Àngel Martí Callau naix un juliol del 1966 a l’Ametlla de Mar (Terres de l’Ebre), en una família de tradició marinera, fet que marca la seua obra. És Diplomat Superior en Criminologia, Màster en Seguretat Pública i Privada i Tècnic en Protecció Civil i Gestió d’Emergències; treballa com a funcionari a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar. Compagina aquesta tasca amb la seua passió, l’escriptura.

Tot i que és de ben jove quan comença a escriure, especialment poesia, no és fins al 2012 que es decideix a publicar i, curiosament, la primera obra que veu la llum és una novel·la. A partir d’aquí entra a formar part, primer, de l’associació Poetes de l’Ebre i tot seguit de les associacions Poemes al Vent i Calacultura. Actualment, també forma part del col·lectiu Dilluns d’Arts al Forn.
Escriu novel·la, contes i especialment poesia, de caràcter clarament intimista, predominant en els seus versos el desamor i la reivindicació. Vet aquí els títols de les seues obres publicades:

– En poesia, El desfullar de les ànimes (2015), Llunes de vellut i marbre (2018), Versos d’argila (2019), Llums del Delta (2020), L’ alfabet de la terra muda (2022)

– En narrativa, Jo parlo Calero i tu també ho hauries de fer! (2019), Llàgrimes de Sal (2012), De part certa (2017), Escacs un regne màgic (2012), Pells de sorra i escates (2020)

– En castellà ha publicat Manual de Adiestramiento para perros de caza i la que hui presentem, Bajo el signo del Lobo.

Ha obtingut els següents premis i reconeixements:
– Ha estat guanyador, en dues ocasions, del «Premi de Poesia Escales que Pugen al Cel» de Mas de Barberans, «IV Concurs de poesia de Vimbodí», millor poesia al «XIII Premi Literari Pepi Pagès» de Granollers. El 2018 obtingué el segon premi al «I Premi de Poesia Versos per la Salut Mental» de Sant Carles de la Ràpita.
– Al 2016 fou accèssit, premi jurat tècnic i premi del jurat popular al «XVI concurs de poesia de l’Esplai d’Olot».
– Ha resultat finalista dues vegades en el «Premi de Poesia Eròtica d’Olot», al «III Premi de Poesia Xavier Casp» de Carlet, al «II Concurs de Poesia Recitada de la Ribera d’Ebre», al «IV Premi de narrativa Ciutat de Carlet», al «VI Concurso Internacional de Micro relatos, la Primavera la sangre altera» i al «V Concurs de poesia eròtica d’Olot».

És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

A la novel·la que ens ocupa, Bajo el signo del Lobo, no podem negar-li el seu caràcter de novel·la negra o policial, doncs hi té les característiques definitòries d’aquest gènere: un assassinat que és comés i cal la intervenció de la policia, en aquest cas la policia catalana, els Mossos d’Esquadra. Al capdavant hi ha un comissari, inspectors, subinspectors i un grup d’agents que esdevenen els protagonistes principals i secundaris en la investigació del crim, la qual constituirà el nus narratiu del relat…

Tanmateix, aquesta obra va més enllà i aquest tret que tot seguit comentarem, constitueix un punt d’originalitat que la fa diferent de les altres del seu tipus, tot i que els canons clàssics són presents al llarg de la narració.

El relat dels fets ocorreguts és, en primera persona, per part d’un jove policia, de nom Nil Gilbert, el qual és reclutat per l’inspector Fred Brennan per formar part d’una unitat concreta de la policia de Catalunya. Serà ací on coneixerà noves formes d’investigacions allunyades de l’ortodòxia del cos de seguretat. Aquestes pràctiques ultrapassen la realitat del món que ens envolta i obren les portes del costat més fosc d’una altra realitat que no és, de cap manera, la que vivim però les interaccions amb la qual tindran la seua influència en el nostre món i en la nostra vida. Amb una gran habilitat, Martí fa moure’s els dos protagonistes per l’inframón mitjançant viatges astrals coordinats per la unitat secreta dels Mossos d’Esquadra. Les investigacions que hi faran aniran més enllà de la recerca de pistes per aclarir el cas de l’assassinat d’un metge basc que havia constituït tot un escàndol. La pressió mediàtica obligarà l’inspector Abelló a introduir uns mètodes investigadors més propers a l’esoterisme, juntament amb l’anàlisi de les pistes que s’estaven obtenint, perquè el resultat d’aquestes anàlisis no havien contribuït, ni de lluny, a la resolució satisfactòria del cas.

Ambdós policies, Fred Brennan i Nil comparteixen protagonisme, tot creant una mena de conflicte en el lector que trobarà, per una banda el relat en primera persona del jove policia i per altra el capbussament que fa l’autor en la història ancestral del sergent Brennan, tot remuntant-se als temps de quan un avantpassat seu va ser tret d’una reserva índia dels Estats Units per uns membres adinerats d’una lògia maçònica de Londres i de la vida que dugué aquest primer indi i els seus successors fins arribar al jove Fred, que serà víctima d’un trencament familiar, en no acceptar aquesta una relació amorosa seua amb una prostituta de Tarragona.

