Doncs, quasi res de nervis… En eixa nit brillant, pletòrica, màgica i efervescent, i amb les millors gales que mai ningú haja pogut imaginar, apareix, sobre la catifa roja, a tocar de les portes del Teatre Kodak, la nostra estrella local Marta Figueres. No massa alta, i no massa prima; el vestit li arrastra pel […]

Podríem dir que aquest espècimen humà és, principalment, de naturalesa urbana. Res no li és estrany dintre la xarxa, o entrellat complex, de les places i carrers d’un poble. Sí, d’un poble qualsevol, sense manies de cap de classe. Tampoc és qüestió, ara i ací, de patentar l’extravagància, i sentir-nos-en propietaris exclusius del paradigma Dotor.

Alcoi és bressol d’artistes. Tants com les estrelles del cel o l’arena de la vora del mar. No es d’estranyar que al llarg del temps haja aconseguit acumular un patrimoni cultural inabastable. Una col·lecció d’art que la situa a l’alçada de les ciutats europees més importants. La escultura no es una excepció.

Nadinne és una bona alumna. Quasi tot ho fa fantàsticament bé. Però desconeix algunes claus i, potser, els registres necessaris, per a ser la millor a la classe de teatre.

En tota associació es produeixen conflictes. Situacions on dos o més individus, o individues, amb interessos contraposats, entren en confrontació amb l’objectiu de neutralitzar, danyar o eliminar -metafòricament parlant s’entén- la part rival. Saber analitzar, gestionar i reconèixer les fases de la resolució del conflicte és una peça fonamental per dominar l’estratègia i guanyar la […]

Hi ha una cosa amb la que tots els alcoians estan unànimement d’acord: la imatge més representativa de la ciutat és el Barranc del Cint. I ací s’acaba el consens.