Destacados
Lo + de lo más
Cómo sobrevivir a las Fiestas de Alcoy y no morir en el intento
Consejos básicos para que los componentes de la Filà Els Mirons tengan una Trilogía sin sorpresas desagradables
Foto: Paco Grau
Para los componentes de la Filà Els Mirons las Fiestas de Alcoy son un deporte de alto riesgo. La Trilogía son tres días de disfrute callejero, en los que no faltan trampas mortales en las que puede sucumbir todo el ardor festero. Tipografía La Moderna ofrece una batería de consejos para salir bien librado de […]
Lo + de lo más
Cosas que no deberían salir en una Entrada
Guía subjetiva sobre elementos de la coreografía festera alcoyana que nos podríamos ahorrar en pro de la brillantez de los desfiles
Guerra a muerte contra los grupos de tipos comiendo que recorren Alcoy en carroza
Alcoy entra en su mes festero y Tipografía la Moderna se suma a la celebración. Cumpliendo su vocación de servicio, esta publicación ofrece una pequeña guía de cosas que salen en las Entradas de Moros y Cristianos y que, en nuestra modestísima opinión, no deberían salir.
Lo + de lo más
Anatomía comparada: ulls de trauet, ous com a llimes y caras de coca boba
Los alcoyanos disponemos de un completo catálogo de expresiones para describir y calificar las diferentes partes del cuerpo humano
El gran cantaor Juanito Valderrama fue un ejemplo paradigmático de ulls de trauet
Los alcoyanos disponemos de un número casi infinito de metáforas para describir las características de las diferentes partes del cuerpo humano. Es una anatomía comparada en la que hay espacio para todo: para las descripciones más crueles, para las más jocosas y para auténticos ejercicio de clarividencia. Ahí va una pequeña lista.
Lo + de lo más
Què dir quan un primer tro et diu…
Cinc arguments i pico per resoldre conflictes avançats sobre la dona i la Festa.
Pep Jordà, 16/01/2014

En tota associació es produeixen conflictes. Situacions on dos o més individus, o individues, amb interessos contraposats, entren en confrontació amb l’objectiu de neutralitzar, danyar o eliminar -metafòricament parlant s’entén- la part rival. Saber analitzar, gestionar i reconèixer les fases de la resolució del conflicte és una peça fonamental per dominar l’estratègia i guanyar la partida.

Es per això que avui Tipografia La Moderna té el plaer d’oferir-vos -a vosaltres dones amb voluntat de ser festeres- aquest argumentari perquè pugueu identificar, analitzar i superar els xerecs que us plantejaran els mandataris masculins de la festa, i perquè sapigueu què respondre quan un primer tro vos diga que…

1. Les dones no anaven a la guerra. Està demostrat científicament que la femella de qualsevol espècie –incloent els éssers humans i individus festers- és més letal que el mascle. De tota la vida les dones han sigut capaces no només d’anar a la guerra i dirigir exercits (Joana d’Arc, Agustina d’Aragó, etc.) sinó de provocar més dolor i destrucció que una bomba de neutrons (Ángela Merkel, Ana Mato, Belen Esteban).

Per no parlar de les amazones aquella nació llegendària formada per guerreres. Sí, llegendària. No està demostrada la seua existència. I què? Què no son també llegendàries les filaes? O es que tenen fonament històric? Les Tomasines, per exemple. S’imagineu una esquadra de Tomasines a la guerra intentant un atac per sorpresa? Amb la ploma roja i eixe blau elèctric que es veu a un hora de camí com si fora l’autobús electoral del Partit Popular. I el disseny dels Benimerins? Té l’aspecte feroç dels uniformes militars que provoquen por, susto i desordre? O s’assembla més als barrets que portava Carmen Miranda que l’única cosa que provocaven eren ganes de ballar un Cha-cha-chá?

2. No es tradició que a Alcoi les dones siguen festeres. Fa milions d’anys quan els simis vivien als arbres tampoc era tradició baixar de les branques. Què haguera succeït si en algun moment indeterminat de la prehistòria un d’aquells prehomínids de la Font Roja no s’haguera passat pel folro la tradició? On estaríem si haguera fet cas dels companys que li deien: No baixes que això no s’ha vist mai? Doncs encara viuríem a les Carrasques de La Canal. I els propietaris de Aceitunas La Española estarien menjant-se les ungles esperant a que nasquera Darwin per començar a urbanitzar.

I que hi ha del Cantó el Pinyó, lloc de cita amb tothom? (els del puntet li diuen Cantón del Piñón i els pijos de tota la vida la esquina del fruto de la piña). Durant segles allí es van celebrar les execucions públiques. S’imagineu que no s’haguera posat fi a la tradició? Fen-te una cervesa amb unes mandonguilles d’aladroc en l’Ideal i l’embotit allí penjat com el batall d’una campana.

Per altra banda, cal recordar la opinió de persones de talent com el Nobel de literatura Vicente Aleixandre quan va dir que la vitalitat d’una tradició depèn de la seua capacitat de renovar-se, ja que si no, com també va dir el músic Maurice Ravel acaba convertint-se en la personalitat dels imbècils.

3. Sant Jordi no era dona. Efectivament, no era dona. Però portava falda. De fet es molt possible que no fora ni home ni dona, perquè Jorge de Capadocia és el nom d’un hipotètic soldat romà al qual se li atribueix haver viscut l’any 275. Per si quedaven dubtes sobre l’autenticitat de la seua existència, en la dècada dels seixanta, el pontífex Pablo VI va retirar la seua festivitat del santoral. Que no tinguera, però, una existència real no vol dir que no puga ser Sant o Patró. S’han donat casos de coses que no existeixen però que per a la majoria de la gent són reals com, per exemple, la democràcia a Espanya.

4. No es bo mesclar homes i dones. Què passaria a les filaes si hi hagueren dones? Què passaria a les esquadres si amb allò del colze a colze company el braç d’un home fregara el pit d’una dona? Per l’amor de Déu! Que ningú no els ha explicat allò de la llavoreta que el pare va agafar i va posar amb molta cura dins la mare. I que després va empentar amb la punta del pixorro. Que no han anat mai a escoles mixtes? O es que no han anat mai a cap escola? Que no treballen amb dones? Perquè resultaria increïble! El fet que tinguen treball, no que treballen amb dones.

L’argument de la segregació té menys futur que l’aqüífer del Molinar quan facin el Polígon de La Canal, o que Spiderman a la plaça d’Al-Azraq. Especialment des que l’any 1990 una força tan tradicional con la Legió va ordenar als seus proveïdors la fabricació de calces i sostenidors amb la bandera espanyola.

5. Ara sou les dones però i si ve un gitano? Aquesta pregunta – real com la vida i plantejada per un primer tro d’una filà de cuyo nombre no quiero acordarme– d’entrada pot semblar rància i racista però després d’un moment de reflexió es veu que no només és racista, rància i il•legal, sinó que per sí mateix qualifica la persona que l’expressa: un cafre u individu –en el sentit fester de l’expressió- que s’ha equivocat d’associació i que en lloc de a la de Sant Jordi deuria pertànyer al Ku Klux Klan.

En ocasions la pregunta pot anar acompanyada amb altres elements de la família ‘arguments peregrins’ del tipus ‘a mi em dona igual dones, drogoaddictes, que gitanos si no pot ser, no pot ser’ o ‘no hi ha lloc’ tot i tractant-se d’una filà que disposa d’un local amb més metros quadrats que el Carrefour de Cocentaina. Davant aquesta classe d’argumentació només hi ha dos respostes possibles: a) Enregistrar les declaracions de l’individu i donar-les la màxima difusió incloent l’enviament d’una còpia a la Fundació del Secretariado Gitano. b) Practicar la patada voladora en l’engonal de l’interlocutor.

Si tu vols ser festera jo vull ser fallera major. Realment davant d’aquesta qüestió no caldria l’utilització de cap argument sinó una altra cosa. És a dir, si un homenot amb cinquanta i pico d’anys, noranta quilos de pes, casat, amb fills i caseta al Baradello et diu que vol ser fallera major, té un problema. Esta demanant-te ajuda. No necessita cap explicació. El que necessita és el telèfon d’INFOGAY perquè l’ajuden a superar una sexualitat no acceptada.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. German says:

    Espectacular com sempre, «sinyó Pep», si no haguèssim evolucionat encara treuriem les dones de dins de la cova agafades pel cabell i crec que ara no seria políticament correcte. Però a Alcoi la festa no evoluciona, INVOLUCIONA, es a dir la festa per als festers i qui no li agrade…….botifarra. Salut

  2. Cristina says:

    Pues sí. La festa d’Alcoi és primitiva…..

  3. J. Sou says:

    Quod natura non dat Salamantica no praestat. Tothom té el dret de dir el que pensa, i d’obrar en conseqüència, menys si el que pensa i fa va contra els demés. Hi ha cada «individu» que fa feredat de veure, i d’oirlo.

  4. Manuel says:

    En absoluto soy partidario de bravuconadas para impedir el pleno derecho de la mujer en la Fiesta,pero argumentaciones de este calibre te equiparan al primer trò más garrulo.
    Más allá de lo meramente jocoso,no creo que tengas la menor idea del grado de sentimiento y devoción que algunos alcoyanos sentimos por nuestra Fiesta y nuestro Patrón.
    No somos más excluyentes que los ilicitanos con el Misteri,de hecho,lo somos muchísimo menos,o que los Riojanos de Anguiano,pertrechados de faldas y zancos.
    Se llama TRADICIÓN,aunque os de igual y no lo aceptéis,así es.
    Algo tan sencillo y tan fácil de comprender os hace partir de premisas erróneas al meter en el mismo saco a los devotos festeros y a los pijos borrachos de agulleta en el Círculo.Te aseguro que tal comportamiento me repugna tanto como las pelucas,las gafotas y los collares de cuentas,aderezando hasta el ridículo el traje que orgullosos,vistieron mis antepasados.
    Cada cual debe respetar al prójimo y es cierto que determinados sectores de la Fiesta no lo hacen,pero hablar de coña al respecto de la más arraigada tradición alcoyana,te sitúa en el mismo nivel.
    Aludiendo al tan recurrido punto de la Fallera,también cabría darles el número de infogay a cuantas mujeres ansíen vestirse de hombre para bajar por San Nicolás marcialmente,camuflando su natural feminidad,con barba postiza y cigarro puro.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario