De bell nou el reeixit escriptor alcoià Silvestre Vilaplana ens sorprén amb una obra dintre del més pur estil de novel·la negra o de policia.
Parlar de la seua trajectòria literària és fer una tirallonga dels premis aconseguits, tant en el camp de la poesia com ara la narrativa. Podem fer-ne esment d’alguns entre tants. Vet aquí: Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández, Premi Martí i Pol, Ciutat d’Alzira, Premi Crítica Serra d’Or (amb Les cendres del cavaller), Premi Crítica Samaruc (amb Resurrecció), Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (amb El triangle rosa), Premi Blai Bellver (amb L’estany de foc), Premi Alfons el Magnànim (amb El quadern de les vides perdudes) i un llarg etcètera.
En el camp de la novel·la negra ja havia estat guardonat anteriorment amb el Premi Millor Novel·la València Negra, l’any 2016 amb El sepulcre de les lletres minúscules i el Premi Memorial Agustí Vehí – Vila de Tiana amb Els ossos soterrats. Val a dir que algunes de les seues obres han vist la traducció al castellà.
Aquesta no és, per tant, la primera incursió de Vilaplana en l’àmbit de la novel·la policial. El domini en aquest camp es fa palés des de les primeres fulles. En Dones sense nom¸ presenta tres històries diferents, tres històries que venen a confluir en la idea que sura per sobre de la trama argumental: l’existència de dones sense identitat que no han estat ames del seu destí, de la seua vida, per diferents motius com ara la prostitució o el robament de la família. En aquest punt, l’autor alcoià posa de manifest un dels fets més ignominiosos del franquisme que, tal i com va ocórrer amb molts altres, la famosa “transició exemplar” en va passar per sobre de puntetes.
La trama correspon en essència a la d’una novel·la negra o de crim. En mamprendre de nou la feina després d’haver superat una operació de càncer molt compromesa, la inspectora Araceli Lavila haurà d’encetar la investigació sobre un assassinat comés als afores de la ciutat de València a una jove que ha patit signes de violència i l’amputació de les falanges dels dits. A partir d’una estreta col·laboració amb el doctor Santagustí, el forense, podrà recompondre les peces del puzle de la vida d’aquella jove que hagué d’exercir la prostitució. Aquella madeixa anirà descabdellant fils que conduiran la inspectora a l’estudi d’un altre assassinat d’una monja implicada en l’afer del robatori d’una filla, a mans de la mare natural d’aquesta. A desgrat de les ordres del seu superior, s’implicarà decididament en aquest fosc assumpte, així com també en l’estranya contractació dels serveis sexuals per part d’una professional del ram dirigits al fill d’una família benestant que pateix una malaltia degenerativa.
Una vegada més, el domini dels temps narratius per part de Silvestre Vilaplana fan endinsar el lector en el desenvolupament de totes tres, amb el denominador comú del prisma del treball dut a terme per la inspectora Araceli, la qual n’escomet les investigacions sota els efectes físics i psicològics d’una malaltia que l’ha afeblida des de tots els punts de vista, davant la qual intentarà, a la desesperada, convertir la seua feina com a única teràpia que li puga fer superar, i alhora oblidar, el passat d’un tumor que li ha rossegat fins l’ànima.
De lectura molt entretinguda mercé al ritme narratiu intens que caracteritza l’autor, el lector trobarà un retrat d’una part molt important dels estaments de la societat valenciana, relacionats amb els crims i els tractes al marge de la llei, que afecta no sols les classes baixes, sinó també les altes esferes de l’empresariat i famílies d’un nivell econòmic i social més que privilegiat.
El resultat de tot plegat serà el retrat d’unes dones mancades d’identitat en alguns casos i de llibertat i de dignitat en uns altres, víctimes de les seues circumstàncies en la majoria de les ocasions, però també dels afers denigrants que han caracteritzat la nostra història recent. Uns problemes, els d’aquestes dones, que poden anar inserits els uns dins d’altres, perfectament encaixats com si foren les figures femenines de fabricació russa que van descobrint-se a mesura que hom va obrint-ne una darrere l’altra. L’al·legoria està servida. Ara cal endinsar-nos en la lectura i anar descobrint aquests personatges marcats per una trajectòria que cap d’elles mai no n’hauria triat.
