Destacados
Llegint s´entén la gent
Quan la guerra és explicada pels vençuts
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Al-Azraq el Blau. Crònica de la conquesta de La Muntanya.' de Just I. Sellés. Ed. Círculo Rojo
Coneixent l’autor, és fàcil endevinar que aquesta novel·la respon al repte personal de desmitificar la figura de Jaume I, un rei despòtic, tirà, amant de les batalles, de les dones i poc complidor dels pactes que feia amb l’enemic. Res a veure amb la figura embolcallada de sentiment, comprensió i generositat que ens han mostrat […]
Llegint s´entén la gent
El lament i l’esperança en degoteig continu
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Gotes perdudes' de Àlex Agulló. Bors Editor. 2020 
Alexandre Agulló i Guerra no és un autor novell. Professor jubilat, sempre ha estat un admirador de la parla popular i més concretament, aquella referida al món rural, la qual constitueix un tresor amenaçat d’extinció, per la qual cosa ha dedicat bona part de la seua producció escrita a la seua recuperació i conservació. Poden […]
Llegint s´entén la gent
Misteri i intriga a la novel·lística alcoiana (II)
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Tot o res’ de Francesc Gisbert. Ed. Andana Editorial. Col•lecció Trencadís
Es tracta d’una novel·la adreçada al públic juvenil, tot i que pot ser perfectament digerible pel públic adult. L’autor no necessita presentació doncs ve avalat per una gran quantitat de premis i reconeixements que guarneixen la seua trajectòria literària. Un relat d’acció, misteri i intriga constant amb un ritme embogit al llarg de tota la […]
Llegint s´entén la gent
Un llibre de butxaca i d’humor
Llegint s´entén la gent
Fem por o fugim?
Llegint s´entén la gent
Una novel·la carregada d’humanitat
Una ressenya de Francesc Pou de ‘El iaio a Nova York' de Vicent Borràs. Editorial: Aila Edicions Obra guanyadora del III Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil 2019

Quan la trama d’una novel·la és basa en un tema familiar i prop del lector, difícil serà que aquest no s’implique emocionalment en la lectura d’aquesta, pel fet de tractar-se d’un tema que de ben segur, li tocarà de prop. Qui no ha assistit amb el cor reblert de pena als darrers dies d’un familiar major, al qual la mort li havia dictat la fi irremeiable abans?

Tot just això s’esdevé a la família dels Oliart, quan una caiguda de l’avi Eusebi descobreix un tumor en fase terminal. La notícia cau al si de la família com una galleda d’aigua gelada, incloent-hi els néts, Arnau i Altea, els quals a partir d’aquell moment idearan un pla perquè el iaio puga viatjar a Nova York, tal i com va fer anys enrere la seua dona, la iaia Rosalia.

El tema de la mort és plantejat d’una forma molt propera a l’espectador, que viurà tota la sèrie d’esdeveniments quotidians amb una complicitat gairebé total. Vicent Borràs, amb el seu llenguatge amable, suau i amb tints poètics “provoca” emocionalment el lector, tot convertint-lo protagonista en tercera persona de la història i els sentiments que hi suren al voltant d’aquesta.

L’atmosfera tan emocionalment humana creada per l’autor ultrapassa les planes del llibre i impregna de ple el cor de qui llegeix l’obra, que acabarà posant rostres familiars i propers als noms dels personatges creats per Borràs.

Cal escometre la lectura de forma pausada, rellegint acuradament cada frase, cada emotivitat impresa en lletra a totes les pàgines. Potser, arribats a la fi, alguna llàgrima haurà vessat tot aquell que vulga obrir el seu cor a la pena d’aquesta família del carrer de la Fortuna d’Algemesí. Hom recomana escoltar prèviament les cançons New York, New York de Frank Sinatra i també Smile interpretada per Nat King Cole. Amb aquesta ambientació prèvia, la lectura de l’obra esdevindrà un autèntic exercici de passió compartida.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario