Destacados
Lo + de lo más
Churros, meninas y gente que nada en la ambulancia
El mal uso de las frases hechas acaba generando construcciones cómicas cargadas de poesía surrealista
El uso abusivo de las frases hechas es una práctica llena de riesgos. Cualquier confusión puede convertir el más solemne de los discursos en una situación cómica y risible.
Lo + de lo más
Si te he visto, no me acuerdo
Alcoy acumula una inacabable lista de proyectos estratégicos y de iniciativas delirantes, que nunca se han convertido en realidad
La historia de Alcoy está llena de maravillosos proyectos frustrados y de iniciativas delirantes que (gracias a Dios y al sentido común) no se han convertido en realidad. Durante décadas esta ciudad ha debatido sobre actuaciones de todo tipo, que al final se han quedado en nada. Tipografía La Moderna les ofrece una pequeña lista […]
Lo + de lo más
Cómo acabar de una vez por todas con la plaza de Al-Azraq
El equipo de urbanistas de Tipografía La Moderna lanza 17 propuestas para darle uso a un espacio urbano que se ha convertido en la vergüenza de Alcoy
Foto original: Pablo Bernabeu - Fotomontajes: Xavi Cortés
La plaza de Alzraq es, sin ningún género de dudas la gran vergüenza del urbanismo alcoyano. Desde que en los años sesenta del pasado siglo cerró la línea de tren Alcoy-Gandía, este inmenso secarral ha visto pasar alcaldes y concejales sin que nadie acertara a darle una solución.
Lo + de lo más
Dotor
Pep Sou disecciona amb la seua esmolada ploma la figura del ‘Dotor’
Josep Sou, 14/02/2014
Steve Urkel va clavar el paper de dotor en la comèdia nord-americana 'Coses de casa'.

Podríem dir que aquest espècimen humà és, principalment, de naturalesa urbana. Res no li és estrany dintre la xarxa, o entrellat complex, de les places i carrers d’un poble. Sí, d’un poble qualsevol, sense manies de cap de classe. Tampoc és qüestió, ara i ací, de patentar l’extravagància, i sentir-nos-en propietaris exclusius del paradigma Dotor.

I com quasi sempre, i a qualsevol àmbit que dipositem la mirada, a la vida hi ha de tot. I d’un gènere se’n poden destriar subgèneres, i així, fent una anàlisi successiva, podem arribar fins on ens conduïsca la nostra minsa preparació. No obstant i això, per al cas que ens ocupa, i valorant unes quantes possibilitats, amb tres o quatre exemples en podem tenir prou per a il·lustrar la lleu referència que volem dur endavant. Tampoc és menester esgotar el tema d’un sol cop.

Podem ben assegurar que hem escoltat un munt de vegades l’expressió popular: eixe tio és un dotor! I la nostra sorpresa ha estat, sovint, la de prendre dotor per doctor, tot necessitant l’aclarida posterior per a la frase escoltada, al vol i sense una especial atenció. Clar està, dotor no és pas doctor, però s’assembla una mica, o bastant, segon s’hi mire, car el comportament del dotor resulta ser, en la major part de les ocasions, doctoral. I d’aquesta manera s’hi aproxima el valor semàntic de l’expressió, encara que, al remat, la divergència de significat és evident com tractarem de significar.

Voldríem posar en valor una primera aproximació del comportament dotor. Un dels atributs possibles d’aquest primer subjecte és el d’estar un lector voraç, no essent açò una mala cosa, ans al contrari, valga’ns Déu! La seua aferrissada passió per la lectura, el dotor, l’empra per fer sang a l’adversari, i que podríem ser qualsevol de nosaltres, quan aboca: no t’has llegit encara…? Tot fregant-nos per la cara la infinita curtesa de no haver sigut més diligents a l’hora de triar les darreres lectures. O bé magnifica la seua destresa i habilitats lectores, i retreu l’antigor que presideix les lectures alienes. Fan ganes de dir-li al pardalot: jo estic llegint, ara, “Solos tú y yo”, de Corín Tellado, i a la tauleta de nit ja tinc amanida una altra: “No me pesa quererte”, també de la senyora Tellado. És que estic boig per la novel•la romàntica. Mira si m’agraden que, ahir, a la llibreria de vell, vaig comprar-me un cabàs de palma plenet fins a les nanses…, i deixar-ho córrer.

Un segon registre del subgènere dotor podria estar el d’aquell que passeja amb la premsa del dia per sota del braç, amb la capçalera ben a la vista, per tal de proclamar les adscripcions ideològiques, segons estiga el panorama polític arreu la geografia pàtria. Si la cosa va de cara, aleshores sí, ben a la llum, i si pinten bastos, aleshores no hi ha manera de saber-ne la “cosa” que llig el figura, d’amagada com la du. Tot pura estratègia. I no es tracta, però, de fer burleta d’un mètode de transport de la informació diària, tan vàlid com qualsevol altre, car això no estaria ben vist. El que ens xoca és que el dotor de referència cride des d’una vorera a l’altra per saludar el personal conegut, i a més ho fa decantant-se per la forma diminutiva dels noms: on vas Pepito? Què hi ha Tonin? Manolín…afanya’t que arribes tard a la feina…! I fotent uns crist que ni se sap, tot aprofitant per a posar vermell, com una tomaca del terreny, el seu conegut vianant. És com el pati de l’escola, tots amb el davantal posat i les sabates Tractor brutes de tant jugar al futbol. Per la cridòria, clar està. I a la fi: Pepito, Tonín i Manolín no saben on ficar el cap, i es fan els suecs. Només faltaria que t’empome un basca com aquest…

Hi ha, també, potser, una tercera tipologia de dotor que, quan menys t’ho esperes, t’agafa del bracet i t’acompanya un tram de camí, vages on vages, això a ell no li fa res. S’acomoda de seguida i et llarga conversa al tres per quatre, seguidet i sense parar. Si vols bé, i si no t’abelleix en aqueix moment parrupejar sense cap mesura o contenció, doncs et fots. Alguna vegada l’assumpte té un bon parell de castanyetes, doncs el passejador que t’ha tocat en sort, és del gènere il·lustrat, i en sap un ou d’història, o de ciència filològica, d’art i, fins i tot, de crítica literària. T’arreplega i diu: saps que el valencià i el català no són la mateixa cosa? I si per casualitat, de matí, abans de sortir de casa, t’has fotut un pitxer de “mabogastrol”, doncs ho pots superar amb certa facilitat, però com se te n’haja passat el brutal beuratge, doncs pots parar en urgències, tot per culpa d’un bon atac d’abranor. I diuen que l’àcid és molt roí per a la salut. Sempre et resta, però, lliure ja del nuvi improvisat, enverinar-te amb salfumant o lleixiu, o estacar-te un canut de matafaluga que, ben mirat, no està gens malament. I tot barat, de debò.

Podem incloure, segurament, per l’especialitat que manifesta, un quart arquetip de dotor, i li direm el borjamari. Aquest individu té, com a característica principal, la virtut de no pegar ni colp, és a dir, que viu del “titi”. Encara que habitualment s’autoproclama corredor de borsa…potser siga la dels ous, clar està. Si li demanem al CSIC una investigació sobre el genoma d’aquest subjecte, els pobres, els fem petar la màquina. Segur. A banda d’estiuejar a la terrassa dels bars, i empassar-se, cada nit, un “nacional”, i per a mi que ho fa a posta, només siga per a fotre el personal rar de la localitat, no se li coneix cap altra activitat digna d’incloure-s’hi al seu currículum. Això sí, pertany a una secta d’un perfil molt difícil de determinar: “el puntet”. Si fa no fa, a les dotze a prendre el sol, a passejar com un senyor, i a les dues en punt, ben atent per a penjar-li la gorra al primer que passe; total una cervesa de no res i unes olives farcides… això quina importància té?

Al meu amic Pep Jordà

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Jordi Sirvent says:

    Senzillament encisador vostre projecte i amb aquests col · laboradors un autèntic luxe. incondicional de Tipografia La Moderna

  2. Rafael Llorens Ferri says:

    Jo tenia entes (eixe era el sentit que li donava ma mare quan ers xicotet) que el “dotor” era el que ficava el nas on no l’inportava. Volía enterar-se de tot.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario