Destacados
Llegint s´entén la gent
Antoni Miró: La mirada rebel
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Antoni Miró: La mirada rebel’ de Jordi Tormo i Santonja Editorial: Càtedra d’Antoni Miró de la Universitat d’Alacant
Darrerament han estat molts els escrits al voltant d’aquest artista plàstic alcoià, amb vocació universal.  La virtut de l’autor d’aquesta obra és fer compatible tot allò estudiat sobre una de les figures claus del moviment artístic del tardo-franquisme i de la transició que s’ha estés fins el nostres dies, amb una vitalitat creativa que uneix […]
Llegint s´entén la gent
Knockemstiff
Ressenya sobre el llibre ‘Knockemstiff’ de Donald Ray Pollock. Editorial: Random House
Donald Ray Pollock (Knockemstiff, Ohio, 1954) és un escriptor nord-americà que va néixer i va viure a la localitat de Knockemstiff. Que va abandonar aviat els estudis per treballar en una planta càrnica i, posteriorment, en una fàbrica de paper, on va romandre més de tres dècades i que quan comptava amb 55 anys, any […]
Llegint s´entén la gent
Carvalho. Problemas de identidad
Ressenya de Pep Jordà sobre el llibre ‘Carvalho. Problemas de identidad’. Editorial: Planeta
Era complicat treure a Carvalho d’aquella presó de Bangkok on el va deixar aparcat Manuel Vázquez Montalbán abans de quedar-se ell mateix atrapat per sempre en un aeroport de la mateixa ciutat. Era complicat trobar una justificació per tornar-lo a Barcelona, recuperar-li el to lúcid, cínic (que ara ja no es defecte sinó virtut) i […]
Llegint s´entén la gent
Kentukis
Llegint s´entén la gent
Una visió completa de l’artista
Llegint s´entén la gent
Un sepulcre de lletres minúscules
Uns comentaris solts sobre l'últim llibre de Silvestre Vilaplana. Segons com es mire, conté spoilers

‘Un sepulcre amb lletres minúscules’ és la penúltima novel·la (l’última deu d’estar escrivint-la en aquest mateix moment) de Silvestre Vilaplana probablement l’escriptor valencià en llengua catalana més prolífic, dels més reconeguts i -se’ns dubte- dels més vius perquè és capaç de barrejar temes d’interès amb punts de partida insòlits, desenvolupar-los amb un ritme que li diu ‘fes-te enrere’ al percussionista Andrew Neiman de ‘Whiplash’ i afegir dos o tres sorpreses a l’argument (i alguna pirueta de propina) perquè ningú no es confie i se li passe pel cap que ha ensopegat amb la clau que obre tots els panys.

El resultat de tot això -en aquesta ocasió- és una novel·la d’intriga amena, interessant, entretinguda i que es llegeix en un bufit. Una novel·la que no amaga  les influències de ‘La grande bouffé’  aquella excelsa i autodestructiva pel·lícula de Marco Ferreri i dels ‘Deu negrets’ (igualment destructius però en altre sentit) d’Agatha Christie. A les que – a títol personal – afegiria ‘Un cadàver a les postres’ peli basada en la comèdia de Neil Simon i algunes situacions extretes de les cases del Gran Hermano.

Una novel·la que està construïda a partir de les vides de vuit persones que ens ofereixen altres tantes versions del fracàs i la desgràcia i que, tot i que hi ha moments que ens recorden el títol d’aquella sèrie juvenil de novel·les ‘Una série de catastróficas desdichas’, ofereixen una visió global – bastant aproximada- de la cara amarga de l’existència i dels paries de la societat. Una exacta radiografia de vides desastroses des d’un punt de vista potser distant, potser una mica llunyà, però sempre efectiu i encertat.

Una novel·la que més enllà de les justificacions argumentals que exigeix el guió i les sorpreses que agraeixen els lectors et deixa amb un tuf de paràbola, digues-li paràbola digues-li metàfora, a la boca i amb un bon nombre de preguntes al cap: I si eixos protagonistes fórem la humanitat? I si la casa aïllada fora el planeta que habitem? I si estiguérem tots condemnats a morir pel caprici d’un Deu cruel i venjatiu? I si Deu tinguera un germà?

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario