Destacados
Llegint s´entén la gent
El lament i l’esperança en degoteig continu
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Gotes perdudes' de Àlex Agulló. Bors Editor. 2020 
Alexandre Agulló i Guerra no és un autor novell. Professor jubilat, sempre ha estat un admirador de la parla popular i més concretament, aquella referida al món rural, la qual constitueix un tresor amenaçat d’extinció, per la qual cosa ha dedicat bona part de la seua producció escrita a la seua recuperació i conservació. Poden […]
Llegint s´entén la gent
Misteri i intriga a la novel·lística alcoiana (II)
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Tot o res’ de Francesc Gisbert. Ed. Andana Editorial. Col•lecció Trencadís
Es tracta d’una novel·la adreçada al públic juvenil, tot i que pot ser perfectament digerible pel públic adult. L’autor no necessita presentació doncs ve avalat per una gran quantitat de premis i reconeixements que guarneixen la seua trajectòria literària. Un relat d’acció, misteri i intriga constant amb un ritme embogit al llarg de tota la […]
Llegint s´entén la gent
Un llibre de butxaca i d’humor
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Moros y cristianos (Manual de uso)' amb textos de Pep Jordà i Javier Llopis i il•lustracions de Manolo Antolí. Ed. Tipografía La Moderna
Ho han tornat a fer. Heus ací tres entremaliats autors (dues plomes i un pinzell) que tornen a l’aventura. Javier Llopis i Pep Jordà, amb els dibuixos de Manuel Antolí, s’atreveixen a estripar el moll de l’os que sustenta l’esquelet de l’alcoiania: les Festes de Moros i Cristians. El fenomen sociològic que defineix per antonomàsia […]
Llegint s´entén la gent
Quan la guerra és explicada pels vençuts
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Al-Azraq el Blau. Crònica de la conquesta de La Muntanya.' de Just I. Sellés. Ed. Círculo Rojo

Coneixent l’autor, és fàcil endevinar que aquesta novel·la respon al repte personal de desmitificar la figura de Jaume I, un rei despòtic, tirà, amant de les batalles, de les dones i poc complidor dels pactes que feia amb l’enemic. Res a veure amb la figura embolcallada de sentiment, comprensió i generositat que ens han mostrat les Cròniques de la Conquesta escrites amb la pròpia ploma o d’altres escrits o, fins i tot, els textos de representacions teatrals com ara el Tractat d’Almizra de la població de Camp de Mirra.

Amb l’ús d’un llenguatge perfectament contextualitzat a la crònica dels fets que s’hi relaten, un col·laborador i amic del cabdill musulmà Al-Azraq ens detalla els esdeveniments ocorreguts en el període de la Reconquesta i les revoltes dels moriscs a les terres valencianes, observats sota el prima dels qui havien nascut en aquestes comarques i la defensaren davants els intents de fer-los fora per part dels cristians sota el comandament del Tirà, el rei d’Aragó vingut de Montpellier.

Tota la visió dels fets contada per Abu al-Qasim ben Hilal adquireix tints humans a mesura que s’esdevé la fi dels pactes d’armistici amb l’exercit aragonés. L’amor de l’autor per la seua comarca és transferit als protagonistes d’aquesta història (o potser a l’inrevés?), nascuts a les Valls d’Alcalà i Perputxent, les quals hagueren d’abandonar després de patir sengles derrotes per les hosts cristianes i que intentaran recuperar en un darrer esforç amb un contingent d’efectius armats des del regne nassarita de Granada.

La posterior lectura de Amina. L’última flor de la Muntanya acabarà per arrodonir el coneixement de la vessant humana del visir Al-Azraq, l’amor que el va unir a aquesta vella jove d’ascendència cristiana i mora. Abu al-Quasim ens parlarà de les grans dots d’estratega i de les seues facultats naturals per exercir de cabdill i com va conéixer la vessant humana del Blau des de la seua posició privilegiada de conseller personal del visir.

Cal destacar la gran tasca d’assessorament per part de l’autor que l’ha dut a perfilar tots els detalls recollits per la historiografia sobre les revoltes dels moros a les nostres comarques encapçalades pel cabdill blau. Però quedar-nos en aquest punt seria parlar molt per damunt de les veritables intencions de l’autor en escriure el llibre. Tal i com ens explica abundosament en els tres capítols que constitueixen el preàmbul del llibre, a mesura que Sellés anava documentant-se sobre els fets esdevinguts, li va sorgir la imperiosa necessitat de conèixer al fons els protagonistes de la història: el caràcter, les motivacions, els sentiments i anhels. En tractava que els personatges “visitaren” l’autor i aquest ho poguera “escoltar tot de boca” dels mateixos que havien d’emplenar amb llurs fets, les pàgines del relat que s’estava gestant.

En aquest punt Just Sellés ultrapassa la tasca gelada de l’investigador que després esdevé escriptor  i se’n va a la recerca d’aquella matèria que hom mai no trobarà en cap document ni llibre d’història però que sura en l’ambient de tots els llocs on es van produir els fets i que l’autor visitarà un per un, amb pernocta inclosa, per tal d’ensumar aquell sentiment que li provoca la visió de les valls de Perputxent i Alcalà esteses fins a la vora mar, contemplades des de l’alçada imponent del castell d’Al-Quala quan la lluna de la mitja nit evoca aquelles altres que se succeïren segles enllà i que li han permés reviure la vida del pastor musulmà per les terres de La Muntanya així com també la de les enlairades fortaleses que dominaven la vall per previndre l’atac de les tropes dels infidels i estrangers.

El conjunt d’aquests tres capítols esdevé un exercici de prosa poètica que donarà les claus per facilitar no sols la comprensió dels fets narrats, sinó també l’apassionament del lector en la història mentre que va desenvolupant una empatia creixent amb la figura del cabdill moro de la mà del seu conseller personal, qui ja va menar l’escriptor en el dit coneixement des de les contrades com ara la torre del castell de la Jovada o el cim del Benicadell, dos punts del recorregut que feu Sellés de la mà de al-Quasim i el reflex del qual és ben palés a les planes d’aquesta crònica novel·lada.

Tal com dirà el mateix Sellés al pròleg del llibre, “Parla el cor i el cap no gosa contradir-lo”, el lector se situa davant una novel·la escrita amb la passió que genera el cor i amb els coneixements als quals s’obre la ment. La barreja de tots dos dona com a resultat una obra que no deixarà indiferent ningú, perquè unida al relat dels fets hi ha tota una introspecció en la figura d’un guerrer i cabdill nascut a la nostra comarca, que l’estimà amb força i mai no s’avingué a ser foragitat d’aquesta.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario