L’any 1987 Isabel-Clara Simó va publicar un llibre anomenat Alcoi-Nova York. L’any 2006 Jorge Sedano, l’alcalde més estupendo que ha donat la ciutat va enviar els cristians d’Alcoi a Nova York. El 2014 la pintora Dori Cantó va inaugurar l’exposició Dones, Alcoi-Nova York. Fa unes setmanes a la cartellera del Mercat de Sant Mateu van penjar 7 fotos de Nova York. És tracta d’una coincidència? Hi ha un designi ocult darrere de tot açò? Son Alcoi i Nova York ciutat germanes? Cosines germanes? És tot fruit d’una ment malaltissa?
Espai patrocinat per:
Per mirar de donar resposta a tots aquestos interrogants i a alguns més Tipografia La Moderna ha desplaçat dos equips d’investigació a cadascuna de les ciutats i després de moltes hores d’ardus treballs han arribat a la següent conclusió: Alcoi i Nova York no són ciutats germanes. Són ciutats bessones.
Si us sembla agosarada aquesta afirmació reflexioneu sobre el fet que: Alcoi i Nova York són dos ciutats situades a l’est dels seus respectius països. Tenen un nom compost Alcoi/Alcoy Nova/York que inclou una i grega. Tenen una climatologia extrema (hiverns de fred intens i estius de calor sufocant). Nova York està construïda sobre penínsules i illes i Alcoi sobre barrancs. Al segle XIX les dos van experimentar una gran expansió degut a l’arribada massiva d’immigrants. Nova York va ser bressol de The Velvet Underground, una de les bandes de rock més influents en la història de música, Alcoi de Pinet i sus muchachos, una formació de folk progressiu o folk de botxintxe de les menys influents. Nova York és un centre econòmic mundial. Alcoi és el melic del món.
Us semblen suficients coincidències o en necessiteu més? Per si de cas vos afegim aquestes altres descobertes pels nostres equips d’investigació.
Ponts sobre aigües turbulentes
Les dos ciutats han hagut de construir multitud de ponts per salvar els curs del rius. Circumstància – pensarà vostè – que també es repeteix a altres ciutats del món a més d’Alcoi i Nova York. És possible. Però coneix moltes més que tinguen dos ponts amb el nom de Jordi (Sant Jordi a Alcoi, George ‘Jordi’ Washington a Nova York) inaugurats l’any 1931? I que a més tinguen altres dos ponts atirantats, com el de Fernando Reig o el de Brooklyn, que de nit semblen el mateix?
Calatrava in my mind
Hi ha poques ciutats arreu del món (incloent una amb tant de caràcter com Bilbao) que hagen pogut sostraure’s a la influència de les obres amb forma de dinosaure de Santiago Calatrava. Alcoi i Nova York no són una excepció. Totes dos tenen al seus carrers dos exemples, l’entrada a la Llotja de Sant Jordi a Alcoi (imatge esquerra) i l’estació de trens per al zona Cero de New York (dreta), de la varietat d’estils, formes i volums que perpetra l’arquitecte valencià. Obres de gran varietat temàtica però amb un denominador comú: poca practicitat, nul·la consistència i un preu exagerat.
La donzella i el guerrer
Les dos ciutats tenen una estàtua que actua a mode de tòtem i que els fa de icona per tot arreu. En el cas de Nova York l’estàtua és la de la Llibertat que amb una mà il·lumina el món i amb l’altra sosté una llosa amb la data d’independència dels Estats Units. En el d’Alcoi Sant Jordi, que amb una mà esta a punt de fer un gest pre-constitucional i amb l’altra agafa una bandera. Com es pot observar a la imatge totes dos són molts semblants ja que representen al·legories (la llibertat i l’ideal cavalleresc), porten casc, van vestides amb faldilles i son visitables. La de la Llibertat per dins i per fora, la de Sant Jordi només per fora i amb risc de caiguda per al visitant, si aquest inicia l’escalada sense els ancoratges i les cordes que són menester.
Es este el que va a Batoi?
