Destacados
Llegint s´entén la gent
El dret de reescriure literàriament la història
Una ressenya de Francesc Pou sobre 'Jo soc aquell que va matar Franco' de Joan-Lluís Lluís. Edicions 62. La butxaca. Premi Sant Jordi 2017
Aquesta història, novel·lada en primera persona, ens narra el llarg periple de supervivència d’Agustí Vilamat, un jove que perdé un ull quan era un infant i mercè a un exemplar de la Gramàtica de Pompeu Fabra que li regala el seu professor, pren gust per la llengua i, en deixar l’escola, mamprén la feina de […]
Llegint s´entén la gent
L’estany de foc
Una ressenya de Francesc Pou sobre 'L’estany de foc' de Silvestre Vilaplana. Editorial: Bromera
Una vegada més el talent narratiu de l’escriptor alcoià Silvestre Vilaplana i Barnés es posa de relleu en una nova novel·la històrica (gènere que, val a dir-ho, domina a la perfecció) situada en una de les etapes més negres del segle XV valencià, amb la persecució dels jueus no conversos, i d’aquells que s’havien convertit, […]
Llegint s´entén la gent
Canto jo i la muntanya balla
Un pensament solt sobre 'Canto jo i la muntanya balla' de Irene Solà. Editorial: Anagrama
Probablement el llibre més bonic, tendre, encisador, inspirat, poètic, delicat i imaginatiu que he llegit darrerament. És un recull de contes relacionats entre sí que parlen de les persones, animals, plantes, esperits, llegendes i coses en general que habiten la muntanya entre Camprodon i Prats de Molló. Que una volta que et poses tant se […]
Llegint s´entén la gent
La señal
Llegint s´entén la gent
Lectura fácil
Llegint s´entén la gent
Un sepulcre de lletres minúscules
Uns comentaris solts sobre l'últim llibre de Silvestre Vilaplana. Segons com es mire, conté spoilers

‘Un sepulcre amb lletres minúscules’ és la penúltima novel·la (l’última deu d’estar escrivint-la en aquest mateix moment) de Silvestre Vilaplana probablement l’escriptor valencià en llengua catalana més prolífic, dels més reconeguts i -se’ns dubte- dels més vius perquè és capaç de barrejar temes d’interès amb punts de partida insòlits, desenvolupar-los amb un ritme que li diu ‘fes-te enrere’ al percussionista Andrew Neiman de ‘Whiplash’ i afegir dos o tres sorpreses a l’argument (i alguna pirueta de propina) perquè ningú no es confie i se li passe pel cap que ha ensopegat amb la clau que obre tots els panys.

El resultat de tot això -en aquesta ocasió- és una novel·la d’intriga amena, interessant, entretinguda i que es llegeix en un bufit. Una novel·la que no amaga  les influències de ‘La grande bouffé’  aquella excelsa i autodestructiva pel·lícula de Marco Ferreri i dels ‘Deu negrets’ (igualment destructius però en altre sentit) d’Agatha Christie. A les que – a títol personal – afegiria ‘Un cadàver a les postres’ peli basada en la comèdia de Neil Simon i algunes situacions extretes de les cases del Gran Hermano.

Una novel·la que està construïda a partir de les vides de vuit persones que ens ofereixen altres tantes versions del fracàs i la desgràcia i que, tot i que hi ha moments que ens recorden el títol d’aquella sèrie juvenil de novel·les ‘Una série de catastróficas desdichas’, ofereixen una visió global – bastant aproximada- de la cara amarga de l’existència i dels paries de la societat. Una exacta radiografia de vides desastroses des d’un punt de vista potser distant, potser una mica llunyà, però sempre efectiu i encertat.

Una novel·la que més enllà de les justificacions argumentals que exigeix el guió i les sorpreses que agraeixen els lectors et deixa amb un tuf de paràbola, digues-li paràbola digues-li metàfora, a la boca i amb un bon nombre de preguntes al cap: I si eixos protagonistes fórem la humanitat? I si la casa aïllada fora el planeta que habitem? I si estiguérem tots condemnats a morir pel caprici d’un Deu cruel i venjatiu? I si Deu tinguera un germà?

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario