Destacados
Llegint s´entén la gent
Fem por o fugim?
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Por o Fugirem?’ de Francesc Gisbert i Muñoz, Victor Labrado i Joan Borja, amb ilustracions d’Aitana Carrasco Inglés. Ed.Andana Premi de la Generalitat Valenciana al millor llibre juvenil
Tres autors avesats en l’art de la narrativa ens presenten un recull de contes o històries de por arrelades a la més pura tradició valenciana. Tot i que no necessiten presentació cal parlar-ne una mica d’ells. Francesc Gisbert, actual president de la Coordinadora L’Alcoià-El Comtat pel valencià, es presenta avalat per una sèrie abundosa de […]
Llegint s´entén la gent
El llegat històric de la família valenciana més influent
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘La sang del príncep' de Silvestre Vilaplana. Editorial Bromera
De bell nou l’autor alcoià Silvestre Vilaplana ens apropa, pels camins convergents de la història i la literatura, al coneixements dels fets i les figures que han escrit el nostre passat. A ningú no se li escapa el gran poder i influència que exercí la família Borja en la Itàlia renaixentista, dividida en una sèrie […]
Llegint s´entén la gent
Contes per llegir i imaginar, vora el mar o no
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Relats a vora mar' Editorial: Neopàtria - Col·lecció Manuzio Narrativa
Vet aquí el segon projecte de la jove i dinàmica editorial alzirenya Neopàtria, tot engrescant els autors de la seua “escuderia”, tal i com els agrada de dir, per bastir un conjunt de trenta-sis relats, cadascun d’ells d’un autor diferent, per configurar, tal com la mateixa editorial diu al dors del llibre, una aventura dialèctica […]
Llegint s´entén la gent
L’hora de despertar-nos junts
Vaig llegir en alguna part que L’hora de despertar-nos junts’ era com el revers tenebrós de ‘Patria’

Vaig llegir en algun lloc – quan ‘Patria’ només anava per la segona edició – que un reeixit autor basc, Kirmen Uribe, guanyador del Premi Nacional de Narrativa 2009 amb la seua primera novel·la ‘Bilbao-New York-Bilbao’ (el mateix premi que enguany ha guanyat la novel·la de Fernando Aramburu), havia escrit ‘L’hora de despertar-nos junts’. Obra considerada per alguns com el revers tenebrós de ‘Patria’, o si més no, com la versió abertzale del que ha estat el fenomen literari de la temporada.

Però això, com dirien Els Luthiers ‘no solo no es verdad sino que además no es cierto’. ‘L’hora de despertar-nos junts’ no és cap versió de rés, és una magnífica obra, que explica de manera àgil, intensa i concisa la història del trompetista, espia i activista basc Txomin Letamendi i de la seua esposa Karmele Urresti. Des de que es van conèixer a França fins que la família (o part d’ella) va tornar a retrobar-se a Euskadi, una vegada mort Franco, i després d’haver passat molts anys en l’exili a Veneçuela.

La novel·la no només fa un recorregut per la vida d’aquelles persones que malgrat perdre una guerra, no es van resignar a perdre la seua identitat com a poble i van haver de recórrer un angost camí per la clandestinitat, l’espionatge,  la tortura, les presons franquistes i alguns, fins i tot, per la lluita armada sinó que a més narra tota una història de promeses i traïcions fetes al govern basc (i a la Repùblica) en l’exili per governs tant anti-franquistes i democràtics com els d’Anglaterra o els EE.UU.

A més aquesta història de persones reals, de carn i os, està contada d’una manera molt original. L’autor barreja la recreació novel·lística d’alguns passatges amb la crònica documental dels fets. Una espècie de novel·la desconstruïda que combina de manera enganxosa crònica i evocació i que transmet una sèrie de missatges poètics com, per exemple, el dret a decidir quina llengua parla cadascú , quina bandera penja al pati de sa casa o de quina banda de la ratlla fronterera es sent. Malos tiempos para la lírica.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario