Destacados
Llegint s´entén la gent
Passions humanes en la guerra de Cuba
Una ressenya de Francesc Pou sobre ‘En el mar de les Antilles' de Manel Alonso i Català. Editorial: Brosquil Edicions
En aquesta novel·la publicada per la desapareguda Editorial Brosquil el 2005, l’autor de Puçol ens transporta per l’oceà del temps i la memòria fins  les darreres possessions d’ultramar de l’agònic imperi espanyol de finals del segle XIX. Josep Amigó, conegut al seu poble amb el malnom de Pep el de Tos, és destinat a l’Havana […]
Llegint s´entén la gent
Un viatge al bell fons dels records de l’ànima
Una ressenya de Francesc Pou sobre ‘Quadern de Ca Perla' de Manel Alonso i Català. Editorial: Neopàtria
No és el primer dietari que escriu Manel Alonso. A banda de la seua producció poètica i narrativa (recomanable en tots els casos), compta amb una llarga tradició en la publicació de dietaris o sèrie d’articles on els seus pensaments segueixen la línia del temps al llarg d’un període definit all llarg de l’any . […]
Llegint s´entén la gent
El desamor al llarg de la història
Una ressenya de Francesc Pou de ‘D’amor, res' d'Antoni M. Bonet. Editorial: Aila Edicions. Llibre de relats guanyador del Premi Carmelina Sánchez-Cutillas.2019
El tema de l’amor és fluent en l’obra d’aquest poeta i narrador de Carlet. No debades aquest polifacètic home de cultura i empresa ja havia dedicat dos llibres de contes (Amor cuit i Amor cru) a un dels grans tòpics de la literatura mundial de tostemps. Bonet ha tractat abundosament l’amor carnal i d’això en […]
Llegint s´entén la gent
Una novel·la carregada d’humanitat
Llegint s´entén la gent
La Tierra errante
Llegint s´entén la gent
Un homenatge a la Terra
Llegint s´entén la gent
L’enigma Arquimbau
Durant els anys 30 va estar considerada una de les millors novel·listes catalanes

Fa poc circulava pel Facebook una foto d’una selecció femenina d’Iran a meitat dels anys setanta del segle passat (abans del regim dels aiatol·làs). Les esportistes anaven vestides amb samarreta, pantalons curts i melena al vent. La foto es comparava amb una altra -que tot i estar feta a l’olimpíada de Rio – semblava més antiga. Segurament perquè les esportistes anaven cobertes amb el hiyab i tapades fins a l’ofegament. Aquesta imatge era una manera de dir-li al vent que el mon camina com els crancs o com la yenka (izquierda izquierda derecha derecha adelante detras un dos tres) sobretot quan es tracta de països a mig civilitzar que es troben a anys llum de l’Europa culta, desvetllada i feliç a la que pertanyem nosaltres.

O potser no tant. Perquè no exactament el mateix però una cosa pareguda va passar amb Rosa Maria Arquimbau als anys trenta del segle passat. Rosa Maria Arquimbau era una escriptora i periodista catalana que – a més de lletraferida va estar una important activista, defensora dels drets de les dones, del vot femení, de l’amor lliure i del l’estatut d’autonomia entre moltes d’altres coses – va començar la seua activitat literària a l’adolescència i que durant els anys 30 va estar considerada com una de les millors novel·listes catalanes. Les seues obres (en ocasions qualificades com trivials i frívoles) narratives i teatrals van gaudir d’un notable èxit de crítica i públic a eixa època.

Després va esclatar la Guerra Civil i Rosa Maria Arquimbau es va endinsar en una espècie d’exili interior i exterior combinat, empentada per les complicacions que li venien de fora i la indiferència dels gira camises de dins fins que es esvair – com el dret a l’autonomia, l’amor lliure en particular i tantes altres coses – del mapa literari (i gairebé de l’altre) fins els anys setanta quan va publicar els seus dues darrers llibres: La pau és un interval (1970) i Quaranta anys perduts (1971).

Tot el seu interessant periple vital i literari i un bon grapat de reflexions sobre el seu univers particular es donen cita en l’interessant llibre L’enigma Arquimbau del escriptor i crític literari Julià Guillamon, guanyador del premi Crítica Serra d’Or d’Assaig, Ciutat de Barcelona d’Assaig i Lletra d’Or al millor llibre català de 2008 amb El dia revolt. Literatura catalana de l’exili. L’enigma Arquimbau es presenta en una exquisida edició i  va acompanyat d’un dels llibres més reeixits de Rosa Maria Arquimbau Història d’una noia i vint braçalets. Una edició facsímil a cura de l’editorial Comanegra qui recentment acaba d’editar el darrer llibre d’esta interessant, desconeguda i moderna escriptora que, com la foto de la selecció femenina d’Iran, ens recorda que el món no avança, gira.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario