Destacados
Llegint s´entén la gent
La novel•la pòstuma d’un gran mestre
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘La placeta de les Xiques’ de Josep-Lluís Peiró i Pérez. Edicions del Sud
Ha estat publicada l’any 2020, unes setmanes després del traspàs del seu autor, Josep Lluís Peiró i Pérez, professor i activista de la llengua. Aquesta obra pot ésser considerada com el darrer acte de l’estima profunda que li professà al valencià i que l’acompanyà al llarg de tota la seua trajectòria laboral, social i humana. […]
Llegint s´entén la gent
El comerç valencià amb l’Amèrica del segle XIX
Una ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘La taverna del Negre’ de Jesús Moncho. Ed. Bromera. Col•lecció L’Eclèctica. Guanyadora del XXXVI Premi Isabel de Villena. Premis Ciutat de València.
Abans que les colònies d’ultramar aconseguiren la independència d’Espanya i Portugal, nombrosos pobles de la Península Ibèrica mantingueren un comerç actiu amb les terres de l’altre costat de l’Atlàntic. Aquest fet ha servit d’inspiració per a l’autor que ens ocupa, Jesús Moncho i Pascual (Gata de Gorgos, 1948), professor de filosofia amb una trajectòria literària […]
Llegint s´entén la gent
Un amor
Un amor. Bonic i desanquetant llibre que va d’una dona que se’n va al camp (a un camp que a mi m’ha recordat el poble on vivia la família de Pascual Duarte) després d’haver fet una cosa lletja i que es troba amb un grup de gent més rara que un gos verd i amb […]
Llegint s´entén la gent
Una novel·la carregada d’humanitat
Una ressenya de Francesc Pou de ‘El iaio a Nova York' de Vicent Borràs. Editorial: Aila Edicions Obra guanyadora del III Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil 2019

Quan la trama d’una novel·la és basa en un tema familiar i prop del lector, difícil serà que aquest no s’implique emocionalment en la lectura d’aquesta, pel fet de tractar-se d’un tema que de ben segur, li tocarà de prop. Qui no ha assistit amb el cor reblert de pena als darrers dies d’un familiar major, al qual la mort li havia dictat la fi irremeiable abans?

Tot just això s’esdevé a la família dels Oliart, quan una caiguda de l’avi Eusebi descobreix un tumor en fase terminal. La notícia cau al si de la família com una galleda d’aigua gelada, incloent-hi els néts, Arnau i Altea, els quals a partir d’aquell moment idearan un pla perquè el iaio puga viatjar a Nova York, tal i com va fer anys enrere la seua dona, la iaia Rosalia.

El tema de la mort és plantejat d’una forma molt propera a l’espectador, que viurà tota la sèrie d’esdeveniments quotidians amb una complicitat gairebé total. Vicent Borràs, amb el seu llenguatge amable, suau i amb tints poètics “provoca” emocionalment el lector, tot convertint-lo protagonista en tercera persona de la història i els sentiments que hi suren al voltant d’aquesta.

L’atmosfera tan emocionalment humana creada per l’autor ultrapassa les planes del llibre i impregna de ple el cor de qui llegeix l’obra, que acabarà posant rostres familiars i propers als noms dels personatges creats per Borràs.

Cal escometre la lectura de forma pausada, rellegint acuradament cada frase, cada emotivitat impresa en lletra a totes les pàgines. Potser, arribats a la fi, alguna llàgrima haurà vessat tot aquell que vulga obrir el seu cor a la pena d’aquesta família del carrer de la Fortuna d’Algemesí. Hom recomana escoltar prèviament les cançons New York, New York de Frank Sinatra i també Smile interpretada per Nat King Cole. Amb aquesta ambientació prèvia, la lectura de l’obra esdevindrà un autèntic exercici de passió compartida.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario