Destacados
Llegint s´entén la gent
Una novel·la carregada d’humanitat
Una ressenya de Francesc Pou de ‘El iaio a Nova York' de Vicent Borràs. Editorial: Aila Edicions Obra guanyadora del III Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil 2019
Quan la trama d’una novel·la és basa en un tema familiar i prop del lector, difícil serà que aquest no s’implique emocionalment en la lectura d’aquesta, pel fet de tractar-se d’un tema que de ben segur, li tocarà de prop. Qui no ha assistit amb el cor reblert de pena als darrers dies d’un familiar […]
Llegint s´entén la gent
La Tierra errante
Micro ressenya de Pep Jordà. ‘La Tierra errante' de Cixin Liu. Editorial Nova
Recull de relats, la majoria molt xulos, de Cixin Liu, autor de la trilogia ‘El problema dels tres cossos’ que d’una manera o altra aborden alternatives a la supervivència del planeta (el planeta Terra, s’entén) tant cap a fora com cap a dins. Tot els relats estan plantejant amb la manera que acostuma l’autor xinès: […]
Llegint s´entén la gent
Un homenatge a la Terra
Una ressenya de Francesc Pou sobre 'Amira. L’última flor de la Muntanya' de Just I. Sellés. Edicions La Muntanya
Amb aquesta novel·la, l’escriptor de Beniarrés Just I. Sellés tanca una trilogia de llibres dedicats a la geografia del paisatge i la història de les comarques centrals valencianes, Diània, des d’un punt de vista oposat a tot allò que hom venia llegint i que no feia una altra cosa que glosar la figura del rei […]
Llegint s´entén la gent
L’estany de foc
Llegint s´entén la gent
Canto jo i la muntanya balla
Llegint s´entén la gent
La última viuda de la Confederación lo cuenta todo
Quatre pensaments solts sobre 'La última viuda de la Confederación lo cuenta todo' de Allan Gurganus. Editorial: Anagrama

Llibrot de 950 pàgines que com apunta el títol explica la vida de la vídua de l’últim soldat confederat viu. Al seus noranta nou anys quan ja ha mort l’espòs confederat i els nous fills que va parir; la vídua en qüestió aprofita per fer-li un set a la guerra de secessió nord-americana, als herois, a aquells que perpetuen la memòria més del que es menester, a l’esclavisme, al masclisme i a tot el que se li creua per davant d’una manera clara, senzilla, divertida i molt contundent. A mi m’ha recordat – d’alguna manera – a ‘Cien años de soledad’. Una passada de llibre del qual he gaudit molt aquest estiu. Molt recomanable.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario