Una petita aproximació a un personatge inevitable

Nadinne és una bona alumna. Quasi tot ho fa fantàsticament bé. Però desconeix algunes claus i, potser, els registres necessaris, per a ser la millor a la classe de teatre.

-Escolta Nadinne, si vols agafar el perfil exacte del teu paper en aquesta obra de Lorca (Los títeres de Cachiporra), cal que faces el posat d’un “magüela”, val?

-????? SÍ!

-…Però, tu saps que és un “magüela”, Nadinne?

-Sí, un mi abuela!!!

Des de fa molts anys, coneixem la dificultat de les traduccions, o la impossibilitat manifesta de traduir la tenor literal d’un gran munt d’expressions, des d’una llengua a una altra. I, fins i tot, a vegades, resulta força complicat aproximar una definició justa que interprete un concepte arreu acceptat, i fàcilment reconegut, per la majoria de parlants. I explicar, el que és diu explicar, què vol dir això de ser, o de fer, el “magüela”, té la seua molla. I ens caldrà l’acord primer de la classificació, donades les diferents tipologies que ens hi podem trobar del “magüela”, per a poder exercir una petita aproximació al personatge que ens hi ocupa, ara, l’atenció. Perquè haver-ne, n’hi ha de “magüeles”, només cal fer una ullada per ací i una altra per allà, en hores punta i dies clau, per a trobar-ne un ramellet considerable d’elements per a la anàlisi possible. Anem, doncs, per feina.

Tipologies (Val a dir que, amb aquesta aproximació, no hem volgut exhaurir la nòmina total dels subjectes per a l’estudi. Només hem practicat un pica-pica)

a) El “Magüela General”.Si en una concentració de persones, més o menys nombrosa, hi ha algú que, només amb un minut, emprenya tres-centes, eixe és, sens dubte, un “magüela”. I si no ho és, l’individu en qüestió haurà d’escoltar, amb sorneguera iteració: recollons Jaume, vols fer el favor de no fer més el “magüela”? La qual cosa determina, per acord general i empíric, l’actitud que se’n deriva. Tothom acorda que “eixe” és un “magüela”. Sense escapatòria.

b) El “Magüela Enteradet”. Aquell que diu sempre, sempre, sempre, la darrera frase, vestida potser de pontifical, i amb una seguretat extraordinària. Ja podem estar parlant, segurament en rogle, dels pels de la vorticel·la, del nucli de l’àtom, de Messi o de la Tatà, a aquesta tipologia de “magüela” li la fot; vaja, que li la sua del tot. En té per a anar i vindre, i per a tot troba explicació amb una eficàcia i rapidesa portentoses. Això és per culpa del CO2!!! Llarga el “magüela” de torn. I nosaltres parlant de la dinàmica eqüestre del Sr. Puça, el dels cavalls. Ai, senyor…

c) El “Magüela Devastador”. També conegut pel “torracollons”. Sí, desbaratador de l’assossec i de l’equilibri. Aquest perfil sense substància s’hi dedica, tothora, a donar males notícies, no se’ns deixar traslluir una certa alegria en fer-ho. Reconcentrat, i esquirol per part de l’avern, s’acosta a poc a poc, com aquell que no vol la cosa i t’amolla, pel baix: com ha quedat el Barça? Sabent, el fotre del diable, que l’Alabès ens ha fregat el partit en l’últim minut, i de corner, com de costum. Aquest “magüela” és de la pitjor espècie, de debò. Fan ganes de fotre-li una negreta (cervesa amb cafè licor) per sobre dels pantalons, per a que faça joc amb l’agre del seu caràcter sibil·lí. Individu que practica, estem segurs, la radioestèsia, doncs amb contumàcia pronostica: hui caurà un aigua de l’hòstia…hui nevarà…hui perdrà el Deportivo…hui… No es cansa mai, pobret!

d) El “Magüela Graciós”. També reconegut mundialment com el “protomagüela”. Sol tenir, aquest subgènere “magüela”, la gràcia per arroves, com solem dir. S’acosta, com si res passés, fa com que trontolla, i et fot un colp a l’esquena que et deixa sense respiració, i la cervesa, tota per terra. Riu com un animalot de la Jungla d’Asfalt vint-i-tres, i et pregunta: xe, què t’ha passat? Te’l mires de curt i et vénen unes ganes immenses de trencar-li la nansa del coll, encara que, com no pots de moment ni respirar pel clatellot que t’ha fotut, romans immòbil, els ulls ensangonats i la cara verda com un suc d’herba. Seràs bèstia! Li dius. I ell riu encara més fort, perquè reconega tot déu com ets de fluix. També, aquesta tipologia d’ase extrem, sol tirar, des de lluny, boles de pa, per si de cas encerta la teua copa i t’esquitxa la corbata, la pobra, que només te la poses una vegada a l’any. Podem dir, si coincideixen totes les accions esmentades, que la denominació “magüela” esdevé, per la pròpia naturalesa de l’individu en qüestió, un tant ingènua, doncs el qualificatiu que millor s’ajusta al seu comportament diversificat és el de…(més val deixar-ho estar en aquest punt just).

I així, hui com sempre, el “magüela” fent amics. Talment com un Guadiana apareix en el pitjor moment del dia i t’acollona, ves per on. També sol desaparèixer quan ja no hi ha públic que el puga patir, i és un descans. Tu, de veritat.

No sé Nadinne si ens has entès massa bé. Almenys hem intentat explicar-t’ho. Però si pares atenció, en descobriràs arreu, de “magüeles”. Potser a grapats.

Al meu amic Jordi Botella