Encara que nascut a Saragossa l’any 1974, a les tres setmanes Josep Cortés viatjà a Alcoi on s’hi va establir i on viu a hores d’ara. La seua dedicació literària donà el seu primer fruit a l’any 2016 amb el poemari  Indrets a l’ànima. Ha col·laborat en el llibre solidari per a la Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta VillaVecchia. El títol d’aquest llibre és Som amb tu.

Gran activista de la cultura en general i de la literatura en particular, forma part de la Comissió de Lletres del Consell de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoi, de la Junta Directiva del Club d’Amigues i Amics de la UNESCO, de la qual n’ha eixit elegit vicepresident recentment. Igualment forma part de la CIELM (Centre Interdisciplinari d’Estudis Locals de Muro), és soci de la Plataforma per la Llengua, l’Associació d’Amics i Amigues de Joan Valls, l’AECC i d’UNHCR ACNUR. Igualment s’ha mogut en el terreny de les performances poètic-musicals amb el mestre de guitarra Joan Aracil, i n’ha realitzat variades inauguracions i cloendes d’exposicions d’art.

Les dues novel·les, reunides sota el títol de Catarsi d’un somni constitueixen, tot i la dualitat en l’edició, un corpus argumental únic, doncs els fets que s’hi relaten en totes dues estan perfectament relacionats, de manera que hom no pot concebre la lectura d’una sola. L’editorial Forment se n’ha encarregat de l’edició, en la maquetació de la qual n’ha intervingut l’autor activament. El resultat és d’un format assequible per a ésser manegades i també llegides. Així mateix, la lectura de totes dues és àgil i convida a endinsar-s’hi per la tipografia atractiva que hi ha a les seues planes. Les portades compten amb un protagonisme de la fotografia amb evidents detalls artístics que expressen la idea que l’autor ha volgut plasmar al llarg de les novel·les.

La primera de les dues obres du per títol Catarsi en un somni. Laura. Narra la història, entre onírica i real, d’una jove d’Alcoleja que tal i com fa la majoria de la colla dels seus amics i amigues, els arriba l’hora d’abandonar la idíl·lica població muntanyenca de la comarca d’El Comtat per anar a estudiar una carrera. Laura patirà un desamor que la durà a voler posar terra pel mig i acaba viatjant del País Basc, on residia, a França amb la intenció de trobar-hi una feina, viure una temporada que ni tan sols el seu subconscient s’havia aturat a planificar, per oblidar l’agre sabor de boca deixat pel seu primer amor. La dissort, la desventura, la manca de reflexió i la inconsciència típica de la joventut l’empentaran a tenir contactes no recomanables i conéixer de prop el sòrdid món de la prostitució i les drogues. Esdevindrà una presonera sexual i en coneixerà els dos pols oposats: la prostitució d’alt standing i els tuguris més miserables on haurà de vendre el seu cos al postor.

En la segona novel·la, Dels somnis a l’espill, veiem com aquesta història de Laura, desenvolupa uns lligams en forma de tentacles que involucrarà, per uns camins on es barreja el somni i la realitat, la filla de la seua professora de primària, Anna. Marta, aquest era el nom de la jove, tornarà a recórrer el mateix calvari. El resultat de tot plegat ens mostrarà dues famílies obligades a conviure amb la dissort i dues joves que maldaran per refer una vida que han viscut massa de pressa. I com a rerefons, un poble petit on sembla que mai no passa res que vaja més enllà de la rutina que governa la vida dels seus habitants.

Josep Cortés aterra amb el seu relat dins l’ambient típic de la novel·la negra, amb tots els elements característics que la defineixen: drogues, prostitució, tràfec d’éssers humans, investigació policial i actuació d’aquesta. Però aquesta doble novel·la és quelcom més que un relat del gènere negre, per molt que la successió dels fets ens puguen empényer a considerar-la com a tal. La rudesa dels fets queda contrastada per la humanitat que es desprèn de les descripcions dels personatges dels joves estudiants i llurs famílies. Per aconseguir-ho, Cortés descendeix fins al nivell de la quotidianitat, no sols pel que fa al llenguatge col·loquial fet servir als diàlegs, sinó també per la naturalitat amb què es descrita la vida en el poble de les famílies. Fins i tot el caràcter de la gent, les seues inquietuds, angoixes, preocupacions són les mateixes que hom pot trobar al seu entorn, perfectament explicades amb un didactisme encomiable.

La intenció pretesa de l’autor no és altra que presentar-nos uns fets que, tot i que semblen extrets d’un relat policial, poden ser aplicats a la vida real. Perquè sembla clar que hi haurà un percentatge de realitat en tot allò descrit que no resultarà gens menyspreable.

Amb aquesta visió dels fets i la descripció dels caràcters de la novel·la,  Cortés aconsegueix que el lector, a mesura que avança en la lectura dels llibres, desenvolupe un sentiment d’empatia i també de complicitat amb els protagonistes dels fets. L’atmosfera on aquests fets es desenvolupen ultrapassen les planes del llibre, tot arrossegant el lector de forma imaginària cap a aquestes. Aleshores contemplarà en primera fila tots els esdeveniments ocorreguts, compartint passions i  sentiments amb qui els està patint a sobre de la seua pell. La història, per dura, no deixa de ser creïble en cap moment perquè la veiem desenvolupant-se en una mena d’hipnosi com la que li és practicada a una de les protagonistes, per tal de visionar de forma conscient allò que havia estat matèria de somni amb petja duradora.

I no podem oblidar els tints bucòlics que guarneixen les dues novel·les. Tot un cant a la vida senzilla de poble, que esdevé porta de fugida i alhora refugi per retrobar, com diria Miquel Martí i Pol, “la quietud perduda”. L’amor de l’autor per les poblacions petites queda focalitzat vers el poble d’Alcoleja, constituint un autèntic homenatge als seus paisatges i la seua gent, encara que els personatges siguen inventats tal i com correspon a un relat de ficció literària.

Cal escometre la lectura de les dues obres seguides, sense deixar passar-hi temps entremig, per tal que el lector s’endinse en un món que es presenta net i tranquil i acaba convertint-se en tèrbol, miserable i corrupte, perquè aquestes dues imatges són presents al món on vivim i no estan tan distanciades l’una de l’altra. I Josep Cortés ens ho demostra amb escreix.  Bona lectura tinga tot aquell que s’hi aventure.