No heu tingut mai la sensació de que ‘Tu cara me suena’ o de On he vist jo aquesta cara abans? Diu una llegenda urbana que això passa perquè tots tenim un bessó. Una persona que, tot i no haver compartit úter, s’assembla a nosaltres com un ou a un altre ou. De fet un estudi de la Universitat de Carolina del Nord apunta que les cares de les persones s’assemblen més perquè la nutrició cada vegada és més semblant
Per tal de confirmar aquesta teoria Tipografia La Moderna ha fet el que el fotògraf canadenc François Brunelle, qui va recórrer el món durant 17 anys cercant fotografies de persones semblants. Bé, exactament el mateix no, perquè el nostre equip de recerca no ha mogut el cul de la cadira i només li ha dedicat al projecte un parell d’hores per problemes pressupostaris. Malgrat això els resultats han estat espectaculars.
Com veieu el fenomen dels sòsies abasta tot l’arc parlamentari alcoià. Començant per la ressemblança que l’alcalde socialista Toni Francés li té – també en el nom – a Toni Franciosa, seguint per la que el seu soci de govern, el ciutadà Jordi Sedano, li té al cantautor italià Albano, continuant per la que Miguel Peralta, ex alcalde popular d’Alcoi té amb l’ex duc de Lugo, Jaime de Marichalar i acabant per la que l’ex regidor d’Esquerra Unida, Paco Agullo, té amb l’ex alcalde de Nova York Rudolph Giuliani III
No penseu que la cosa va únicament de polítics locals també hi ha de nacionals com, per exemple, Javier Fernández (president de la gestora que va acompanyar el PSOE en el seu camí del no-res fins les cotes més altes de misèria) amb Richard Chaning que també va guanyar-se totes les antipaties dels personatges de Falcon Crest. O la del siri Baixar al-Àssad amb el Borbó Felip VI, màximes autoritats de països trists.
Ni únicament a polítics, també afecta – i molt – al món de la faràndula. O es que no tenen alguna cosa més que una retirada el filòsof anarquista Mikhaïl Bakunin i l’actor repartidor de nespres Bud Spencer; o Clint Eastwood i l’escriptor nord-americà guanyador del Premi Pulitzer i del Princesa d’Astúries de les Lletres, Richard Ford, o dels actor canadencs Ryan Gosling i Ryan – per a més INRI – Reynolds.
I, per suposat, al extens microcosmos d’artistes alcoians be siguen cinematogràfics com Pol Rodríguez director de la divertidíssima ‘Quatretondeta’ que manté un paregut amb Hugh Laurie-Dr.House.
Siga en el camp de la producció teatral com Joanfran Rozalen, director de la companyia de teatre La Dependent que tambéli te més que una retirada amb l’actor i monologuista melillenc Goyo Jiménez.
En el de la creació plàstica, literària i musical com la ressemblança que l’artista Manuel Solbes Arjona li tenia de jove al poeta sevillà Gustavo Adolfo Bécquer.
O en el de la representació. Ja siga com actor teatral, com és el cas de Miquel Martí i Carl Fredricksen, l’ancià protagonista de la magnífica pel·lícula UP. En el de mim, com l’ex Pot de Plom Gilberto Dobón i l’actor britànic Conleth Hill que dona vida a Lord Varys Targaryen. O en el de la locució via megàfon com seria el cas dels celebèrrims Juan Carlos Pérez Seguí ‘Boina’ i Tom Hanks; o a l’inrevés.
Tampoc penseu que només afecta a persones, les coses tampoc escapen a l’influx sòsies, sobretot en Alcoi i en particular per que fa a l’assumpte de reformes urbanes i temes urbanístics en general d’ací o d’enllà.
Ni tan sols els animals patuts de Tipografia La Moderna. Mireu si no s’assemblen com un ou a una castanya Xavi Cortés a l’Antonio García Ferreras; o Pep Jordà a Quim Monzó.
Com veieu res escapa al poderós influx dels rostres repetits. De fet hi a un munt d’aplicacions (Clone Finder, Twin Strangers, Fitbay, etc.) que es dediquen a facilitar la trobada amb el doble de cadascú. La pregunta es: Perquè voldria trobar ningú una persona calcada a un mateix? O com diria Groucho Marx: ‘Mai pertanyeria a un club que admetés com a soci algú com jo’ o com diria l’Eclesiàstic: Uno solo puede ser vencido, pero dos pueden resistir. ¡La cuerda de tres hilos no se rompe fácilmente! Doncs que això.
Postdata.- A Mariano Rajoy com no teniem clar si situar-lo com a polític, com a membre de la faràndula, com a persona, animal o com cosa, hem decidit crear per ell un espai específic on es pot apreciar el paregut que manté amb Michael Hirst autor de la sèrie Víkings, que com el president també es capaç de crear plor, dolor i cruixir de dents, però aquest últim només en la ficció.
