Destacados
Lo + de lo más
De la tripà al resopó. Frases fetes en taula
Unes quantes frases típiques per passar els Nadals a Alcoi discretament
De segur que en aquestes dates nadalenques molts de vosaltres assistireu a dinars i sopars en els quals abunden les frases fetes de l’alcoiania profunda. Volem compartir amb vosaltres algunes d’aquelles frases inspiradores en les tradicionals sentades mil·lenàries del Nadal per a que ens ajudeu a ampliar el ric bagatge en torn a les taules […]
Lo + de lo más
Tu cara me suena u On he vist jo aquesta cara abans?
Una trentena de pareguts més o menys raonables
No heu tingut mai la sensació de que ‘Tu cara me suena’ o de On he vist jo aquesta cara abans?
Lo + de lo más
Noms per arrancar a córrer
No estan tots els que són, però són tots el que estan
Fotos: Xavi Terol
Com tothom sap hi ha estudis seriosos que canvien la vida de les persones  i altres  que son ridículs i no aprofiten per a res. Tipografia La Moderna, s’ha afegit a aquesta última tendència; i amb un desplegament humà i econòmic sense precedents ha elaborat una classificació totalment inútil, però molt exhaustiva, sobre els noms […]
Lo + de lo más
Dotze frases fetes per parlar alcoià a nivell d’usuari
Una dotzena de frases per moure's per Alcoi amb soltesa. Totes les que estan són per no estan totes les que són
Publicat per Javier LLopis / Pep Jordà, el 15/15/2016

Cada poble, cada ciutat té les seves pròpies frases fetes. Són expressions estrictament locals incomprensibles per al foraster en què s’aboquen els senyals d’identitat d’una determinada comunitat. Alcoi té el seu propi catàleg de muletilles, en el qual hi ha espai per a tot: per a l’humor, per l’escatologia i per a les metàfores passades de rosca. Aquí van una dotzena, encara que hi ha moltes més.

Pa que no mos ho conten
Frase amb cert tuf d’auto justificació que es diuen entre sí els alcoians quan van a una funció d’òpera, a un concert o al descobriment del cartell de Festes. La muletilla és gairebé obligatòria per al que arriba, si es troba amb  algun conegut que ja està perfectament aposentat al lloc dels fets. Darrere d’aquestes paraules hi ha un rerefons psicològic. Estem davant d’una cosa semblant a una excusa, que utilitzen els habitants de la ciutat per justificar una cosa tan divertida i natural com eixir de casa per participar en un acte públic. Els alcoians som una societat formada gent casolana i seriosa; quan es diu d’algú que és molt eixidor el concepte va acompanyat de connotacions negatives i potser per això, ens sentim obligats a donar explicacions cada vegada que abandonem la intimitat de les nostres llars per participar en un esdeveniment cultural o festiu.

Puja ahi dalt i voràs París
Es una expressió que habitualment s’acompanya del tancament del puny dret amb la excepció del dit cor (el que arreu del món es coneix com a peineta). Amb aquesta combinació gest/expressió el oient no només vol manifestar incredulitat davant l’afirmació esbojarrada que acaba d’oir, sinó que de passada repta al seu interlocutor a que s’enfile dalt del dit erecte (maniobra força difícil per no dir impossible) a vore si per un casual, tot i que siga de puntelletes, aconsegueix albirar de lluny l’extrem superior de la Torre Eiffel o de l’Arc del Triomf (que es per on està passant-se en eixos moments l’afirmació). I que vaja amb compte en baixar no siga cosa que s’esvare – per l’efecte de la bola que acaba de dir – i en la relliscada acabe travessat/enculat pel dit cor de l’oient que segueix mantenint-se tes com un pal.

Què?… pegant la volteta?
Pregunta estúpida on les hi haja. Es pronuncia quan un es troba amb un amic (o grup d’amics) pegant la volta als ponts o caminant per la via verda… És molt difícil respondre a aquest interrogant diabòlic (si es mira bé, la pregunta porta inclosa la resposta) amb alguna afirmació que tinga certa elegància i que no ens faja quedar com uns perfectes cretins. El nostre equip de sociòlegs recomana sortir del pas amb una rèplica estàndard del tipus ‘Si … a vore si mos pega un poquet l’aire”. Si està cansat de tòpics i vol sorprendre a les seves amistats sempre es pot recórrer a l’humor negre i inventar una resposta trencadora de l’estil ‘no, no estic pegant cap volteta, vaig a l’hospital a veure ma mare que l’acaba d’atropellar un camió cisterna ple d’àcid sulfúric i l’han ingressat a l’UCI feta un Ecce Homo’. No li tornaran a preguntar més això de la volteta.

No som rés i en ‘cançoncillos menos’
Es pot considerar l’equivalent alcoià a la locució llatina ‘sic transit gloria mundi’ només que si en el cas llatí ve a posar de relleu el caràcter efímer dels èxits i dels triomfs mundans en el alcoià subratlla el pas inexorable del temps i la insignificança de l’home davant la mort. Es per això que aquesta és una de les frases fetes més habituals de vetlles i soterraments. La qual cosa ens porta a les següents qüestions. És correcte parlar de roba interior davant d’un difunt, com si en lloc de en un tanatori estiguérem en una merceria? Es precís donar-li el condol a una vídua amb aquesta locució provocant que ens imagine en panys menors (ja siga en calçotets ja siga en bòxers) donant peu a que es desperte en ella la luxúria o l’agonia -depenent del interlocutor – mentre el seu home encara esta de cos present? Reflexionem-hi.

Ací estem… patint
Obra cimera del sarcasme gastronòmic alcoià. La frase sol utilitzar-se preferentment en èpoques estiuenques quan els bars i restaurants treuen les seves taules al carrer. Un tipus (sol o en companyia d’altres) s’està posant fins al cul de tapes i cerveses quan de sobte arriba algun conegut passejant i el saluda. La resposta a la salutació ha de ser (així ho obliga el Llibre Gros de la Alcoianía) un contundent ‘ací estem… patint’. Mentre pronuncia aquestes paraules carregades d’ironia de traç gruixut, el comensal ha de mirar amb orgull cap a una taula plena de viandes i si és possible, menjar-se d’un mos una croqueta de bacallà o donar un glop gran a la canya. L’acció es pot adornar amb una riallada i, en el cas que el protagonista sigui obès, sempre vénen bé un parell de sonors copets a la panxa.

Poc a poc que tinc la bajoca al foc
Aquesta és una locució  típicament alcoiana (i una mica absurda) que s’utilitza per demanar calma a algú. Com es pot comprovar està composada de dos parts ben diferenciades: la primera on es sol·licita la esmentada calma (poc a poc) i la segona que fa referència a una bajoca que no sabem què té a veure amb la primera part. Què pinta la bajoca? Es per fer una rima en forma de vers apariat per tal de donar-li musicalitat al missatge? Hi ha, de cas, una relació entre la velocitat i el fet de cuinar una bajoca. I el més important. De quin tipus de bajoca parla la dita? De la solanàcia o de la que fa referència a l’òrgan sexual femení (corre i toca’t la bajoca). I en aquest cas la tranquil·litat és per evitar una ejaculació precoç? I si es així cal demanar calma quan la interlocutora ja té la bajoca al foc? Jutgen vostès mateixos.

Home, sap si ja ha passat el de Batoi?
Encara que l’empresa concessionària del transport urbà d’Alcoi faja un desplegament d’aplicacions per a mòbil i d’innovacions tecnològiques, els alcoians de certa edat sabem que en aquest món no hi ha res tan efectiu com la informació directa oferta per un conveí que està esperant l’autobús a una parada. A més de proporcionar-nos dades importants sobre el temps que trigarà a arribar el nostre autobús, aquesta pregunta ens permet trencar el gel i iniciar una bona barcella per matar el temps d’avorriment. D’aquestes paraules màgiques han sorgit converses d’alt calat intel•lectual i grans amistats per a tota la vida. Es comença parlant del temps o posant a parir la lentitud de servei d’autobusos i s’acaba Déu sap on.

T’arrastraran com a Pelletes
És una frase de caire històric que a Alcoi té la transcendència del ‘veni, vidi, vici’ de Juli Cèsar en dirigir-se al Senat romà, del ‘petit pas per l’home un gran pas per la humanitat’ del comandant Neil Armstrong en trepitjar la lluna o del ‘maricó l’últim’ del general McArthur en abandonar Corea. La expressió fa referència a l’arrossegament i mort (o viceversa) de l’alcalde d’Alcoi Agustí Albors, el 10 de juliol de 1873, per diferències irreconciliables amb els vaguistes participants en la Revolta del Petroli. Actualment la frase d’advertiment es utilitzada per iaies amoroses amb la intenció de retreure als nets alguna acció dolenta o d’acollonir-los abans de que perpetren qualsevol malifeta. Què serà el següent? Disparar-los als genolls?

L’aigua està que arrapa
Si Leonardo DiCaprio fora alcoià, les últimes paraules que li hauria dit a Kate Winslet abans de morir ofegat a l’Atlàntic haurien estat ‘Collons, l’aigua està que arrapa!’. Estem davant d’una frase d’ús exclusivament reservat per a banyistes, ja siguen voluntaris u obligats com és el cas del galant cinematogràfic de Titànic. Quan un veí d’aquesta ciutat es pega una capbussada en una piscina o en una platja mai troba l’aigua freda; entre nosaltres el líquid element sotmès a una baixa temperatura té l’estranya qualitat d’arrapar a la gent. Les enyorades piscines del Barranquet de Soler van ser al seu dia la Meca de les aigües arrapadores i més d’un usuari va arribar a sospitar que els empleats del complex esportiu tiraven grans blocs de gel a les nits per aconseguir un efecte refrescant, que en ocasions fregava el risc d’infart. Per l’efecte contrari, quan ens trobem amb aigües tèbies i agradables, els alcoians hem trobat una fórmula especialment fastigosa i desafortunada: ‘entra sense por, està calenteta com el pixum’.

D’eixe color tinc jo un ‘traje’
Tot i que sembla una frase d’us comú entre dependentes de Zara, sastres i modistes, en realitat no te res a vore ni amb el món de la confecció ni amb el món del tèxtil, que tantes alegries en forma de duros i pessetes va donar en altre temps a Alcoi abans de convertir-se en una ciutat de serveis (no dels de pixar, dels altres). Es tracta d’una frase empàtica que ens fa posar-nos en lloc del nostre interlocutor transmetent-li comprensió i solidaritat amb la situació adversa que pateix. Tot i que, en ocasions, també aprofita per exercir de docte cagalló en insinuar-li al oient que això que està explicant-nos s’ho sabem nosaltres de memòria des de fa un grapat de temps. O dit d’una altra manera: Que quan tu vas, jo ja fa estona que he tornat.

Pa cagar-se i no torcar-se
Escatologia pura i sense cap tipus d’additius. Els alcoians deixen anar aquesta exclamació quan es veuen sorpresos per algun esdeveniment extraordinari i inexplicable. L’aplicació  d’aquesta afirmació suposaria greus problemes d’higiene personal per als seus practicants i complicaria, fins a extrems repugnants, el procés de neteja de la roba interior. La frase és porca és mire com es mire. Acollint-nos al seu significat literal, se suposa que els alcoians celebrem els successos inesperats cagant i deixant-nos el cul sense netejar. Convé anar desterrant aquesta expressió del nostre vocabulari si volem que el món ens contempli com una ciutat moderna capaç d’afrontar els reptes del segle XXI.

Corre, ves i gita’t
Aquesta frase imperativa sol ser utilitzada per l’amic o conegut d’un interlocutor quan l’interlocutor està pesat, xorrant o fent el ridícul a conseqüència d’un guitarró més gran que una corda d’estendre. Segons explica el Manual de Conjurs contra Alcoians Flatosos si una persona et diu corre, ves i gita’t’ pots pensar que es tracta d’una casualitat i continuar bevent gintònics en la plaça de Dins i posant agulletes com si no hi haguera demà, si t’ho diuen dues persones pots pensar que es tracta d’una coincidència i continuar xamant i emprenyant (tot i que és recomana moderació) però si t’ho diuen tres persones has de començar a fer un pensament, tirar cap a casa i gitar-te en el llit tapant-te cap i tot. Sota pena d’aparèixer en un altre llit, el del riu Barxell, amb unes sabates de plom als peus.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Lola says:

    Jajaja, m,ha encantat. He trobat a faltar l,expressió: “xorrant sang”….

  2. Miquel says:

    Molt bo!
    Apunte per a properes ampliacions una que es deia al Viaducte (i em sebla que a la resta de barris de la periferia) quan anaves al Centre:
    “Me´n vaig a Alcoi”
    Cal resenyar que creuar el pont era com una teletransportació a un altre planeta.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios