Destacados
Lo + de lo más
Churros, meninas y gente que nada en la ambulancia
El mal uso de las frases hechas acaba generando construcciones cómicas cargadas de poesía surrealista
El uso abusivo de las frases hechas es una práctica llena de riesgos. Cualquier confusión puede convertir el más solemne de los discursos en una situación cómica y risible.
Lo + de lo más
Si te he visto, no me acuerdo
Alcoy acumula una inacabable lista de proyectos estratégicos y de iniciativas delirantes, que nunca se han convertido en realidad
La historia de Alcoy está llena de maravillosos proyectos frustrados y de iniciativas delirantes que (gracias a Dios y al sentido común) no se han convertido en realidad. Durante décadas esta ciudad ha debatido sobre actuaciones de todo tipo, que al final se han quedado en nada. Tipografía La Moderna les ofrece una pequeña lista […]
Lo + de lo más
Cómo acabar de una vez por todas con la plaza de Al-Azraq
El equipo de urbanistas de Tipografía La Moderna lanza 17 propuestas para darle uso a un espacio urbano que se ha convertido en la vergüenza de Alcoy
Foto original: Pablo Bernabeu - Fotomontajes: Xavi Cortés
La plaza de Alzraq es, sin ningún género de dudas la gran vergüenza del urbanismo alcoyano. Desde que en los años sesenta del pasado siglo cerró la línea de tren Alcoy-Gandía, este inmenso secarral ha visto pasar alcaldes y concejales sin que nadie acertara a darle una solución.
Lo + de lo más
El Magüela

Una petita aproximació a un personatge inevitable

Josep Sou, 20/01/2014
Francisco Marhuenda, exemplar paradigmàtic de magüela devastador.

Nadinne és una bona alumna. Quasi tot ho fa fantàsticament bé. Però desconeix algunes claus i, potser, els registres necessaris, per a ser la millor a la classe de teatre.

-Escolta Nadinne, si vols agafar el perfil exacte del teu paper en aquesta obra de Lorca (Los títeres de Cachiporra), cal que faces el posat d’un “magüela”, val?

-????? SÍ!

-…Però, tu saps que és un “magüela”, Nadinne?

-Sí, un mi abuela!!!

Des de fa molts anys, coneixem la dificultat de les traduccions, o la impossibilitat manifesta de traduir la tenor literal d’un gran munt d’expressions, des d’una llengua a una altra. I, fins i tot, a vegades, resulta força complicat aproximar una definició justa que interprete un concepte arreu acceptat, i fàcilment reconegut, per la majoria de parlants. I explicar, el que és diu explicar, què vol dir això de ser, o de fer, el “magüela”, té la seua molla. I ens caldrà l’acord primer de la classificació, donades les diferents tipologies que ens hi podem trobar del “magüela”, per a poder exercir una petita aproximació al personatge que ens hi ocupa, ara, l’atenció. Perquè haver-ne, n’hi ha de “magüeles”, només cal fer una ullada per ací i una altra per allà, en hores punta i dies clau, per a trobar-ne un ramellet considerable d’elements per a la anàlisi possible. Anem, doncs, per feina.

Tipologies (Val a dir que, amb aquesta aproximació, no hem volgut exhaurir la nòmina total dels subjectes per a l’estudi. Només hem practicat un pica-pica)

a) El “Magüela General”.Si en una concentració de persones, més o menys nombrosa, hi ha algú que, només amb un minut, emprenya tres-centes, eixe és, sens dubte, un “magüela”. I si no ho és, l’individu en qüestió haurà d’escoltar, amb sorneguera iteració: recollons Jaume, vols fer el favor de no fer més el “magüela”? La qual cosa determina, per acord general i empíric, l’actitud que se’n deriva. Tothom acorda que “eixe” és un “magüela”. Sense escapatòria.

b) El “Magüela Enteradet”. Aquell que diu sempre, sempre, sempre, la darrera frase, vestida potser de pontifical, i amb una seguretat extraordinària. Ja podem estar parlant, segurament en rogle, dels pels de la vorticel·la, del nucli de l’àtom, de Messi o de la Tatà, a aquesta tipologia de “magüela” li la fot; vaja, que li la sua del tot. En té per a anar i vindre, i per a tot troba explicació amb una eficàcia i rapidesa portentoses. Això és per culpa del CO2!!! Llarga el “magüela” de torn. I nosaltres parlant de la dinàmica eqüestre del Sr. Puça, el dels cavalls. Ai, senyor…

c) El “Magüela Devastador”. També conegut pel “torracollons”. Sí, desbaratador de l’assossec i de l’equilibri. Aquest perfil sense substància s’hi dedica, tothora, a donar males notícies, no se’ns deixar traslluir una certa alegria en fer-ho. Reconcentrat, i esquirol per part de l’avern, s’acosta a poc a poc, com aquell que no vol la cosa i t’amolla, pel baix: com ha quedat el Barça? Sabent, el fotre del diable, que l’Alabès ens ha fregat el partit en l’últim minut, i de corner, com de costum. Aquest “magüela” és de la pitjor espècie, de debò. Fan ganes de fotre-li una negreta (cervesa amb cafè licor) per sobre dels pantalons, per a que faça joc amb l’agre del seu caràcter sibil·lí. Individu que practica, estem segurs, la radioestèsia, doncs amb contumàcia pronostica: hui caurà un aigua de l’hòstia…hui nevarà…hui perdrà el Deportivo…hui… No es cansa mai, pobret!

d) El “Magüela Graciós”. També reconegut mundialment com el “protomagüela”. Sol tenir, aquest subgènere “magüela”, la gràcia per arroves, com solem dir. S’acosta, com si res passés, fa com que trontolla, i et fot un colp a l’esquena que et deixa sense respiració, i la cervesa, tota per terra. Riu com un animalot de la Jungla d’Asfalt vint-i-tres, i et pregunta: xe, què t’ha passat? Te’l mires de curt i et vénen unes ganes immenses de trencar-li la nansa del coll, encara que, com no pots de moment ni respirar pel clatellot que t’ha fotut, romans immòbil, els ulls ensangonats i la cara verda com un suc d’herba. Seràs bèstia! Li dius. I ell riu encara més fort, perquè reconega tot déu com ets de fluix. També, aquesta tipologia d’ase extrem, sol tirar, des de lluny, boles de pa, per si de cas encerta la teua copa i t’esquitxa la corbata, la pobra, que només te la poses una vegada a l’any. Podem dir, si coincideixen totes les accions esmentades, que la denominació “magüela” esdevé, per la pròpia naturalesa de l’individu en qüestió, un tant ingènua, doncs el qualificatiu que millor s’ajusta al seu comportament diversificat és el de…(més val deixar-ho estar en aquest punt just).

I així, hui com sempre, el “magüela” fent amics. Talment com un Guadiana apareix en el pitjor moment del dia i t’acollona, ves per on. També sol desaparèixer quan ja no hi ha públic que el puga patir, i és un descans. Tu, de veritat.

No sé Nadinne si ens has entès massa bé. Almenys hem intentat explicar-t’ho. Però si pares atenció, en descobriràs arreu, de “magüeles”. Potser a grapats.

Al meu amic Jordi Botella

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Miquel says:

    Senzillament, magistral.

  2. Lluis Oltra says:

    Anava a fer un comentari, pero he llegit el que poseu al respecte, aixó de mantindre el bon rotllet. I m’he desmotivat, ves per on. Al Pepito Sou, si mes no en aquest bodriet, no li cal mes comentari que una hòstia , verbal o escrita. Així que calle la boca y s’estalviem el disgust. Pero mira, al Miquel li sembla “magistral”. Xerrar per beure.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario