Destacados
Llegint s´entén la gent
Contes que són llegits talment com si foren escoltats
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Llavor de carabassa’ de Enric Abad i Lluch. Editorial: El fantasma de los sueños
Nascut a la comarca de la Vall d’Albaida, en terres de Diània, l’any 1968, Enric Abad i Lluch té una trajectòria guarnida amb diferents premis, com ara el VI Concurs de narrativa curta Elsa Garcia del Papiol (Baix Llobregat), VIII premi literari del poble de Suera (Plana Baixa), el XV premi literari Guida Alzina d’Alella […]
Llegint s´entén la gent
La novel•la pòstuma d’un gran mestre
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘La placeta de les Xiques’ de Josep-Lluís Peiró i Pérez. Edicions del Sud
Ha estat publicada l’any 2020, unes setmanes després del traspàs del seu autor, Josep Lluís Peiró i Pérez, professor i activista de la llengua. Aquesta obra pot ésser considerada com el darrer acte de l’estima profunda que li professà al valencià i que l’acompanyà al llarg de tota la seua trajectòria laboral, social i humana. […]
Llegint s´entén la gent
El comerç valencià amb l’Amèrica del segle XIX
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘La taverna del Negre’ de Jesús Moncho. Ed. Bromera. Col•lecció L’Eclèctica. Guanyadora del XXXVI Premi Isabel de Villena. Premis Ciutat de València.
Abans que les colònies d’ultramar aconseguiren la independència d’Espanya i Portugal, nombrosos pobles de la Península Ibèrica mantingueren un comerç actiu amb les terres de l’altre costat de l’Atlàntic. Aquest fet ha servit d’inspiració per a l’autor que ens ocupa, Jesús Moncho i Pascual (Gata de Gorgos, 1948), professor de filosofia amb una trajectòria literària […]
Llegint s´entén la gent
Un amor
Llegint s´entén la gent
Patria
Patria és una encertada combinació entre el que es diu i com es diu

Confese que em feia una mica de mandra encetar aquest llibre, èxit de vendes clamorós celebrat per la crítica i pel  públic i recomanat per Mario Vargas Llosa (quina por), al que li suposava una manera de pensar i explicar propera al discurs de Savater o de Muñoz Molina. Jo ja m’entenc. Però les pors eren infundades.

Només començar el llibre en va atrapar la història d’eixes dos famílies amigues de tota la vida però de diferent classe social (rotllo hombre rico/hombre pobre) que per una qüestió d’impost revolucionari acaben enfrontades. Més per la banda d’una que la de l’altra, la que ha de sofrir l’ostracisme de tot el poble (que poc abans l’admirava i estimava) degut a les males arts d’alguns factòtums abertzales i d’un capellà més fals que la clenxa de Donald Trump.

També encisa eixe microcosmos (el poble anònim a les rodalies de Donosti) que té tots els colors del verd perquè sempre plou i que està farcit d’ames, d’aites, de gudaris, de txakurres, de picoletos, de ciclistes de cap de setmana i també d’alguns (pocs) euskalduns i euskaldunes que no es passen el dia amb la identitat carregada a l’esquena i que es limiten a tirar endavant rient, sofrint, plorant, estimant,  vivint i, de vegades, fins i tot, patint un ictus.

Enganxa la manera d’escriure: clara, senzilla, amb frases curses, pinzellades d’humor (i de mala llet) segmentada en capítols breus molts dels quals es podrien llegir com un relat curt. També l’aparent falta de discurs i l’encertada combinació d’històries minúscules que ajuden a explicar la història en majúscules salpebrat tot amb elements reals, però gairebé màgics, que actuen, com deia Julio, a la manera de  ‘aquellas pequeñas cosas que van haciendo toda una vida’.

En definitiva, Patria és una encertada combinació entre el que es diu i com es diu, una novel·la on tots son culpables i tots son innocents (o viceversa) que ens ajuda no a comprendre (tasca difícil per no dir impossible) però sí a entreveure eixe univers que alguns van anomenar ‘el problema vasco’ on tot estava sotmets al concepte abstracte d’una Pàtria. Puta pàtria, com diria l’Albert Pla, que acaba convertint a tothom en víctima i botxí de sí mateix i de tots aquells que els rodegen.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario