Destacados
Lo + de lo más
Noms per arrancar a córrer
No estan tots els que són, però són tots el que estan
Fotos: Xavi Terol
Com tothom sap hi ha estudis seriosos que canvien la vida de les persones  i altres  que son ridículs i no aprofiten per a res. Tipografia La Moderna, s’ha afegit a aquesta última tendència; i amb un desplegament humà i econòmic sense precedents ha elaborat una classificació totalment inútil, però molt exhaustiva, sobre els noms […]
Lo + de lo más
Dotze frases fetes per parlar alcoià a nivell d’usuari
Una dotzena de frases per moure's per Alcoi amb soltesa. Totes les que estan són per no estan totes les que són
Cada poble, cada ciutat té les seves pròpies frases fetes. Són expressions estrictament locals incomprensibles per al foraster en què s’aboquen els senyals d’identitat d’una determinada comunitat. Alcoi té el seu propi catàleg de muletilles, en el qual hi ha espai per a tot: per a l’humor, per l’escatologia i per a les metàfores passades […]
Lo + de lo más
Superhéroes de pueblo
Alcoy tiene su propia nómina de mutantes justicieros, una mitología local de seres míticos capaces de perpetrar las mejores hazañas y las peores maldades
Foto montaje: Xavier Cortés
Aunque la mayor parte de los vecinos lo desconocen, Alcoy tiene su propia nómina de superhéroes y de supervillanos.  Esta ciudad ha creado su propia mitología de seres mutantes, capaces de realizar grandes proezas y de perpetrar repugnantes fechorías. Tipografía La Moderna les ofrece una primera relación en la que aparecen los nombres más destacados […]
Lo + de lo más
10 pareguts raonables entre el Trail Solidari i les Festes de Moros i Cristians
Curioses coincidències entre dos celebracions entranyables
Xavi Terol

El Trail Solidari  i les Festes de Moros i Cristians són dos activitats emotives, emblemàtiques i entranyables que coincideixen en el calendari festiu alcoià però: és aquesta l’única coincidència?

Per mirar de respondre aquest interrogant l’equip d’investigació de Tipografia La Moderna ha dedicat milers d’euros i moltes hores de treball per arribar a la conclusió que existeixen  aquestes 10 similituds més que raonables entre totes dos activitats:

1.Comencen de bon matí i davant del castell
Les festes de moros y cristians comencen davant del Castell, a la plaça d’Espanya (abans plaça de la Constitució, plaça de la República i plaça de Sant Agustí) a trenc d’alba amb el rés d’una Ave Maria i un solemne repicar de campanes. El punt de trobada del Trail també és a la plaça d’Espanya i, malgrat que no es resa cap Ave Maria, també hi ha repicar si no de campanes sí de campanillos degut a la combinació de baixes temperatures i pantalons curts dels participants masculins.

2.Tenen un gran nombre de participants
A les festes participen unes 5.000 persones (aproximadament un 10% de la població alcoiana ) i al Trail Solidari tot i que només participen vora 2.000 (entre corredors, marxadors, organitzadors) si afegim voltors, cabres, porcs senglars, arruís i altres especies es superen amb escreix els 5.000 individus que, pam dalt pam baix, venen a suposar un 10% del total de població que campa per la Mariola.

3.L’equipament és un element distintiu fonamental
El traje/equipament no només és la indumentària que distingeix els moros dels cristians o els marxadors/res del corredors/res sinó que també és un símbol de dependència al grup (a la filà o a l’equip). En tots dos casos solen ser de color prou cridaner (massa en el cas de Benimerins) per ajudar a que somriga en l’esfera la primavera o a la localització de participants extraviats. I molt variats des de que el Casal va tindre la brillant idea de distingir dissenys oficials d’ homes i dones, cosa que no passa en el Trail.

4.Hi ha dos bàndols 
A les festes hi ha dos bàndols: els moros  dolents que perden la batalla i que són teatralment humiliats; i els cristians que sempre guanyen. Al Trail estan per una banda els corredors/res essers èpics que tenen tractament de semidéus. I per altra els marxadors/res panxuts/des expulsats de l’Olimp del Montcabrer que caminen com a penitència intentant desfer-se de tones de colesterol roin, glucosa i transaminases.

5.L’acte central és una desfilada de gran durada
L’acte central de les festes són les entrades, dos desfilades molt vistoses amb molt de colorit i més pesades que una vaca en braços (la cristiana dura 4 hores i la mora entre 4 i 5). La marxa i el trail son igualment seguicis alegres i colorits i malgrat que es desfila a ritme més viu, també resulten una mica llargs. El Trail sol durar entre 5:30 i 11:00 hores i la marxa entre 3:30 i 6:30. Més llarg que un dia sense pa.

6.Compten amb acompanyament musical carregat de bombo
La música sempre ha acompanyat les festes. A Alcoi està documentada la utilització de tabals, pifres, dolçaines i castanyoles des del segle XVI. Al Trail passa el mateix. Des del seu origen ha comptat amb grups de dolçaines i batucades que animen el pas dels corredors/res. Al que cal afegir els ritmes de percussió produïts pels esbufecs, caigudes, ventositats i flatulències dels participants/tes en la cursa.

7.Es beu molt
La ingesta abundant de begudes espirituoses, especialment de cafè licor, és una constant en les festes ja que actua com el combustible que permet als festers mantenir-se desperts, i relativament conscients, durant la celebració. El mateix passa amb els participants del Trail. Han d’ingerir gran quantitat de líquids i begudes energètiques que -a priori- son més saludables que el cafè licor. Tot i que si llegeixes la composició arribes a la conclusió que igual els sortiria més a compte beure directament cafè licor.

8.S’imposen medalles i es posen agulletes
Si l’Associació imposa medalles als festers que s’han destacat en la devoció a Sant Jordi, el Trail regala xapes als practicants del culte a la Verge dels Bessons i al Santíssim Crist de les Rampes. I si els festers/res es passen el dia del Sant posant agulletes a persones del sexe contrari en un intent d’obrir la porta a noves relacions, els corredors/res fan el mateix amb les agulletes que ajuden al sosteniment dels dorsals.

9.Comparteixen zones estratègiques
Si la Plaça de Dins i el Parterre són els punts de concentració per excel·lència a les festes, el mateix passa amb el Trail del que es podria dir que la Plaça de Dins i el Parterre són el alfa i omega. I no només això sinó que totes dues disposen d’un punt mític, elevat, salvatge, deshabitat, allunyat i, gairebé, inexpugnable: com són el Montcabrer en el cas del Trail i el carrer Encaro en el dels moros i cristians.

10.Acaben amb una aparició
Si les festes de moros i cristians acaben amb l’aparició de Sant Jordi damunt del castell, envoltat per una llum blanca i llençant sagetes com un príncep de pau (açò no ho he acabat mai d’entendre) el Trail també té la seua aparició. La del corredor/a que arriba a meta a les huit de la nit, després d’haver-se passat migdia arrossegant-se per la Mariola, al besllum de la nit i amb un aspecte que més que a un esportista recorda l’aparició fantasmal de la noia de la corba.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios