slogan tipografia la moderna
Lo + de lo más
Ovidi Montllor, un actor rellevant del cine de la transició
Va començar als 32 anys, però la seua segona pel·lícula, ‘Furtivos’, és una de les peces bàsiques de la història del cinema espanyol.
Carlos Figuerola - 29/12/2014
Ovidi Montllor, un actor rellevant del cine de la transició

Ovidi Montllor tenia una força especial. La seua intuïció el va introduir en la ‘Nova Cançó’ i quasi deu anys més tard en el cinema. Va començar als 32 anys, però la seua segona pel·lícula, Furtivos, és una de les peces bàsiques de la història del cinema espanyol.

El film de Borau, que es va rodar ara fa 40 anys, era una aposta atrevida, difícil, arriscada en l’ Espanya franquista moribunda. Ovidi va ser l’actor revelació, i va demostrar que entrava en el cine per a quedar-se. 68 treballs entre pel·lícules, sèries i curts va fer en els quasi 20 anys de carrera. Ovidi va participar en pel·lícules molt destacables que van marcar un pas endavant en l’evolució de la democràcia,també en altres que, amb el pas del temps, s’han convertit en films de culte. Ovidi va fer de tot: comèdies, drames, històriques o pel·lícules d’acció i de terror.

‘Furtivos’, el gran inici d’ Ovidi

Ovidi Montllor havia debutat en el cinema l’any 1975 amb un paper secundari en la comèdia de Francesc Betriu ‘Fúria espanyola’. Feia de Ricard, el veí tartamut de Cassen, un altre entusiasta del Barça.
La seua segona incursió en el cine va ser un encert ple. 40 anys després sembla fàcil vore el seu impacte. Quan es va estrenar, dos mesos abans de la mort de Franco, el seu director i productor José Luis Borau, ni s’imaginava el gran ressò de la pel·lícula. El director aragonés va iniciar el rodatge el 4 de novembre de 1974 amb un pressupost de 12 milions de pessetes, els diners invertits els havia guanyat Borau en el món publicitari. L’actriu valenciana Lola Gaos i un bosc era la història inicial que es van plantejar Borau i Gutiérrez Aragón com a base del guió. Lola Gaos era coneguda internacionalment per la participació en les pel·lícules de Buñuel ‘Viridiana’ i ‘Tristana’, també era una de les més destacades en la lluita contra el franquisme. Triada Lola Gaos, Borau volia per al càsting que els protagonistes no foren actors molt coneguts. Van sonar el noms d’Ángela Molina(tenia 19 anys) , el torero Victoriano Valencia per a interpretar a Ángel o el motorista Ángel Nieto per a fer de ‘quinqui’. Gutiérrez Aragón li va proposar Alicia Sánchez, del grup de teatre Tábano, per al paper de Milagros i Lola Gaos li suggereix Ovidi per a fer del seu fill en la trama.

El trio protagonista deixa bocabadat el públic i la crítica. La turbulenta relació entre Martina, Lola Gaos, i el seu fill Ángel, en un món aïllat, un bosc trist, ple de misèria, desolació i pobresa, sorprèn els espectadors.Era una història hostil, dura, forta, de personatges marginats que vivien com alimanyes.

Un èxit amb tres milions i mig espectadors en el final del franquisme
‘Furtivos’ obri un nou camí, una nova trajectòria en el cine espanyol. L’any 1975 la cartellera espanyola estrenava títols molt diferents com ‘El alegre divorciado’, amb Paco Martínez Soria, ‘Eva, ¿qué hace ese hombre en tu cama?’, amb Manolo Escobar, ‘Una abuelita de antes de la guerra’, ‘Novios de la muerte’,’’Zorrita Martínez’ o ‘No quiero perder la honra’, amb José Sacristán y Ángela Molina.

‘Furtivos’ era desgarradora, tremenda. Més de tres milions y mig de espectadors van vore la pel·lícula. El film figura entre els 20 més vistos de la història del cinema espanyol.

Va marcar tota una època. Nou mesos va estar en la cartellera de les sales cinematogràfiques. Poques pel·lícules ho havien aconseguit.
La pel·lícula també es un èxit internacional. ‘Poachers’ (la traducció del títol a l’anglés) figura l’any 76 entre les 10 millors pel·lícules estrenades al Regne Unit. Dos anys després rebrà els elogis de la crítica dels Estats Units.

Molts veuen ‘Furtivos’ com un reflex , una metàfora de la situació que es vivia a Espanya.

Cal destacar la valentia o la temeritat del projecte . La pel.lícula s’estrena el 8 de setembre. A finals de mes, Franco ordena afusellar cinc persones, cinc joves. Les execucions es fan el dia 27 de setembre a Burgos, Hoyo de Manzanares i Cerdanyola. Tota Europa es va mobilitzar per demanar clemència, però el dictador no va cedir. El papa, Pau VI va insistir i no va obtindre resposta, Franco estava dormint i no se’l podia despertar.

‘La siesta’, el tècnic de teles que revoluciona el poble
Després de l’èxit de ‘Furtivos’, Ovidi Montllor és el protagonista de ‘La siesta’ una pel·lícula dirigida per Jordi Grau. El tàndem Jordi Grau i el productor José Frade venien de l’èxit de ‘La trastienda’, el primer nu integral femení del cine de la Transició, protagonizat per María José Cantudo. Ovidi és Calixto, el reparador de les teles del poble que mantindrà relacions amb moltes dones de la localitat en l’hora de fer la migdiada.

Les forces vives no li ho perdonaran i el final és truculent, molt exagerat. Alguna part de la crítica no va entendre la pel·lícula (irregular, carregada d’ironia, d’estètica lletja) que té l’estil de Jordi Grau. El que resulta molt estrany es sentir doblada la veu d’Ovidi, la pel·lícula perd naturalitat. Com a curiositat, fins la meitat de la pel·lícula, Calixto porta bigot, i en un moment de la trama decideix afeitar-se’l.

Després del rodatge de ‘La siesta’, Ovidi es queixava de la poca activitat cinematogràfica que hi havia a Espanya, on no es rodaven moltes pel·lícules de l’estil que a ell li agradaven.

Participació en pel·lícules de prestigi
En moltes pel·lícules de prestigi, Ovidi ha estat entre els actors del repartiment. ‘El nido’ una de les més destacades de Jaime de Armiñán que va ser candidata a l’Oscar. ‘La sabina’, la segona pel·lícula amb Borau, coproduïda amb Suècia amb actors com Harriet Anderson, Carol Kane o John Finch. En els seus últims anys tenia un paper en ‘El largo invierno’, protagonitzada per Vittorio Gassman. Adaptacions de novel·les o pel·lícules històriques, és una constant en la filmografía d’Ovidi. Els arguments es desenrotllen entre l’inici del segle XX i la postguerra en films com ‘La ciutat cremada’, ‘Companys, procés a Catalunya’, ‘La verdad sobre el caso Savolta’, ‘El aire de un crimen’o ‘Soldados’.

Ovidi es ‘el cojo’ en ‘El pico’, un clàssic del cine ‘quinqui’
Una de les pel·lícules que va tindre més èxit de públic a banda de ‘Furtivos’, va ser ‘El pico’ d’Eloy de la Iglesia amb més d’ un milió d’espectadors i més de 220 milions de pessetes de recaptació . Estrenada l’any 83, va ser una de les pel·lícules més reconegudes del cine de delinqüents, anomenat cine ‘quinqui’, gènere popular a final dels 70 i en la dècada dels 80. Ovidi interpretava ‘el cojo’, un ‘camell’ que viu del tràfic de drogues i manté bones relacions amb la guàrdia civil en el Bilbao dels anys 80. L’heroïna unirà als dos joves protagonistes (el fill d’un Guàrdia Civil i el d’un polític abertzale) amb ‘el cojo’. L’addicció al ‘cavall’ destruirà la vida de tots. Els dos joves, en un moment de desesperació, acabaran matant el camell i la seua dona.

L’actriu Marta Molins, qui va ser parella d’Ovidi, actua amb ell en la pel·lícula . ‘El pico’ va causar escàndol en la seua època. És aspra, dura, directa i mostra de manera clara els efectes de l’addicció a l’heroïna.

El ‘picoleto’ Pascual. Ovidi en un film de culte
Hi ha gent que se sap les frases de memòria. Es coneix totes les escenes. ‘Amanece que no es poco’, que compleix 25 anys de la seua estrena, s’ha convertit en tot un fenòmen. Ovidi tenia el paper del ‘picoleto’ Pascual en esta comèdia coral surrealista de José Luis Cuerda. Berlanga la va considerar com la pel·lícula amb millor repartiment de la història del cinema espanyol. Rafael Díaz es Fermín, el guàrdia civil que l’acompanya en les patrulles pel poble. Segons el director, José Luis Cuerda, Joan Manuel Serrat s’havia interessat en el paper, però un retard en el rodatge va impedir vore una inèdita parella de la benemèrita: Ovidi Montllor i Joan Manuel Serrat.

Papers curiosos: vestit de fallera, home embarassat
La comèdia més emblemàtica de les interpretades per Ovidi Montllor és sense dubte ‘Amanece que no es poco’, però en l’època la més taquillera va ser ser l’astracanada del valencià Carles Mira ‘Con el culo al aire’. Vore a Ovidi vestit de fallera cantant ‘Un loco en un manicomio’ amb Joan Monleón disfressat de papa, Rosita Amores tocant l’acordeó i tota la companyia de rostres que tenen al costat és irrepetible. El mateix Ovidi està a punt d’esclatar de riure enmig de tanta ‘bogeria’.

A Mira li va funcionar l’exageració però no va passar el mateix amb ‘Los embarazados’ de Coll Espona. Ovidi és un dels homes de la pel·lícula que, sense cap explicació, es troba en estat de gestació. L’actor ix en dos escenes d’un film molt menor que no aprofita la seua proposta inicial .

Actor en pel·lícules de terror
Molts treballs de prestigi, drames, pel·lícules de trama històrica, adaptacions de novel·les, però el que xoca és la participació d’Ovidi en films del génere de terror. La més premiada per la crítica és ‘La banyera’ dirigida pel reputat director Jesús Garay i que va ser guardonada en Sitges.

Ovidi és el protagonista de ‘El invernadero’, una pel·lícula prou desconeguda i buscada ara pels seguidors del cinema de terror. Ell es Carlos, obsessiu, aïllat, introvertit, amb fixació per la seua veïna. El seu hivernacle amaga uns secrets que es voran en un final delirant.

‘Viaje al más allà’ del professor Sebastián d’Arbó, narra cinc casos reals relacionats amb la parapsicologia. Ovidi Montllor, també li diuen Carlos en este llarg, apareix en la història de la casa encantada. Rodada amb escàs pressupost i pobres efectes especials, ha sigut recuperada per les xàrcies com una raresa.

‘Sexo sangriento’, Ovidi dóna explicacions
Un cas a banda és la presència d’Ovidi en la pel·lícula ‘Sexo sangriento’. La democràcia va portar el conegut ‘destape’, un cine molt del moment i de molt baixa qualitat. Va aparéixer una qualificació anomenada ‘S’ que englobava films d’alt contingut sexual o excessiva violència. ‘Sexo sangriento’ s’estrenà en l’estiu de l’any 1981 i era un producte de terror que complia eixos objectius. Ovidi va participar en esta pel·lícula, englobada en el génere ‘euroslazy’, on interpreta a un misteriós criat mut en un poble perdut . L’actor va tranquilitzar els seus seguidors a través d’una carta en ‘La Vanguardia’. Va dir que no havia oblidat el cine compromés i havia acceptat el treball per raons econòmiques.

Suport als nous directors, el padrí de l’òpera prima
A més de ser un actor important en la Transició, Ovidi va destacar per ser un dels que més suport va donar als nous directors , sobretot catalans i valencians. Va protagonitzar amb Ana Belén la primera pel·lícula de Jordi Cadena, ‘La oscura historia de la prima Montse’, estrenada l’any 77. La versió per al cine de la novel·la de Juan Marsé va generar cert escàndol.

Però la més controvertida va ser la primera pel·lícula del valencià Carles Mira. El seu intent de fer una sátira i contar de manera irreverent els pasatges de la vida de Sant Vicent (intepretat per Albert Boadella) van acabar en un atemptat en els lavabos del cinema Goya d’Alcoi en la segona sessió del dia de l’estrena.

Ovidi Montllor es l’actor principal de la primera pel·lícula del director alcoià Carlos Pérez, ’Héctor’, rodada en Els Plans. Pel seu paper va obtindre el premi al millor actor en la Mostra del Cinema del Mediterrani de València.

També va estar en el primer llarg del director de Llutxent Ignasi P. Canet, la comèdia ‘Benifotrem’, coneguda com ‘Amanece como puedas’.

Va figurar entre els actors de la ‘Fuga de Segovia’, l’estrena del basc Imanol Uribe en una pel·lícula de ficció. Ovidi encarna al revolucionari català Oriol Solé Sugranyes, mort per la Guàrdia Civil quan intentava arribar a la frontera francesa.

L’actor i cantautor alcoià va compartir el primer projecte amb 12 directors. una aposta arriscada perquè el recorregut comercial de moltes pel·lícules va ser molt curt. Era una mostra més del seu carácter, Ovidi sempre va voler formar part de nous projectes, noves idees cinematogràfiques. Es un bon moment per vore les seues pel·lícules, les que han passat a la història, les bones, les no tan bones, els drames, les comèdies, els papers principals, els secundaris… Descobrirem més aspectes d’Ovidi Montllor que ens sorprendan i vorem que no ha sigut cap casualitat l’empremta que ha deixat en el nostre cinema.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Miquel Santamaria says:

    Per als interessats, la FNAC acaba de reeditar «Furtivos» en DVD i BlueRay dins d’una col·lecció del bo i millor cinema espanyol que anomena «filmoteca fnacional». La cadena ho recomana als socis destacant-ho al quadern de novembre i ara també al de Nadal. El disc està acompanyat per un llibret de 36 pàgines amb una ressenya il·lustrada que signa Javier Tolentino i parla extensament sobre el film i els protagonistes. Surt a la venda per 8,90 euros el DVD i 9,90 el BlueRay. També pot trobar-se encara la versió antiga DVD, per internet o rebuscant una miqueta a la secció de cinema de grans superfícies, amb un preu un poc més alt, 12,90 euros.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario