‘Un sepulcre amb lletres minúscules’ és la penúltima novel·la (l’última deu d’estar escrivint-la en aquest mateix moment) de Silvestre Vilaplana probablement l’escriptor valencià en llengua catalana més prolífic, dels més reconeguts i -se’ns dubte- dels més vius perquè és capaç de barrejar temes d’interès amb punts de partida insòlits, desenvolupar-los amb un ritme que li diu ‘fes-te enrere’ al percussionista Andrew Neiman de ‘Whiplash’ i afegir dos o tres sorpreses a l’argument (i alguna pirueta de propina) perquè ningú no es confie i se li passe pel cap que ha ensopegat amb la clau que obre tots els panys.
El resultat de tot això -en aquesta ocasió- és una novel·la d’intriga amena, interessant, entretinguda i que es llegeix en un bufit. Una novel·la que no amaga les influències de ‘La grande bouffé’ aquella excelsa i autodestructiva pel·lícula de Marco Ferreri i dels ‘Deu negrets’ (igualment destructius però en altre sentit) d’Agatha Christie. A les que – a títol personal – afegiria ‘Un cadàver a les postres’ peli basada en la comèdia de Neil Simon i algunes situacions extretes de les cases del Gran Hermano.
Una novel·la que està construïda a partir de les vides de vuit persones que ens ofereixen altres tantes versions del fracàs i la desgràcia i que, tot i que hi ha moments que ens recorden el títol d’aquella sèrie juvenil de novel·les ‘Una série de catastróficas desdichas’, ofereixen una visió global – bastant aproximada- de la cara amarga de l’existència i dels paries de la societat. Una exacta radiografia de vides desastroses des d’un punt de vista potser distant, potser una mica llunyà, però sempre efectiu i encertat.
Una novel·la que més enllà de les justificacions argumentals que exigeix el guió i les sorpreses que agraeixen els lectors et deixa amb un tuf de paràbola, digues-li paràbola digues-li metàfora, a la boca i amb un bon nombre de preguntes al cap: I si eixos protagonistes fórem la humanitat? I si la casa aïllada fora el planeta que habitem? I si estiguérem tots condemnats a morir pel caprici d’un Deu cruel i venjatiu? I si Deu tinguera un germà?
