelet de l’alcoiania: les Festes de Moros i Cristians. El fenomen sociològic que defineix per antonomàsia […]
Llegint s´entén la gent
El misteri i la intriga a la novel·lística alcoiana
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Una ombra fosca com un núvol de tempesta' de Isabel-Clara Simó Edicions Contemporànies
Publicada a l’any 1991, representa una encertada incursió d’Isabel- Clara Simó en el món de la novel·la de misteri i intriga, la protagonista de la qual defuig de la imatge d’heroïna o detectivesca de les novel·les característiques del gènere. El detectiu, masculí, s’hi haurà de conformar a ser un personatge secundari, tot i que no […]
Llegint s´entén la gent
La última viuda de la Confederación lo cuenta todo
Quatre pensaments solts sobre 'La última viuda de la Confederación lo cuenta todo' de Allan Gurganus. Editorial: Anagrama

Llibrot de 950 pàgines que com apunta el títol explica la vida de la vídua de l’últim soldat confederat viu. Al seus noranta nou anys quan ja ha mort l’espòs confederat i els nous fills que va parir; la vídua en qüestió aprofita per fer-li un set a la guerra de secessió nord-americana, als herois, a aquells que perpetuen la memòria més del que es menester, a l’esclavisme, al masclisme i a tot el que se li creua per davant d’una manera clara, senzilla, divertida i molt contundent. A mi m’ha recordat – d’alguna manera – a ‘Cien años de soledad’. Una passada de llibre del qual he gaudit molt aquest estiu. Molt recomanable.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario