Destacados
Llegint s´entén la gent
L’expressió gràfica del drama més atroç
Una ressenya de Francesc Pou sobre la novel·la gràfica ‘Esperaré siempre tu regreso' de Jordi Peidro. Editorial: Desfiladero Ediciones
Tal com es diu al dors del llibre, l’autor alcoià Jordi Peidro i Torres, fent servir una tècnica de dibuix basada en el gravat de la primera part del segle XX i molt apropiada per a l’època que descriu la novel·la, aconsegueix descriure, amb una concepció moderna i innovadora del relat gràfic i amb tota […]
Llegint s´entén la gent
Passions humanes en la guerra de Cuba
Una ressenya de Francesc Pou sobre ‘En el mar de les Antilles' de Manel Alonso i Català. Editorial: Brosquil Edicions
En aquesta novel·la publicada per la desapareguda Editorial Brosquil el 2005, l’autor de Puçol ens transporta per l’oceà del temps i la memòria fins  les darreres possessions d’ultramar de l’agònic imperi espanyol de finals del segle XIX. Josep Amigó, conegut al seu poble amb el malnom de Pep el de Tos, és destinat a l’Havana […]
Llegint s´entén la gent
Un viatge al bell fons dels records de l’ànima
Una ressenya de Francesc Pou sobre ‘Quadern de Ca Perla' de Manel Alonso i Català. Editorial: Neopàtria
No és el primer dietari que escriu Manel Alonso. A banda de la seua producció poètica i narrativa (recomanable en tots els casos), compta amb una llarga tradició en la publicació de dietaris o sèrie d’articles on els seus pensaments segueixen la línia del temps al llarg d’un període definit all llarg de l’any . […]
Llegint s´entén la gent
El desamor al llarg de la història
Llegint s´entén la gent
Una novel·la carregada d’humanitat
Llegint s´entén la gent
La Tierra errante
Llegint s´entén la gent
Todo lo que era sólido
Todo lo que era sólido’ és una espècie d’inventari/diari/assaig que comença amb una explicació de sobre com aquelles pluges de em xorren els diners van portar aquests fangs de crisi

‘Todo lo que era sólido’ és una espècie d’inventari/diari/assaig que comença amb una explicació de sobre com aquelles pluges de em xorren els diners van portar aquests fangs de crisi i de misèria, en un format que recorda ‘Ardor Guerrero’ (aquell llibre on Antonio Muñoz Molina ens contava la seua mili a la recerca d’una mili universal i que a alguns que  la vam fer ens sonava a caldo varies vegades rescalfat).

El llibre que abunda més en els coms que en els perquès és entretingut fins un punt, sobretot quan conta anècdotes personals, i prou menys quan l’autor adopta un to docte per intentar aportar – a partir d’una anàlisi ‘bonico del tó’ –  solucions, doctrina i pautes a seguir. O quan regolfa, una i altra vegada tornant i retornant sobre els mateixos temes, com si fos una botifarra. I aixó que – segons manifesta al llibre – l’autor admira la precisió i l’economia de mitjans dels escriptors nord-americans. Posiqueteveré.

Al final et queda la sensació de que l’assaig no ha aprofundit el suficient i que després de repartir un munt de culpes els veritables culpables de tot: el poble espanyol que votem corruptes, que som incultes, mal educats, bruts i salvatges se’n eixim ‘de rositas’. Quan tots sabem que si els espanyols fórem com els suecs, Espanya seria Suècia més o menys. O dit d’una altra manera el llibre et deixa com aquella frase que deia el gran Daniel Rabinovich de Les Luthiers… ‘Qué podemos agregar… que no se haya dicho ya… o que sí se haya dicho’. Doncs que això.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario