Destacados
Llegint s´entén la gent
La señal
Ressenya apocalíptica sobre el best-seller 'La Señal' de Maxime Chatamm. Editorial: Alfaguara
Llibre més roin que les pistoles malgrat haver venut milions d’exemplars i haver estat traduït a una pila d’idiomes. Argumentalment és una espècie de gaspatxo andalús entre ‘Poltergeist’, ‘Stranger Things’, ‘La matanza del dia de San Valentin’ i ‘Fantasma’. I pel que fa a la forma està mal contat i mal escrit: és repetitiu, avorridor, […]
Llegint s´entén la gent
Lectura fácil
Ressenya sobre el llibre 'Lectura Fácil' de Cristina Morales. Editorial: Anagrama
Llibre directe, savi, descarnat, sexualment actiu i, per damunt de tot, molt divertit que va de quatre dones amb diversos graus de discapacitat intel·lectual que conviuen en un pis tutelat, ballen, okupen, autogestionen i assisteixen a assemblees interminables en Ateneus Llibertaris. Hi ha qui diu que és com el reverso tenebroso de ‘Campeones’. No sé […]
Llegint s´entén la gent
Tres assaigs
Ressenya sobre el llibre 'Tres assaigs' de Jaume Cabré. Editorial: Proa
Llibre que conté tres assaigs (el títol no enganya) de Jaume Cabré, que segons diu va escriure per descansar de ‘Fra Junoy o l’agonia del sons’, ‘Les veus del Pamano’ i ‘Jo Confesso’ successivament. I que tracten de literatura, de la necessitat d’escriure, del plaer de llegir, dels autors, dels lectors, de les obres. Un […]
Llegint s´entén la gent
La frontera
Llegint s´entén la gent
Cel d’horabaixa
Llegint s´entén la gent
Antoni Miró: La mirada rebel
Llegint s´entén la gent
L’assassí que estimava els llibres
Novel·la negra no massa obscura entretinguda amb un desenllaç divertit i sorprenent.

M’agrada molt –literàriament parlant, personalment no tinc el gust  – l’escriptor i doctor en biologia Martí Domínguez des de que vaig llegir aquella primera novel·la sobre ‘Les confessions del comte de Buffon’ (premi Andròmina, Premi Crexell i Premi de la Crítica de la Universitat de València) i ‘El secret de Goethe’ guardonada amb el Prudenci Bertrana.

M’agrada el seu punt de vista, l’agudesa, el llenguatge ric i clar, la forma de construir les situacions sense floritures, artificis ni piruetes argumentals. Eixa manera precisa i acurada, gairebé científica, de tractar els arguments on no queda lloc per al mamarratxo literari.

Aquesta darrera novel·la ‘L’assassí que estimava els llibres’ també m’ha agradat molt. No només perquè hi ha dos morts; i un assassí que deixa llibres als llocs del crims; i reflexions al voltant de la literatura i de d’intel·lectualitat; o de la manca d’interès per la cultura en general i  del món universitari en particular; i perquè li pega una bona repassada a la fauna humana del carrer Colón, de Torís, i fins i tot, de les muntanyes d’Alcoi; i perquè li fa un set a la cultura, a la contracultura, a la post-cultura i al fet diferencial.

Per anar acabant. Novel·la negra no massa obscura entretinguda, interessant i alliçonadora amb una enganxosa investigació policial amb un desenllaç divertit i sorprenent.

Molt recomanable.   

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario