No necessita presentació, l’autor. No obstant això, en farem cinc cèntims de la seua trajectòria farcida de títols i d’èxits editorials. Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969), llicenciat en Filologia Catalana i professor de secundària, ha conreat la poesia, l’assaig i la narrativa per a adults i per a joves. Ha guanyat nombrosos premis, com el Serra d’Or, el Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández, el Premi Miquel Martí i Pol o el Premi Ciutat d’Alzira. En narrativa per a joves ha publicat nombroses obres, com La mirada d’Al-Azraq, Els dimonis de Pandora, Les urpes del diable, Les cendres del cavaller (Premi de la Crítica Serra d’Or), La frontera negra, Resurrecció (Premi Crítica Samaruc 2012), La mèdium (Premi crítica Serra d’Or), Llibres amb perfum de sang (Premi crítica Samaruc), El triangle rosa (Premi Crítica escriptors valencians) o La música del diable (Premi Gran Angular, 2020). En literatura per a adults destaquen L’estany de foc (Premi Blai Bellver), El quadern de les vides perdudes (Premi Alfons el Magnànim), Un sepulcre de lletres minúscules (Premi Millor Novel·la València Negra), Els ossos soterrats (Premi Agustí Vehí de Novel·la Negra), Dones sense nom i Suburbis del Paradís (2022). Algunes de les seues novel·les han estat traduïdes al castellà.
Silvestre Vilaplana conclou amb Àngels de la mort una trilogia de novel·la negra contundent, socialment compromesa i plena de tensió narrativa. Després de Dones sense nom i Suburbis del paradís, aquest darrer volum tanca el cicle amb una trama fosca, crua i d’extrema actualitat.
En aquesta tercera i definitiva entrega, la inspectora Araceli Lavila, ara ja jubilada i lluitant contra un càncer avançat, viu els seus últims dies amb un únic propòsit: elaborar un llistat personal abans de deixar aquest món. Però la visita inesperada de Alika, la jove que apareix en un vídeo de contingut sexual juntament amb Alexis Solano, un influent empresari i cara visible de l’extrema dreta, trenca la rutina i la resignació d’Araceli. Alika li exposa la seua situació límit des de la publicació del vídeo per part del periodista Roger Casafont, antic aliat de Lavila, qui es mantindrà al seu costat juntament amb el forense Santagustí, malgrat la indiferència —i fins i tot l’hostilitat— de la resta del sistema.
L’assassinat d’Alika, a pesar del seu canvi de residència, marca un punt d’inflexió en la trama. Lavila, vulnerable i sense la protecció oficial de la policia, es veu obligada a actuar pel seu compte, conscient que la seua vida també està en perill. A mesura que investiga, descobreix els tentacles d’una organització ultradretana que no només vol protegir els seus membres, sinó que treballa per construir un nou líder, Rodrigo Soriano, expolicia i successor encobert d’Alexis Solano, ara eliminat per l’escàndol.
Paral·lelament, es desplega una altra línia argumental igualment inquietant: una sèrie d’eutanàsies forçades a pacients terminals, perpetrades per un treballador sanitari que es considera a si mateix un «àngel de la mort». Aquest personatge, religiosament trastocat, actua després d’un prec de les víctimes i es castiga amb un cilici en un ritual de redempció i perversió.
La trama també revela el paper clau d’una empresa de seguretat privada, tapadora del partit ultradretà i vinculada a trames de corrupció i explotació de menors. Davant l’amenaça d’exposició, activen les seues defenses, encarnades en personatges com Abel Lorenzo, reclutat dels baixos fons per exercir la venjança sense escrúpols.
Silvestre Vilaplana demostra una vegada més la seua mà mestra en la construcció narrativa, desenvolupant diverses línies argumentals amb fluïdesa i mantenint la tensió fins al final. El seu estil és directe, àgil i molt fidel als ambients que retrata: des de la foscor de la política corrupta fins a la misèria dels carrers de València i Barcelona, on es barregen prostitució, drogues i desesperança.
La inclusió de personatges com Nabil, un immigrant amb una història paral·lela i significativa, enriqueix encara més el relat i reforça la dimensió social de la novel·la. El llenguatge s’adapta als cercles en què transcorren els fets i Vilaplana no escatima recursos per oferir una crítica punyent a una societat que permet el retorn de discursos d’odi i pràctiques autoritàries.
Amb Àngels de la mort, l’autor alcoià no només clausura una trilogia destacada de la novel·la negra catalana contemporània, sinó que posa el dit a la nafra d’una realitat tèrbola, on la corrupció, la manipulació mediàtica i la impunitat encara tenen massa espai.