El coneixement de la filosofia dels indis, molt present en el caràcter de Brennan, serà motiu d’admiració per part de Nil, qui rebrà l’ajuda del seu company per superar la mort violenta d’una jove de la qual s’havia enamorat profundament i els consells que li donarà per redreçar la relació amb la seua companya de professió, Asia Llop. El seu mestratge i la guia en la realització dels viatges astrals donarà a Nil el coratge necessari per adquirir confiança i demostrar la seua vàlua dins el cos de la policia.

I per aquest camí que barreja la investigació policial més clàssica, amb tensions i enveges amb les altres unitats, duent a terme pràctiques esotèriques (amb descensos a l’inframón) i d’altres secretes i nocives, discorreran els membres de l’equip policial encapçalats pel sergent Brennan o Lobo com era conegut, amb l’agent Jofre Cortina, o les policies Asia, la cap Arlet o la subinspectora Txell Pla. Tots plegats s’implicaran de ple en la resolució del cas del metge basc, el cos del qual aparegué esquarterat a la cartoixa de Santa Maria d’Escaladei. La resolució del cas es complica força amb d’altres assassinats que fins i tot esguiten el mateix cos de policia dels Mossos. En els seus viatges astrals, Nil i Brennan aniran a la recerca de les claus que els puguen permetre la resolució del cas.

Paral·lelament, Àngel Martí ens va il·lustrant sobre la història de Brennan i tota l’ascendència familiar per tal d’apropar el lector perquè integre tota la part màgica de la novel·la com a un fet normal en el desenvolupament d’aquesta. I ho aconsegueix. La màgia i la realitat crua, típica d’una novel·la policial, queden perfectament complementades i aquesta s’enriquirà amb uns escenaris inconeguts o atípics que faran augmentar la tensió narrativa fins a dur-la al punt que l’autor vol, amb un final inesperat que deixarà sorprés el lector. I encara dintre de la sorpresa del final, encara n’hi haurà una altra relacionada, per tal d’arrodonir aquest i deixar més descol·locat tot aquell que al llarg de la lectura del relat, se n’havia fet una hipòtesi a mesura que la trama avançava. Amb un mestratge digne d’elogi, Àngel Martí s’encarrega de desmuntar totes les càbales o suposicions sobre l’autoria del crim o la resolució d’aquest.

Val a dir que el conflicte de protagonistes del qual parlàvem adés és resolt per l’autor a mesura que avança el nus argumental. Quedarà ben clar que l’autèntic protagonista és Fred Brennan, Wolf o Lobo, tal i com és conegut al llarg del llibre. Amb el perfil d’un antiheroi, Martí ha creat una mena d’heroi, un cap de la policia que pot enfrontar-se a tot de situacions violentes i devastadores a les quals aquesta societat ens té ja acostumats, per desgràcia. La figura de Brennan, de vida desordenada i atípica, té una retirada amb els inspectors de les sèries policials i novel·les d’aquest tipus que inunden les pantalles i les llibreries. Tot i això, aquest americà, descendent d’indis, n’afegeix una vessant de connexió amb l’altre món, amb el misteri d’una altra vida que el farà diferent al conjunt de tots plegats. En aquest aspecte podem dir que Àngel Martí ha trencat motlles respecte al gènere. En certa manera, es desenganxa de les característiques de la novel·la negra (encara que no les abandona) per obrir una porta a la fantasia i apropar-nos al món d’allò que no es coneix i on tot pot ser possible, encara que tal i com no es cansarà d’afirmar aquest sergent, “res no és el que sembla”.

I aquesta recomanació del seu protagonista caldria aplicar-la a la lectura de l’obra i més especialment a la part final d’aquesta, on veritablement res no serà allò que haja pogut semblar. Martí optarà per jugar a sorprendre el lector i ho aconseguirà amb escreix. Qui no s’estarà de fer-ne una nova lectura una vegada n’haja conclòs la primera? Pocs seran els qui no s’hi resistiran i paral·lelament aniran lligant caps per tal d’arribar a comprendre’n el desenvolupament i enraonar un final de tot punt inesperat, tal i com s’han esdevingut els fets.

I qui s’hi fique de ple, farà bé i gaudirà de l’emoció de l’inesperat al llarg de les dues-centes vint-i-nou pàgines que consta la novel·la. I us puc ben assegurar que restareu enganxats a aquesta des del mateix moment que pugeu al cotxe de la família de Nil per fer-ne el recorregut d’inici. No oblideu el consell de Lobo: res no és el que sembla. Que gaudiu d’un bon viatge, real i astral.