Oh sorpresa! són les paraules que exclamarà el viatger en examinar els plànols d’ambdues ciutats. No és que s’assemblen, és com si algú els haguera copiat i haguera canviat els noms. Hi ha infinitat de coincidències però citarem només les més destacades. Per exemple: A Staten Island es troba Richmond Town, un poble restaurat on hi ha cases del segle XVII. A Batoi també hi ha cases que semblen del segle XVII malgrat haver estat construïdes fa poc. Per arribar als dos llocs hi ha que fer-ho amb autobús. Agafant el S-74 en la St. George Ferrys Terminal de New York o preguntant ‘es este el que va a Batoi?’ en qualsevol parada d’Alcoi. Brooklyn és la seu dels Brooklyn Nets, una equip franquícia de l’NBA que vesteix de negre. Santa Rosa del CD Alcoyano un equip de futbol que malgrat vestir de blau i blanc ho té ben negre. Queens ha sigut la seu de dos Exposicions Universals. La Zona Centre acull cada any la Fira de Productes Artesans i del Llibre en Valencià. Manhattan i l’Eixample són els centres econòmics i comercials de les respectives ciutats. Al Bronx es parlen més de 75 idiomes. A la Zona Nord també. Al Bronx es troba el mític estadi dels Yankees. A la Zona Nord la mítica pista de futbet de Caramanchel.
Visite l’interior
Les dos ciutats compten amb un amplia oferta cultural per satisfer les necessitats dels milions (en el cas de Nova York) centenars (en el cas d’Alcoi) de turistes que les visiten anualment. Es per això que tenen un numero de museus molt per damunt de la mitjana. Dotze, o més, en el cas de la ciutat dels gratacels i set, o menys, en el cas de la ciutat dels ponts. També ací els nostres investigadors han trobat esgarrifadores coincidències.
Ossos, plomes i banyes
Què tenen a veure – es preguntarà vostè- un Museu sobre la Festa de Moros i Cristians a Alcoi amb un d’Història Natural a Nova York? Molt senzill. Cadascú d’ells és un dels principals del món en la seua especialitat i el dos exposen ossos, banyes i restes d’animals de difícil classificació procedents uns de la imaginació dels dissenyadors de la festa (esquerra) i altres (dreta) de les troballes realitzades pels 225 investigadors que treballen a jornada completa.
El braç i la màniga
El New York City Fire Museum (a la dreta de la imatge) mostra l’evolució del cos de bombers des de les primeres brigades de Peter Stuyvesant’s fins als nostres dies i el Muboma (a l’esquerra) des dels primeres contingents de Paco el Bombero fins als nostres dies. La única diferencia entre l’un i l’altre és que el neoiorqués obri de dilluns a diumenge i l’alcoià habitualment està tancat.
Les cafeteries no són per a l’estiu
Tot i que acullen continguts diferents (el MoMa art modern i l’Explora no se sap ben bé què) com es pot apreciar a les imatges son construccions pràcticament idèntiques fetes amb pedra blanca i amb una mena de torre al darrere que sobresurt de l’estructura principal. De fet la única diferència entre l’un i l’altre és que el MoMa disposa de dos restaurants (el Garden Cafe i el Members Dining Room) i l’Explora d’una màquina de sandvitxos a la porta de l’entrada.
Vull pintar les parets amb el teu nom
El Metropolitan Museum of Art (MET) és un dels museus d’art més destacats del món com el CADA, destinat a convertir-se en un del més importants del País Valencià. Com es pot veure a les imatges entre cartells, públic i façana tots dos tenen una retirada. La diferència és que el MET està obert al públic des de 1872 i el CADA només va estar sis mesos (des del dia dels Innocents de 2010 fins l’estiu de 2011) sense que es tinguen noticies de la reobertura.
Territori comanxe
Les dos ciutats també comparteixen territoris comanxes, eixos llocs on ‘l’instint et diu que pares el cotxe i pegues mitja volta; i on escoltes el soroll de les teues passes sobre els vidres trencats’. En el cas d’Alcoi un d’aquestos territoris (hi ha més) és la urbanització Serelles, projectada per a 1.500 vivendes de les quals només s’han construït 46. En el cas de Nova York és l’Escola per a noies Bennett (1890–1970) amb un pla d’estudi que incloïa matèries com l’art, disseny de moda, disseny d’interiors, música, dansa, teatre, desenvolupament del nen, estudis d’esquí i economia domèstica.
Vida interior
Una altra coincidència entre Alcoi I Nova York és que les dos tenen una rica vida interior (i no estem referint-nos a l’aspecte cultural de la qüestió) sinó a que les dos estan foradades per albergar conduccions d’aigua, gas, comunicacions, els 1.056 quilometres de vies del servici suburbà, en el cas de Nova York, o els 25 refugis, en el cas d’Alcoi, que van protegir la població dels bombardeigs feixistes durant la Guerra. Això sí refugis i estacions de metro s’assemblen tant que podrien confondre l’observador més experimentat.
Déu meu, està ple de colors
Una altra coincidència entre Alcoi i Nova York són aquestes dos construccions coronades per espectaculars vidrieres de colors. Les dos obres, per cert, dels arquitectes valencians Timoteo Briet (esquerra) i de Rafael Guastavino (dreta) que es troben en dos edificis que actualment no tenen gaire utilitat pública, ja que només s’obren per a grups reduïts i en determinades èpoques de l’any, com son: el Saló Rotonda del Círculo Industrial d’Alcoi (esquerra) o l’estació de metro Radio City Hall (dreta ) oblidada baix el centre de Manhattan.
De festa en festa
Tant en una com en l’altra ciutat hi ha multitud de festes que provenen de les tradicions pròpies o de les cultures aportades pels immigrants (Any Nou Xinés o Dia de Sant Patrici en el cas de Nova York; Dia d’Andalusia o Dia de la Verge del Cigne en el d’Alcoi) però hi ha dos festes que destaquen per damunt de totes i en les que –com no! – també es donen cridaneres coincidències.
Emotiu, emblemàtic i entranyable
El Nadal es una data molt assenyalada en les dos ciutats amb una participació multitudinària (com est pot comprovar a les imatges) i actes que tenen un ressò universal com són el Radio City Christmas Spectacular, la Shopping Week, l’encesa de l’arbre del Rockefeller Center o el cap d’any a Times Square en el cas de Nova York. O a Alcoi el Tirisiti, les Pastoretes, la Cavalcada del Reis i el -recentment instaurat- l’encesa del rei Melcior a la Plaça de Dins.
Açò no s’ha vist mai
Pel que fa a la festa de Moros i Cristians hi ha algunes diferències significatives com el fet que a Nova York només desfilen Cristians, l’antiguitat (a Nova York es van començar a celebrar l’any 2006, les d’Alcoi es perden en la nit dels temps) o la freqüència (a Alcoi es celebren anualment i a Nova York cada 9 anys de moment). Però malgrat això, com es pot apreciar a les imatges, tant en els ballets com en les esquadres especials, els dos festejos compten amb un públic entregat, desfilen pels carrers principals de la ciutat (Sant Nicolau / Quinta Avinguda) i ofereixen un nivell de qualitat tècnica i estètica tan gran que, per l’espectador no expert, perfectament es podrien confondre entre sí.
La soledat del corredor de fons (o no)
Amb tanta celebració es lògic que les dos ciutats disposen d’esdeveniments esportius d’alçada. És el cas de la Marató de Nova York, guanyadora l’any 2014 del Premi Princep Astúries i considerada una de les més importants del món o del Trail Solidari considerat pels participants ‘lo més gran del món’. L’única diferència entre l’una i l’altre és el fet que el primer es corre de manera individual (dreta) i el segon (esquerra) de quatre en fons. Mai de quatre en fila, per evitar que els participants a causa del cansament acaben fent el trenet.
La ruta del colesterol
Parlant de tren i per increïble que puga semblar, les dos ciutats disposen també d’una via verda o ruta del colesterol que ajuda els habitants a baixar el nivell de sucre en sang, a disminuir les transaminases i a mitigar l’hipertensió i altres malalties cardíaques. I sí! les dos estan construïdes sobre antigues línies de ferrocarril ara en desús. En el cas d’Alcoi (esquerra) sobre la línia Alcoi-Alacant que mai va arribar a entrar en funcionament i en el de Nova York (dreta) sobre la High Line, un ferrocarril elevat que circulava pel centre de Manhattan.
Un drap que assenyala la direcció del vent
Es gairebé increïble la coincidència que hi ha entre les banderes dels països a que pertanyen Alcoi i Nova York. És cert que el color pot despistar un mica, però si s’elimina (com en la imatge superior) aleshores l’ull descobreix dos banderes pràcticament idèntiques que fàcilment es podrien confondre en la foscor. Les dos amb barres horitzontals, un rectangle blau en el cantó superior esquerre o un triangle blau en la banda central, i amb estrelles de cinc puntes. Efectivament, 50 en el cas de la ianqui i 1 només en la nostra. Però ja sabeu que en qüestions d’estrelles als americans els xorren els estels.
Un escut que no protegeix de rés
I que dir del escuts? D’acord que a primera vista semblen diferents. Però si els examineu amb atenció comprovareu que tenen els mateixos elements: són rodons, tenen una bordura al voltant i una creu al centre (de Sant Andreu en forma de moli a l’americà i de Sant Jordi a l’alcoià). Als dos hi ha animalets. A l’americà castors, a l’alcoià un cavall amagat dins del castell que només ix un dia a l’any. Dos persones, un colon i un guerrer, subratllen l’aposta de la ciutat per l’esforç i l’enginy humà en l’escut de Nova York. En Alcoi la aposta es decanta més cap a l’activitat constructora, simbolitzada pel castell amb dos torres. Un àguila figura en la part superior de l’emblema neoiorqués i un pardal sense ales, en la varietat ales sense pardal, a l’alcoià. Tots dos inclouen un missatge escrit en llatí. En el de Nova York la frase ‘Segell de la ciutat de Nova York’ i en el d’Alcoi la paraula Fides (fe) repetida dos voltes. La qual cosa no se sap si vol significar que Alcoi es una ciutat beata de collons o si fa referència a l’empresari Fernando Fernández Tapias (FéFé), a la cantant canadenca Fefe Dobson o a la FEFE (Federació Empresarial de Farmacèutics Espanyols).
La ciutat de l’alegria
Per si us han semblat poc totes aquestes coincidències conclourem recordant-vos que Alcoi i Nova York són dos Smarts Cities, signifique això el que vullga significar. I no només això sinó que a més les dos van celebrar recentment congressos els mesos de Desembre i Gener amb només un any! de diferència
Persones humanes
No penseu que aquesta espècie d’univers paral·lel que són la ciutat d’Alcoi i Nova York implica només a cases, coses i carrers. Les persones tampoc poden escapar al influx inexorable que uneix amb un fil invisible les dos ciutats.
Monstres de la comunicació
Mireu atentament les dos imatges. No s’assemblen gens ni mica. Potser. Una (esquerra) pertany a Jordi Sedano un polític alcoià d’ideologia imprecisa que si no passa a la història per haver sigut l’alcalde d’Alcoi responsable de les majors desfetes urbanístiques ho farà per ser un monstre de la comunicació i del pensament contemporani. Qualitats que comparteix amb el presentador d’American Sport (dreta) que s’emet a la cadena de televisió ESPN. Que per sabeu com s’anomena (el presentador)? Doncs efectivament. Jorge Sedano!
Animals escènics
Per no parlar d’aquestos altres personatges carismàtics. Dos animals escènics capaços de transmetre amb un gest infinitat de matisos i emocions. Els dos de pell bruna, mirada fugissera i cabells esquerps. Un (el de l’esquerra, només a la imatge) és l’actual alcalde d’Alcoi Toni Francés. L’altre (el de la dreta) l’actor novaiorquès nominat a l’Oscar l’any 1957, Tony Franciosa.
L’excepció que confirma la regla
En canvi Paco Agullo (esquerra) regidor d’Esquerra Unida a l’Ajuntament d’Alcoi i Rudolph Giulianni (dreta) alcalde de Nova York durant els atemptats del 11 de setembre 2001 són l’excepció que confirma la regla. No tenen rés a veure. L’un és d’esquerres l’altre republicà, un ha sigut alcalde l’altre no, l’un es milionari i l’altre només te un bon passar. Rés a veure. Llevat que els dos tenen cognoms amb ‘g’, un front aclarit, porten ulleres i llueixen sovint un gest contrit que els fa semblar cosins germans. Però llevat d’això rés més.
Trencant el malefici
Davant tal cúmul de coincidències els investigadors de Tipografia La Moderna han arribat a la conclusió que Alcoi/Alcoy y Nova York són ciutat bessones i per tant han decidit sol·licitar per conducte oficial a l’Ajuntament d’Alcoi que inicie les gestions per agermanar Alcoi amb Nova York. Un agermanament que en cas de seguir endavant trencarà el malèfic numero 13 d’agermanaments que Nova York mante amb Tokio, Pekín, El Caire, Madrid, Sevilla, Santo Domingo, Roma, Budapest, Medellín, Jerusalem, Londres, Johannesburg, Brasília i Ciutat de Mèxic, i ens unirà definitivament als nostres sòsies de l’altra banda del mar.
Espai patrocinat per:
