Mercè Climent i Payà va nàixer a Alcoi l’any 1981. És enginyera agrònoma i llicenciada en Filologia Hispànica. En l’actualitat viu a Gandia (la Safor) i compagina l’escriptura amb la tasca d’editora de Lletra Impresa Edicions.
Escriu per a xiquets i per a adults, però sempre amb la consigna de crear bellesa amb les paraules. Així, ha escrit els llibres infantils: Lina Panxolina i el quadern màgic, Marc i el poder sobre el temps, La Flauta màgica, Moros i Cristians, El misteri dels Reis d’Orient i Murta i els minairons (II Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil); la novel·la Somiant amb Aleixa (XVII Premi de Literatura Eròtica la Vall d’Albaida); els relats Amor a la ciutat dels ponts, Mariola i Ah!, bella reina…; el poemari Infinitamant (X Premi de Poesia Ibn Jafadja d’Alzira) i moltíssims contes que han estat publicat en revistes, diaris, llibres col·lectius, etc.
Ha participat a les antologies Nova poesia alcoiana. Poemes entre telers, 14+1. Llenya Prima, Els caus secrets. Antologia d’escriptors dels Països Catalans posteriors al 1972, Entre dones, La improbable vida de Joan Fuster i Assassins Valencians. Alguns dels seus versos han estat traduïts a l’alemany per a la revista cultural i literària Driesch.
També ha traduït al català els poemaris Arxipèlag, de Jordi Botella i Joan Antoni Climent Fullana (el seu pare) i una antologia de poemes de Gloria Fuertes, seleccionada per ella mateixa en el llibre Açò no és un llibre, és una dona. En la seua editorial, Lletra Impresa, ha publicat els títols: Els misteris dels Reis d’Orient i Gandia, capital literària. Antologia de textos actuals de La Safor-Valldigna.
En No hi havia a València… manlleva el començament d’un dels poemes més carismàtics del nostre poeta Vicent Andrés Estellés per descriure una relació entre dues adolescents, una de les quals descobreix la seua bisexualitat i l’altra, que viurà la seua intersexualitat amb normalitat quan és infantil, però esclatarà el seu conflicte interior en arribar a la pubertat. L’origen d’aquesta relació és una salutació escrita en el pupitre de l’institut on Jade cursava estudis de Secundària i Àlex acudia a un curs de literatura en horaris diferents. Aquest primer pas donà lloc a un intercanvi epistolar entre les dues on el mateix pupitre que ocupaven dia rere dia esdevenia la bústia on cadascuna recollia la carta de l’altra. Les cartes aniran estretint una relació d’amistat que comença a consolidar-se. Jade decideix conèixer-la i després d’un intent infructuós de cercar-la a l’eixida de l’institut acudeix a un recital poètic a Ca Revolta on Àlex hi participava. Allí descobrirà Jade que la seua amistat epistolar és una dona. Els retrets consegüents que es faran totes dues congelen la relació escrita que mantenien. Cadascuna viurà la seua vida per separat amb les alegries i frustracions inherents al descobriment de la identitat sexual de cadascuna d’elles per separat.
No obstant això, el destí les farà retrobar-se uns anys després quan les adolescents han madurat i estan en millor disposició de conèixer-se a si mateix i també l’una a l’altra.
Amb una gran habilitat narrativa, Mercè Climent presenta dues històries de dues joves talment com si foren diaris íntims i personals on les vivències i emocions són descrites fins al mínim detall, tot establint una mena de diàleg invisible entre les protagonistes i el lector, que resulta fonamental per tal que aquest identifique les claus del problema de l’homosexualitat i intersexualitat en tota la seua dimensió. Només des de dins de l’ànima de qui té aquesta orientació sexual hom podrà crear sentiment d’empatia vers unes persones que s’han d’enfrontar i viure dia rere dia amb una societat que els menysté i, encara pitjor, constantment les rebutja i escarneix.
Cal reconèixer la tasca de documentació feta per l’autora per dotar-se del bagatge informatiu i de l’emotivitat necessària per encarar una tasca de l’abast d’aquesta novel·la. Era un repte complicat, però l’escriptora alcoiana se n’ha sortit amb escreix de la comesa. El resultat del tot plegat és un relat amb una forta càrrega d’humanitat que presenta uns personatges, principals i secundaris, que hagueren pogut ser extrets de la vida real, atesa la descripció dels seus sentiments i els trets de llurs caràcters, embolicats en una història de passions dintre del turmentat món dels adolescents, on el sentiment de rebel·lia contra tot i contra ells mateixos, en determinats moments conformen una atmosfera on es fàcil conviure-hi i implicar-s’hi emocionalment a través de la lectura de les 247 planes del llibre.
Aquestes dues històries diferents en principi, però amb el denominador comú d’una mateixa problemàtica, vindran a confluir en una sola. Aquesta confluència arriba a ser desitjada pel lector a mesura que s’hi va endinsant en la lectura, mercè a la destresa de l’autora en manegar els temps narratius.
Tot i que la trajectòria literària de Climent és, com hem pogut veure, abundosa i consolidada, pensem sincerament que amb la novel·la descrita, ha fet un pas endavant, ferm i de gran importància per fer constar, de forma perenne, el seu nom al costat dels autors més coneguts de la literatura en la nostra llengua al País Valencià. La mestressa en abordar un tema tan delicat, però de vital importància per a la normalització de la nostra societat, tot unit a un gran talent narratiu del qual fa gala des de la primera fins a la darrera plana i la innegable capacitat d’introspecció en una personalitat tan complexa com ara la dels adolescents que descobreixen la seua sexualitat diferent, tot plegat corrobora a l’èxit de la seua mampresa, amb un reflex a les vendes que està produint i que acompanyarà, indubtablement, la trajectòria de No hi havia a València… Per finalitzar direm que es tracta d’una lectura recomanable al cent per cent pel seu valor narratiu i alhora, didàctic.
