Jordi Tormo i Santonja (Alcoi, 1979) és doctor en geografia, Màster en Direcció d’empreses (MBA Executive),  Màster en Desenvolupament local i innovació territorial. Ha obtingut vàries beques per desenvolupar estudis sobre ordenació territorial, especialment a les comarques centrals valencianes, a les quals ha dedicat bona part dels seus esforços investigadors. Ha impartit seminaris en les universitats d’Alacant i València, a banda de fer comunicacions en congressos, conferències i taules rodones.

Ha publicat els llibres El Comtat. Diagnòstic territorial i estratègies de futur, Un bes suau (novel·la), Comarca sí, però quina comarca?, El silenci (novel·la) i les biografies Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula i Antoni Miró: Una mirada rebel.

Aquesta és, per tant, la tercera biografia d’una personalitat cultural alcoiana, amb la qual tanca el cercle dels tres creadors de la nostra ciutat que influïren poderosament en la cultura catalana entesa en la seua globalitat. Editada per Ara Llibres, amb pròleg de Núria Cadenes, és un treball rigorós que, a més de la veu d’Isabel, arreplega testimonis de diferents personalitats  que la varen conèixer.

Segons paraules del mateix autor, els lectors trobaran al llibre una dona polièdrica que va tenir quatre compromisos principals: les lletres, la política, la llengua i el feminisme, amb un recorregut vital que comença i acaba a Alcoi, i les llargues i fruïdes relacions que va mantenir al llarg de tota la seua vida amb figures senyeres de la nostra cultura, com ara Montserrat Roig, Salvador i Anna Maria Dalí, Joan Fuster, Ovidi Montllor… Però no sols això. També hi veuran una dona compromesa en l’àmbit del periodisme, que va dirigir la revista Canigó i va ser una columnista excepcional. I sense oblidar la seua trajectòria literària, amb una obra que conforma el seu llegat amb setanta llibres i material que recull més de cinquanta fotografies, correspondència amb Joan Fuster i Montserrat Roig, manuscrits… I tot  açò, arrodonit amb anècdotes i vivències extretes de les entrevistes que l’autor va fer, entre altres, a David Fernàndez, Pilar Aymerich, Antoni Miró, Josep-Lluís Carod-Rovira, etc.

Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943 – Barcelona, 2020) no era una amant de les autobiografies, no els hi trobava cap interès. Però quan Jordi Tormo li va proposar d’escriure la seua biografia en un correu, li va respondre que sí al cap de dos minuts. Segons paraules del mateix autor: “Em va costar demanar-li si em deixava que contara la seua vida, però al final em vaig decidir, perquè cada vegada estava més malalta, per tornar-li tot el que ella m’havia donat a mi”. Va començar la documentació, les entrevistes i “tres dies abans de faltar ella, li vaig ensenyar tot el material, va arribar a veure el manuscrit, i després he seguit treballant amb la seua filla Cristina”.

El llibre es divideix en cinc capítols. El primer capítol abasta els seus quatre grans compromisos: llengua, lletres, política i feminisme. Segueix el recorregut vital: Alcoi, València, Figueres i Barcelona. A continuació, el capítol dedicat al periodisme, la revista Canigó i el seu vessant com a columnista. El quart és l’obra literària i el cinquè és la tornada als orígens, amb la seua relació amb Alcoi, Ovidi Montllor i Antoni Miró.

Aquest relat descobreix els començaments d’Isabel-Clara Simó: “De ben menuda ja volia ser escriptora. La figura del seu pare és molt important i la marca. En aquella època, o anaves a un col·legi del règim, o a un de monges o a una acadèmia del sistema lliure d’ensenyança, com és la que tenia el pare. Aquella forma de llibertat d’estudiar i de viure la va exercir tota la vida”. Tal i com hom descriu al llibre, l’autora alcoiana “escrivia textos que signava amb pseudònim, els feia copiar a una amiga i els deixava a la bústia de l’acadèmia perquè els corregís el seu pare, que era el professor, de manera anònima”.

El biògraf també explica alguns aspectes dels seus últims mesos de vida: “Em va explicar que tenia ELA i ho va passar malament, perquè era una persona molt activa. Volia anar-se’n amb moltes coses tancades: una novel·la pòstuma, un poemari on ella es despullava i dedicava poe­mes al seu marit, continuava escrivint columnes fins poc abans de morir…”

La relació de Jordi Tormo amb Simó, explicada per ell mateix, ens dona les claus per comprendre la complicitat implícita de tots dos en l’elaboració de la biografia: “La meua primera trobada amb ella és com a lector. A Alcoi, sempre havia estat un mite: era l’escriptora alcoiana que vivia a Barcelona i que omplia les sales quan presentava un llibre, i quan venia a Alcoi era notícia. Vaig anar a algunes presentacions com a seguidor.”

Amb la publicació d’aquest llibre, Jordi Tormo acompleix un dels objectius que tenia en ment, “ posar en valor algunes figures que havien estat oblidades, com Ovidi Montllor, Antoni Miró i Isabel”. Els dos primers ja van rebre el seu homenatge amb sengles obres biogràfiques, on Isabel hi va col·laborar tal i com ella concebia les biografies, “amb una polifonia de veus”, és a dir, donant la paraula a una colla de persones relacionades amb el biografiat, que expliquen la seua història i així es confegeix un retrat complet. És el mateix que Tormo ha fet ara amb el llibre d’Isabel-Clara Simó.

Segons la mateixa biografiada, dos dies abans de la seua partida, “havia quedat un treball molt digne, la biografia; estava molt contenta”.  Potser siga la millor valoració d’un llibre que, tal i com ocorre amb els dos anteriors del mateix gènere, no es basa en la contarella de fets i anècdotes perfectament alineades en la línia indivisible dels fets. Per contra, Jordi Tormo no escatima en aportar opinions, dades, interpretacions…., amb la finalitat pretesa que el lector conega una personalitat culturalment i social tan rica com era la nostra escriptora. Un caràcter d’inconformista, militant activa del catalanisme, el feminisme i totes les causes que considerava socialment justes.  I per damunt de tot, una escriptora que es lliurava al seu ofici amb tota la passió del món. Aquesta passió ha volgut l’autor que ens arribe mitjançant les planes d’aquest llibre, un document de gran valor per conéixer una de les autores més influents de la literatura en llengua catalana durant l’últim terç del segle XX i principis del XXI. Serà difícil no deixar-se seduir pel torrent apassionat que es desprèn de cadascuna de les paraules d’aquesta escriptora, amb un llenguatge directe que arriba al lector i que l’autor de la biografia ha sabut destriar i reflectir en el llibre. Enhorabona, pel gran treball desplegat!.