No és el primer dietari que escriu Manel Alonso. A banda de la seua producció poètica i narrativa (recomanable en tots els casos), compta amb una llarga tradició en la publicació de dietaris o sèrie d’articles on els seus pensaments segueixen la línia del temps al llarg d’un període definit all llarg de l’any . Dintre aquest gènere ha publicat les següents obres:
Amb aquest darrer llibre (Les petjades de l’home invisible) va obtenir el XXVIII Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a l’any 2018.
El dietari que ara ens ocupa constitueix un viatge al fons de l’ànima de l’escriptor de Puçol. Des de la seua torre d’ivori a Pouet, Alonso ens mostrarà el paisatge del seu poble en l’època de la seua infantesa i joventut, amb uns personatges que no són altres que la gent amb la qual ha compartit els destí dels dies passats i dels anys viscuts. Són persones que destil·len humanitat pels porus de la pell, amb les seues misèries i grandeses que no ultrapassen els límits imposats per la quotidianitat dels moments viscuts. Tanmateix aquesta gent esdevé la clau per comprendre una història que no trobarem escrita a cap manual però que forma part del patrimoni de vida de l’autor i de tots aquells que viuen o han viscut al seu voltant.
Manel Alonso es defineix com a una persona tímida que li agrada escoltar. Els qui tenim l’honor de conèixer-lo sabem de les seues dots innates de comunicador. La seua agudesa en l’observació dels fets unida a la seua vasta cultura, producte de les nombrosíssimes lectures i l’excel·lència del seu aprenentatge autodidacta, necessiten d’un canal on ser transmeses, on ser vessades per a públic coneixement de tot aquell que vulga ser seduït per la descripció d’uns llocs propers, unes persones humanes configurades amb un llenguatge senzill i alhora incisiu i contundent, farcit d’imatges poètiques en la seua estructura profunda. La publicació de set obres d’aquestes característiques amb més de setanta articles (pel cap baix) cadascuna d’elles, són la prova fefaent d’un esperit inquiet, el pensament del qual reclama esbandir-se i deixar la seua empenta. Un llegat valuós per a les generacions futures que no han crescut amb el contacte diari amb la vida dels carrers, els amics, els bancals, les malifetes pensades i executades, les aventures de colla i tantes altres coses que les tecnologies de la comunicació i la informació, paradoxalment privaran a la futura memòria col·lectiva dels nostres infants i adolescents actuals.
Per altra banda, els de la generació que compartim edat, enyorança i records semblants a aquells que Manel Alonso tingué la sort de viure no podem si no recrear-nos llegint cada article i evocar al nostre magí totes les imatges d’una època no tan llunyana, perfectament retratades per la ploma assenyada d’un dels millors escriptors i coneixedors de la nostra literatura amb què compta el País Valencià.
Sempre demanem una lectura acurada i sense presses. En aquest cas, entossudim un xic més la nostra proposta, perquè cadascun dels articles que conformen el llibre esdevé una possibilitat d’assaborir uns indrets i uns moments perduts en la nebulosa dels anys i rescabalats per la mà destra de l’autor. Un viatge emotiu que cal no perdre’s.
