Llibre que conté tres assaigs (el títol no enganya) de Jaume Cabré, que segons diu va escriure per descansar de ‘Fra Junoy o l’agonia del sons’, ‘Les veus del Pamano’ i ‘Jo Confesso’ successivament. I que tracten de literatura, de la necessitat d’escriure, del plaer de llegir, dels autors, dels lectors, de les obres. Un llibre on es barregen anècdotes, reflexions barbudes, memòries, consells de taller de literatura creativa i diversos articles sobre la constitució del llenguatge com a pàtria. Un llibre interesantíssim i intens per tots aquells que fan de la lletra una manera de viure.