Destacados
Llegint s´entén la gent
Contes que són llegits talment com si foren escoltats
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Llavor de carabassa’ de Enric Abad i Lluch. Editorial: El fantasma de los sueños
Nascut a la comarca de la Vall d’Albaida, en terres de Diània, l’any 1968, Enric Abad i Lluch té una trajectòria guarnida amb diferents premis, com ara el VI Concurs de narrativa curta Elsa Garcia del Papiol (Baix Llobregat), VIII premi literari del poble de Suera (Plana Baixa), el XV premi literari Guida Alzina d’Alella […]
Llegint s´entén la gent
La novel•la pòstuma d’un gran mestre
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘La placeta de les Xiques’ de Josep-Lluís Peiró i Pérez. Edicions del Sud
Ha estat publicada l’any 2020, unes setmanes després del traspàs del seu autor, Josep Lluís Peiró i Pérez, professor i activista de la llengua. Aquesta obra pot ésser considerada com el darrer acte de l’estima profunda que li professà al valencià i que l’acompanyà al llarg de tota la seua trajectòria laboral, social i humana. […]
Llegint s´entén la gent
El comerç valencià amb l’Amèrica del segle XIX
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘La taverna del Negre’ de Jesús Moncho. Ed. Bromera. Col•lecció L’Eclèctica. Guanyadora del XXXVI Premi Isabel de Villena. Premis Ciutat de València.
Abans que les colònies d’ultramar aconseguiren la independència d’Espanya i Portugal, nombrosos pobles de la Península Ibèrica mantingueren un comerç actiu amb les terres de l’altre costat de l’Atlàntic. Aquest fet ha servit d’inspiració per a l’autor que ens ocupa, Jesús Moncho i Pascual (Gata de Gorgos, 1948), professor de filosofia amb una trajectòria literària […]
Llegint s´entén la gent
Un amor
Llegint s´entén la gent
Un llibre de butxaca i d’humor
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Moros y cristianos (Manual de uso)' amb textos de Pep Jordà i Javier Llopis i il•lustracions de Manolo Antolí. Ed. Tipografía La Moderna

Ho han tornat a fer. Heus ací tres entremaliats autors (dues plomes i un pinzell) que tornen a l’aventura. Javier Llopis i Pep Jordà, amb els dibuixos de Manuel Antolí, s’atreveixen a estripar el moll de l’os que sustenta l’esquelet de l’alcoiania: les Festes de Moros i Cristians. El fenomen sociològic que defineix per antonomàsia el caràcter dels alcoians és analitzat des de totes les òptiques per tres autors que coneixen ben bé tot l’engranatge que mou l’espectacle i les actituds i costums que se’n deriven.

A mitjan camí entre una guia del foraster i una crítica farcida d’humor als costums alcoians relacionats amb aquesta celebració festiva, és presentat en format de diccionari on són analitzats els mots que tenen a veure directa i indirectament amb la festa, tot intentant un apropament des del punt de vista simpàtic al particular caràcter de la gent d’Alcoi que explica, en bona part, el teorema socioètnic que s’amaga darrere de la festivitat abrilenca.

Aquesta segona obra d’aquest trio d’asos constitueix un aprofundiment al fons de l’alcoiania amb els seus trets més característics que poden ajudar a digerir tot allò que s’explicava al llibre anterior (Diccionari de Butxaca) i que converteixen els habitants d’aquesta foia en espècimens d’una singularitat que no passa per alt tothom que visita i conviu en aquesta part de les valls de la llegendària Serra de Mariola.

La formació religiosa assolida pels autors en temps d’escola és palesa en alguns conceptes bíblics que són presents al llibre (el sanedrín, la segunda venida de Jesucristo), molt característics dels habitants d’una ciutat que es defineix d’esquerres. És una de les grans contradiccions amb què les alcoianes i alcoians convivim dia rere dia, des del Mig Any fins al Dia dels Músics.

No hi busqueu crítica sense pietat ni tampoc la guia indispensable per conèixer a fons la trilogia. És un poc d’ambdues coses, barrejades amb precisió i intel·ligència pels tres autors que donen imatge i paraula a un llibre que vol servir de mirada autocrítica per als de casa i, per als visitants, una aproximació al coneixement de l’entramat fester des de la distància emocional que suposa la fina crítica i exaltació quan toca, sense caure en les lloes ampul·loses que inunden la immensa majoria dels escrits festers sortita d’una ploma local.

Som davant d’un llibre agut, precís, irònic, pedagògic, sociològic i divulgatiu. Tot plegat, excepte entranyable. Hom pot endevinar les causes per les quals els autors defugen d’aquest darrer qualificatiu. I ho han aconseguit amb escreix.

I no poden faltar unes petites recomanacions abans d’encetar la lectura del llibre: si sou d’Alcoi us l’heu d’empassar a fons perquè necessitem riure’ns una mica de les nostres tradicions inamovibles (excepte quan hi ha canvi de dates a la Setmana Santa). I si sou de fora, us en fareu una idea de l’ample vocabulari i de les tradicions costumistes a què donen origen aquestes Festes i us permetrà un coneixement d’aquestes més enllà d’allò que pugueu llegir en llibres, pamflets i revistes de festes. Bona i divertida lectura.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario